Primera lectura
Lectura del llibre de la Saviesa
Aquella nit de la sortida d’Egipte, havia estat anunciada per endavant als nostres pares,
perquè se sentissin encoratjats per veure acomplets els juraments en que havien cregut.
El vostre poble esperava la salvació dels justos i la perdició dels enemics. Amb un
mateix fet castigàveu els adversaris i ens cobríeu de glòria a nosaltres, que vós havíeu
cridat. Els fills sants d’un poble bo oferiren víctimes invisibles, es comprometeren a
observar aquesta llei divina: tot el poble sant havia de participar igualment dels béns,
com havia participat dels perills. Després entonaren per primera vegada els cants de
lloança dels pares.
Salm responsorial
Justos, aclameu el Senyor,
fareu bé de lloar-lo, homes rectes.
Feliç la nació que té el Senyor per Déu,
feliç el poble que ell s’ha escollit per heretat.
Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren,
els qui esperen en l’amor que els té;
ell els allibera de la mort,
i els retorna en temps de fam. R.
Tenim posada l’esperança en el Senyor,
auxili nostre i escut que ens protegeix.
Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai,
aquesta és l’esperança que posem en vós. R.
Segona lectura
Lectura de la carta als cristians hebreus
Germans, creure és posseir anticipadament els béns que esperem, és conèixer per
endavant allò que encara no veiem. L’Escriptura ha guardat la bona memòria dels
antics, perquè havien cregut. Gràcies a la fe, Abraham, quan Déu el cridà, obeí la
invitació d’anar-se’n a la terra que havia de posseir en herència. Sortí del seu país
sense saber on aniria. Gràcies a la fe, residí en el país que Déu li havia promès com si
fos un foraster, vivint sota tendes igual que Isahac i Jacob, hereus com ell de la
mateixa promesa. És que esperava aquella ciutat ben fonamentada, que té Déu mateix
com arquitecte i constructor. Gràcies a la fe, igual que Sara, que era estèril, Abraham
obtingué la capacitat de fundar un llinatge, tot i la seva edat avançada;i és que va
creure en la fidelitat de Déu que li ho havia promès. Per això, d’un sol home, ja caduc,
en nasqué una descendència tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de
sorra de les platges de la mar.
Tots aquests moriren en la fe, sense haver posseïtallò que Déu els prometia, sinó
contemplant-ho de lluny i saludant-ho, i confessant que eren estrangers i forasters en el
país. [Els qui parlen així, indiquen clarament que busquen una pàtria. I si s'haguessin
referit a la pàtria que ells havien abandonat, no els mancava pas l’avinentesa de tornar-
hi. És clar, per tant, que aspiraven a trobar-ne una de millor, una pàtria celestial. Per
això Déu no s’avergonyia d’anomenar-se el seu Déu, ja que els tenia preparada una
ciutat.
Gràcies a la fe, Abraham, posat a prova, oferí el seu fill Isahac. I era el seu fill únic
que oferia, el que havia rebut les promeses. Déu havia dit d’ell: Per Isahac tindràs la
descendència que portarà el teu nom. Però Abraham confiava que Déu seria prou
poderós per a ressuscitar un mort. Per això recobra el seu fill, com una prefiguració
d’aquesta veritat.]
Evangeli
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No tingueu por, petit ramat: el vostre
Pare es complau a donar-vos el Regne. Veneu els vostres béns i distribuïu els diners
als qui ho necessiten. Feu-vos bosses que no s'envelleixin, aplegueu-vos al cel un
tresor que no s'esgotarà; allà els lladres no s'hi acosten ni les armes no fan malbé res.
On teniu el vostre tresor, hi tindreu el vostre cor.
Estigueu a punt amb el cos cenyit i els llums encesos. Feu com els criats que esperen
quan tornarà el seu amo de la festa de noces, per poder obrir la porta tan bon punt
trucarà. Feliços els criats que l'amo trobarà vetllant al moment de la seva arribada.
Amb tota veritat us dic que se cenyirà, els farà seure a taula, i ell mateix passarà a
servir-los d'un a un. Feliços si els troba sempre vetllant, ni que vingués a mitjanit o a la
matinada. Estigueu-ne segurs: si el cap de casa hagués previst l'hora que el lladre
vindria, no hauria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, que
el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada.»
[Pere li preguntà: «Senyor, aquesta paràbola ¿la diueu només per a nosaltres o per a
tothom?» El Senyor li respongué: «Qui és l'administrador fidel i prudent, a qui l'amo
confia el personal de servei, perquè a temps l'aliment que els pertoca? Feliç aquell
servent si l'amo quan arriba, troba que ho fa així: us asseguro que li confiarà tots els
seus béns. Però si aquell servidor pensava;"El meu amo triga a venir", i començava a
pegar els criats i les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, el seu amo tornarà el
dia que ell no sospita i a una hora que ell no sap, i el condemnarà a la pena dels
traïdors. L'esclau que, coneixent la voluntat del seu amo, no ha preparat o no ha
executat allò que l'amo volia, rebrà de valent. Però el qui, sense saber què volia l'amo,
ha fet coses que mereixen assots, rebrà més poc. Tothom exigeix molt d'aquells a qui
ha donat molt, tothom reclama més d'aquells a qui ha prestat més.»]
