Primera lectura
Lectura del llibre de la Saviesa
Els malvats deien: «Posem un parany al just; ens fa nosa i és contrari a tot el que fem;
ens retreu que no complim la Llei i que no som fidels a l’educació rebuda. A veure si
és veritat això que diu, provem com serà la seva fi. Si realment el just és Fill de Déu,
Déu el defensarà i el salvarà dels qui el persegueixen. Posem-lo a prova: ultratgem-lo i
torturem-lo, a veure si es manté serè; comprovem si sap suportar el mal, condemnem-
lo a una mort vergonyosa. Segons diu ell, Déu ja el protegirà.»
Salm responsorial
Déu poderós, feu-me justícia,
salveu-me, pel vostre nom.
Escolteu la meva súplica,
escolteu les meves paraules.
R. El Senyor fa costat als meus defensors.
Mireu com s’aixequen contra mi,
amb quina violència em volen la mort.
No pensen en Déu. R.
Però és Déu qui m’ajuda,
i fa costat als meus defensors.
De tot cor oferiré sacrificis,
us lloaré, Senyor, perquè sou bo. R.
Segona lectura
(Jm 316.4:3)
Lectura de la carta de Sant Jaume
Estimats, on hi ha gelosies i rivalitats, hi ha pertorbació i maldats de tota mena. Però la
saviesa que ve de dalt abans que tot és pura; és també pacífica, moderada i dòcil,
compassiva i plena de bons fruits, imparcial i sincera. El fruit de la justícia neix de la
llavor que els homes pacificadors han sembrat en esperit de pau.
D’on vénen entre vosaltres les lluites i les baralles? No vénen dels desigs de plaer que
es conjuren en el vostre cos? Desitgeu coses que no teniu i per això mateu. Envegeu
coses que no podeu aconseguir, i per això lluiteu i us baralleu. Però vosaltres, no teniu
perquè no demaneu. O bé demaneu i no rebeu, perquè demaneu malament, amb la
intenció de malgastar-ho tot en els plaers,
Evangeli
Lectura de l’Evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús i els deixebles passaven per Galilea, però Jesús no volia que ho
sapigués ningú. Instruïa els seus deixebles dient-los: «El Fill de l’home serà entregat
en mans dels homes, el mataran i, un cop mort, ressuscitarà al cap de tres dies.» Ells
no entenien què volia dir, però no gosaven fer-li preguntes. Arribaren a Cafar-Naüm.
Un cop a casa els preguntà: «Què discutíeu pel camí?» Però ells callaven, perquè pel
camí havien discutit quin d’ells seria el més important. Aleshores s’assegué, cridà els
dotze i els digué: «Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots.»
Després féu venir un noi, el posà al mig, el prengué als braços i els digué: «Qui acull
un d’aquests nois perquè porta el meu nom, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, no
m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat.»