Primera lectura
Lectura del llibre de l’Èxode
En aquells dies, els amalequites anaren a Rafidim per atacar el poble d’Israel. Moisès
digué a Josuè: «Recluta homes de guerra i demà al matí surt a combatre contra els
amalequites. Jo m’estaré dret dalt del turó amb la vara de Déu a la mà,» Josuè complí
les ordres de Moisès i començà la batalla contra els amalequites. Moisès, Aharon i Hur
pujaren dalt el turó. Mentre Moisès mantenia les mans alçades, guanyava Israel, però
quan abaixava les mans per reposar, guanyaven els amalequites. A la fi les mans ja li
pesaven massa per poder mantenir-les alçades. Llavors li acostaren una pedra, s’hi
assegué, i Aharon i Hur, un a cada banda, li aguantaven les mans. Així pogué mantenir
les mans immòbils fins a la posta del sol, i Josuè derrotà els amalequites i abaté els
seus homes amb l’espasa.
Salm responsorial
Alço els ulls a les muntanyes:
d’on em vindrà l’ajuda?
L’ajuda em vindrà del Senyor,
del Senyor que ha fet cel i terra.
R. L’ajuda em vindrà del Senyor, que ha fet el cel i la terra.
Que no deixi reslliscar el teu peu,
ni s’adormi el qui et guarda.
El guardià d’Israel mai no s’adorm,
sempre vigila. R.
És el Senyor qui et guarda, el Senyor t’empara
al teu costat mateix.
De dia el sol no et farà mal,
ni la lluna de nit. R.
El Senyor et guarda en tota desgràcia,
et guarda la vida.
El Senyor guarda tots els teus passos
ara i per tots els segles. R.
Segona lectura
Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu
Estimat, persevera en la doctrina que has après i has acceptat amb tota confiança,
recordant qui són, els qui te l’han ensenyada; des de menut coneixes les Sagrades
Escriptures que tenen el poder de donar-te la saviesa que duu a la salvació a través de
la fe en Jesucrist. Tota l’Escriptura és inspirada per Déu i és útil per a ensenyar,
convèncer, corregir i educar en el bé, perquè l’home de Déu sigui madur, sempre a
punt per a tota obra bona.
Davant de Déu i de Jesucrist, que ha de judicar els vius i els morts, i pensant en la seva
manifestació i en el seu Regne, t’adverteixo formalment que proclamis la paraula de
l’Evangeli: insisteix en tot moment, tant si és oportú com si no ho és, mira de
convèncer la gent, reprèn, anima’ls, esperant amb tota paciència, com un mestre que
sap ensenyar.
Evangeli
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús deia als deixebles aquesta paràbola, per ensenyar que hem de
pregar sempre, sense perdre mai l’esperança: «En una ciutat hi havia un jutge que
desconeixia tot temor de Déu i tota consideració als homes. A la mateixa ciutat hi
havia una viuda que l’anava a trobar sovint i li deia: “Feu-me justícia contra aquest
home que pledeja contra mi”. El jutge durant molts dies no n’hi feia cas, però a la fi
pensà: “A mi no em diu res el temor de Déu ni la consideració als homes, però aquesta
viuda és tan pesada que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint fins aquí fins que no
podré aguantarmés”.»
I el Senyor digué: «Fixeu-vos què diu aquest jutge sense entranyes. I vosaltres creieu
que Déu, ni que esperi pacientment, no farà justícia als seus elegits que li reclamen de
nit i de dia? Us asseguro que els farà justícia molt aviat. Però quan el Fill de l’home
vindrà, ¿creieu que trobarà fe a la terra?»
