Primera lectura
Lectura del llibre de Jeremies
Això diu el Senyor: Maleït l’home que es refia de l’ajut humà, que busca un home per
ger-ne el seu braç dret, mentre el seu cor s’allunya del Senyor. Serà com la pomera de
sodoma en el desert de l’Arabà. que no tasta mai un moment de bonança; viu en els
indrets xardorosos de l’estepa, en una terra salada que no es pot habitar.
Beneït l’home que es refia de l’ajut del Senyor, i troba en el Senyor la seguretat. Serà
com un arbre plantat ran de l’aigua, que estén les arrels vora el corrent; quan ve l’estiu,
ell no té por, i el seu fullatge es manté fresc; en anys de secada no es neguiteja ni deixa
de donar fruit.
Salm responsorial
Feliç l’home
que no esguia pels consells dels injustos,
ni va pels camins dels pecadors,
ni s’asseu al ròdol burleta dels descreguts.
Estima de cor la llei del Senyor,
la repassa meditant-la nit i dia.
R. Feliç l’home que té posada en el Senyor
la seva confiança.
Serà com un arbre que arrela vora l’aigua”
dóna fruit quan n’és el temps
i mai no es marceix elseu fullatge,
duu a bon terme tot el que emprèn. R.
No serà aixì la sort dels injustos;
seran com la palla escampada pel vent.
El Senyor empara els camins dels justos,
i el dels culpables, acaba malament. R.
Segona lectura
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, si prediquem que Crist ha ressuscitat d’entre els morts, ¿com és que entre
vosaltres alguns neguen la resurrecció dels morts? Perquè si fos veritat que els morts
no ressusciten, tampoc Crist no hauria ressuscitat. I si Crist no hagués ressuscitat, la
vostra fe no tindria objecte, encara estaríeu submergits en els vostres pecats. A més,
els qui han mort creient en Crist estarien perduts sense remei; si l’esperança que tenim
posada en Crist no va més enllà d’aquesta vida, som els qui fem més llàstima de tots
els homes. Però la veritat és que Crist ha ressuscitat d’entre els morts, el primer d’entre
tots els qui han mort.
Evangeli
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús amb els deixebles baixà de la muntanya i s’aturà en un indret
pla on hi havia molts dels seus seguidors i una gran gentada del poble, que havia
vingut de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó. Jesús alçà
els ulls i digué mirant els seus deixebles: «Feliços els pobres: el Regne de Déu és per a
vosaltres. Feliços els qui ara passeu fam: vindrà el dia que sereu saciats. Feliços els qui
ara ploreu: vindrà el dia que riureu. Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de
l’home, la gent us odiarà i denigrarà el vostre nom: aquell dia alegreu-vos i feu festa,
perquè la vostra recompensa és gran en el cel; igual feien els seus pares amb els
profetes.
Però ai de vosaltres els rics: ja heu rebut el vostre consol. Ai de vosaltres els qui ara
aneu tips: vindrà el dia que passareu fam. Ai de vosaltres els qui ara rieu: vindrà el dia
que us doldreu i plorareu. Ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres: igual feien els
seus pares amb els falsos profetes.»
