Salm responsorial
Beneiré el Senyor en tot moment,
tindré sempre als llavis la seva lloança.
La meva ánima es gloria en el Senyor;
se n’alegraran els humils quan ho sentin.
R. Tasteu i veureu que n’és de bo el Senyor.
El Senyor es gira contra els malfactors
per esborrar de la terra el seu record.
Els ulls del Senyor vetllen pels justos,
escolta quan criden auxili. R.
Així que criden el Senyor els escolta
i els treu de tots els perilla.
El Senyor és a prop dels cors que sofreixen,
salva els homes que se senten desfets. R.
Els justos sofreixen molts mals,
però el Senyor sempre els allibera;
vetlla per cada un dels seus osssos,
no els podrà trencar ningú. R.
La malícia duu el malvat a la mort,
els qui detesten el just expiaran la seva culpa.
El Senyor rescata de la mort els seus servents,
i no acusarà els qui es refugien el ell. R.
Segona lectura
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes
Germans, sotmeteu-vos els uns als altres per reverència a Crist. Que les esposes se
sotmetin als seus marits, com tots ens sotmetem al Senyor, perquè el marit és cap de la
seva esposa, igual que el Crist és cap i salvador de l’Església, que és com el seu cos.
Pert tant, així com l’Església se sotmet al Crist, les esposes s’han de sotmetre en tot als
marits.
I vosaltres, marits, estimeu les vostres esposes, tal com el Crist estima l’Església.
L’estima tant, que s’ha entregat a la mort per ella, per santificar-la: l’ha rentada amb el
bany de l’aigua acompanyat de la paraula i així ha pogut cridar a la seva presència una
Església gloriosa, sense taques, ni arrugues, ni res de semblant, tota santa i
immaculada. Igualment els marits han d’estimar l’esposa com el seu propi cos. El qui
estima la seva esposa, és com si s’estimés ell mateix. No hi ha hagut mai ningú que no
estimés el seu propi cos. Tothom l’alimenta i el vesteix.
També el Crist es porta així amb la seva Església, perquè som membres del seu Cos.
Per dir-ho amb paraules de l’Escriptura: «Per això l’home deixa el pare i la mare per
unir-se a la seva esposa, i, des d’aquell moment, ells dos formen una sola família.» És
un misteri molt gran: ho dic de Crist i de l’Església.
Evangeli
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, molts que fins aleshores havien seguit Jesús digueren: «Aquest
llenguatge és molt difícil! Qui és capaç d’entendre’l?» Jesús coneixia interiorment que
els seus seguidors murmuraven d’això, i els digué: «Us escandalitza això que us he
dit? Què direu si veieu que el Fill de l’home puja on era abans? L’Esperit és el qui
dóna la vida. La carn no serveix de res. Les paraules que jo us he dit són Esperit i són
vida. Però entre vosaltres n’hi ha alguns que no creuen.» Des del principi Jesús sabia
qui eren els qui creien i el qui l’havia de trair. Després afegí: «Per això us he dit abans
que ningú no pot venir a mi si el Pare no li concedeix aquest do.» Després d’aquell
moment, molts dels qui l’havien seguit fins aleshores l’abandonaren i ja no anaven
més amb ell. Jesús preguntà als dotze: «Vosaltres també em voleu deixar?» Simó Pere
li respongué: «Senyor, ¿a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna, i
nosaltres hem cregut i sabem que sou el Sant de Déu.»
