Primera lectura
Lectura del primer llibre de Samuel (1,20-28)
El Senyor es recordà d'Anna i va tenir un fill. Li posà el nom de Samuel, perquè era el
fill que ella havia demanat al Senyor. Elcanà, el marit d'Anna, va pujar al santuari de
Siló, amb tota la família, per oferir el sacrifici anual i complir la prometença. Anna no
hi va anar. Va dir al seu marit: «Quan hauré desmamat el nen, ja l'hi portaré; el
presentaré al Senyor, i que es quedi allà per sempre més.»
Anna s'endugué Samuel a Siló, amb un toro de tres anys, mig sac de farina i un odre de
vi, i presentà el noi al temple del Senyor. Samuel encara era un nen.
Després d'immolar el toro, presentaren el nen a Elí. Anna li digué: «Senyor meu, ho
juro per la vostra vida: Jo sóc aquella dona que un dia vaig pregar aquí mateix, davant
vostre. Aquest noi és el que jo vaig demanar al Senyor, i ell me'l va concedir. Per això
jo l'hi cedeixo: serà d'ell tota la vida.» Després es prosternaren allà mateix i adoraren el
Senyor.
Salm responsorial
Que n'és, d'amable, el vostre temple,
Senyor de l'univers.
Tot jo sospiro i em deleixo
pels atris del Senyor.
Ple de goig, i amb tot el cor,
aclamo el Déu que m'és vida.
R/ Feliç el qui viu a casa vostra, Senyor.
Feliç el qui viu a casa vostra
lloant-vos cada dia.
Feliços els qui s'acullen als vostres murs:
emprenen amb amor el camí. R/
Senyor de l'univers, escolteu la meva súplica,
escolteu, Déu de Jacob.
Déu nostre, mireu amb amor el vostre Ungit,
fixeu-vos en el rei que ens protegeix. R/
Segona lectura
Lectura de la primera carta de sant Joan (3,1-2.21-24)
Mireu quina prova d'amor ens ha donat el Pare: Déu ens reconeix com a fills seus, i ho
som. Per això el món no ens reconeix, com no l'ha reconegut a ell. Sí, estimats: ara ja
som fills de Déu, però encara no s'ha manifestat com serem; sabem que quan es
manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és.
Estimats, si la consciència no ens acusa, podem acostar-nos a Déu amb tota confiança,
i obtindrem el que li demanem, perquè complim el que ens mana i fem allò que és del
seu grat.
El seu manament és que creguem en el seu Fill Jesucrist i que ens estimem els uns als
altres tal com ens ho té manat. Si complim els seus manaments, ell està en nosaltres i
nosaltres en ell. I, per l'Esperit que ens ha donat, coneixem que ell està en nosaltres.
Evangeli
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc (2,41-52)
Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb la peregrinació de Pasqua. Quan
ell tenia dotze anys, pujaren a celebrar les festes com era costum i, passats els dies,
quan tothom se'n tornava, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se
n'adonessin. Pensant que anava amb altres de la caravana, feren la primera jornada de
camí. Al vespre el buscaven entre els parents i coneguts i no el trobaren. L'endemà se'n
tornaren a Jerusalem, a buscar-lo.
El tercer dia el trobaren al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i
fent-los preguntes. Tots els qui el sentien estaven meravellats de la seva intel·ligència i
de les seves respostes. Els seus pares quedaren sorpresos de veure'l allà, i la seva mare
li digué: «Fill, ¿per què t'has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem
amb ànsia.» Ell els digué: «¿Per què em buscàveu? ¿No sabíeu que jo només podia ser
a casa del meu Pare?» Ells no comprengueren aquesta resposta.
Després baixà amb ells a Natzaret i vivia sotmès a ells. La seva mare conservava tots
aquests records en el seu cor. A mesura que Jesús creixia, avançava en enteniment i es
guanyava el favor de Déu i dels homes.
