Primera lectura
Lectura del llibre de Jesús fill de Sira
És odiós irritar-se i guardar rancúnia, però el pecador ho fa i no vol apaivagar-se. El
venjatiu toparà amb la venjança del Senyor, que li demanarà compte rigorós dels seus
pecats. Perdona als altres el mal que t’han fet, i Déu et perdonarà els pecats quan tu el
preguis. L’home que s’irrita contra un altre home, ¿com pot esperar que el Senyor li
retorni la salut? No s’ha compadit d’un home com ell i, ¿ara s’atreveix a pregar pels
seus propis pecats? Si ell, que és de carn i ossos, guarda rancúnia, ¿qui li obtindrà el
perdó quan haurà pecat? Recorda la fi que t’espera i amainarà la teva enemistat; pensa
en la mort, i guardaràs fidelment els manaments. Recorda’t dels manaments i no seràs
rancorós amb els altres; pensa en l’aliança de l’Altíssim, i no tindràs en compte
l’ofensa rebuda.
Salm responsorial
Beneeix el Senyor, ánima meva,
del fons del cor beneeix el seu sant nom.
Beneeix el Senyor, ànima meva,
no t’oblidis dels seus favors.
R. El Senyor és compassiu i benigne.
lent per al càstig, ric en l’amor.
Ell et perdona les culpes
i et guareix de tota malaltia;
rescata de la mort la teva vida
i et sacia d’amor entranyable. R.
No sempre acusa,
ni guarda rancúnia sense fi;
no ens castiga els pecats com mereixíem,
no ens paga com deuria les nostres culpes. R.
El seu amor als fidels és tan immens
com la distància del cel a la terra;
llença les nostres culpes lluny de nosaltres
com l’Orient és lluny de l’Occident. R.
Segona lectura
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, cap de nosaltres no viu ni mor per a ell mateix; mentre vivim, vivim per al
Senyor, i quan morim, morim per al Senyor. Per això, tant si vivim com si morim, som
del Senyor, ja que, si Crist va morir i va tornar a la vida, va ser justament perquè havia
de ser sobirà de morts i de vius.
Evangeli
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Pere preguntà a Jesús: «Senyor, ¿quantes vegades hauré de perdonar
al meu germà el mal que m’ha fet? ¿Set vegades?». Jesús li respon: «No et dic set
vegades, sinó setanta vegades set».
Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que va voler demanar comptes
als qui ocupen llocs de govern. Tot just començava, ja li van presentar un dels seus
ministres que li devia deu mil milions. Com que no tenia res per pagar, el rei va manar
que venguessin tots els seus béns, i a ell mateix, amb la seva dona i els seus fills, els
venguessin com esclaus, per poder pagar el deute. Però ell se li llançà als peus i li deia:
Tingueu paciència i us ho pagaré tot. Llavors el rei, se’n compadí, el deixà lliure i li
perdonà el deute. Quan sortia, trobà un dels seus col·legues que li devia uns quants
diners, l’agafà i l’escanyava dient-li: Paga’m tot el que em deus. L’altre se li llançà als
peus i el suplicava: Tingues paciència i ja t’ho pagaré. Ell no en va fer cas, i el va
tancar a la presó fins que li pagués el deute. Els altres col·legues, en veure-ho, se
n’entristiren molt i anaren a informar el rei de tot el que havia passat. El rei el cridà i li
digué: Que n’ets de mal home!Quan tu em vas suplicar, et vaig perdonar tot aquell
deute. ¿No t’havies de compadir del teu col·lega, com jo m’havia compadit de tu?
Llavors el rei el posà en mans dels botxins, perquè el torturessin fins que pagués tot el
deute.
Això farà amb vosaltres el meu pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu
germà».