Primera lectura
Lectura de la profecia de Miquees
Això diu el Senyor: «Tu Bet-Lèhem Efrata, petita per figurar entre les famílies de
Judà: de tu en sortirà el qui ha de regir Israel.» Els seus orígens són llunyans, des de
temps eterns. Els tindrà abandonats fins que la mare haurà tingut un fill; aleshores la
resta dels germans tornarà cap al poble d’Israel. Es presentarà a fer de pastor amb la
magestat del seu Déu, amb la glòria del nom del Senyor. I viuran en pau, perquè ara
serà gran d’un cap a l’altre de la terra. Ell serà la pau.
Salm responsorial
Pastor d’Israel, escolteu-nos.
Vós que teniu querubins per carrossa,
desvetlleu el vostre poder,
veniu a salvar-nos.
R. Déu de l’univers, renoveu-nos, feu-nos veure la claror de la vostra mirada,
i serem salvats.
Dèu de l’univers,
gireu des del cel els vostres ulls,
veniu i visiteu aquesta vinya,
que la vostra mà havia plantat
i havia fet robusta i forta. R.
Que la vostra mà reposi
sobre l’home que serà el vostre braç dret,
el fill de l’home a qui vós doneu la força.
No ens apartarem mai més de vós;
guardeu-nos la vida
perquè invoquem el vostre nom. R.
Segona lectura
Lectura de la carta als cristians hebreus
Germans, Crist deia a Déu quan entrà al món: «No voleu oblacions ni sacrificis, però
m’heu format un cos; no exigiu l’holocaust ni l’expiació. Per això us dic: Com està
escrit de mi en el llibre, Déu meu, vinc a fer la vostra voluntat.» Primer ha dit: «Les
oblacions i els sacrificis, l’holocaust i l’expiació, no els voleu ni els exigiu.» Encara
que totes aquestes ofrenes són precisament les que la llei prescrivia. Després afegeix:
«Vinc a fer la vostra voluntat.» Adoneu-vos com suprimeix tot el que deia abans, i ho
substitueix pel que diu després. A nosaltres ens ha santificat l’ofrena del cos de
Jesucrist, feta una vegada per sempre per complir aquesta «voluntat» de Déu.
Evangeli
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
Per aquells dies Maria se n’anà decididament a la Muntanya, a la província de Judà,
entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació
de Maria el nen saltà dins les seves entranyes i Elisabet, plena de l’Esperit Sant, cridà
amb totes les seves forces: «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les
teves entranyes. Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me? Mira:
tan bon punt he sentit la teva salutació, el nen ha saltat d’entusiasme dins les meves
entranyes. Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t’ha fet saber, es complirà.»
