Erste Lesung
Lectura del Segon llibre de Samuel (2S 7,4-5a.12-14a.16)
En aquells dies Natan rebé aquesta paraula del Senyor: «Vés, digues a David, el meu
servent: “Això diu el Senyor: ‘Quan t’arribarà l’hora de reposar amb els teus pares, et
donaré per successor un descendent, sortit de les teves entranyes, i consolidaré el seu
regne. Ell construirà un temple dedicat al meu nom, i faré que el seu tron reial es
mantingui ferm per sempre. Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill. El teu casal, la teva
dinastia, es perpetuarà davant meu, el teu tron es mantindrà per sempre’.”»
Antwortpsalm
Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors,
d’una generació a l’altra anunciaré la vostra fidelitat.
Vós heu dit: «El meu favor és indestructible,
mantinc la fidelitat en el cel.» R.
R. La dinastia de David es perpetuarà.
He fet aliança amb el meu elegit,
jurant a David, el meu servent:
T’he creat per sempre una dinastia,
mantindré per tots els segles el teu tron. R.
Ell em dirà: «Sou el meu pare,
el meu Déu i la roca que em salva.»
I jo mantindré per sempre el meu amor,
la meva aliança amb ell és perpètua. R.
Solemnitat de Sant Josep
Zweite Lesung
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 4,13.16-18.22)
Germans, Abraham i la seva descendència no van rebre la promesa d’obtenir el món per
heretat en virtut de la Llei, sinó en virtut de la justícia que ve de la fe. Si obtenen l’heretat
per la fe, aquest favor és gratuït, i la promesa queda assegurada a tota la descendència, no
només als qui en són per la Llei, sinó també als qui en són per la fe d’Abraham, que és
pare de tots nosaltres, tal com diu l’Escriptura: «T’he fet pare d’una multitud de pobles.»
Ell cregué en Déu que fa reviure els morts, i crida el no-res com si ja existís. Contra tota
esperança esperà i cregué tan fermanent que Déu el convertí en «pare d’una multitutd de
pobles», tal com li havia dit: «Així serà la teva descendència.» Per això diu l’Escriptura:
«El Senyor ho tingué en compte per fer-lo just.»
Evangelium
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 1,16.18.21.24a)
Jacob va ser pare de Josep, l’espòs de Maria, de la qual nasqué Jesús, anomenat
Messies. Jesús, el Messies, vingué al món d’aquesta manera: Maria, la seva mare,
promesa amb Josep, abans de viure junts, es trobà que esperava un fill per obra de
l’Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home bo, no volent fer-ho saber
públicament, es proposava de desfer en secret l’acord matrimonial. Mentre ell hi
pensava, se li aparegué en somni un àngel del Senyor que li digué: «Josep, fill de David,
no tinguis por de prendre a casa teva Maria com a esposa. És cert que ella ha concebut
per obra de l’Esperit Sant; ha de tenir un fill i li has de posar el nom de Jesús, perquè ell
salvarà dels pecats el seu poble.» Josep es despertà i complí el que l’àngel del Senyor li
havia manat.
o bé:
Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc (Lc 2,41-51a)
Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb la peregrinació de Pasqua. Quan ell
tenia dotze anys, pujaren a celebrar les festes com era costum i, passats els dies, quan
tothom se’n tornava, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se
n’adonessin. Pensant que anava amb altres de la caravana, feren la primera jornada de
camí. Al vespre el buscaven entre els parents i coneguts i no el trobaren. L’endemà se’n
tornaren a Jerusalem, a buscar-lo. El tercer dia el trobaren al temple, assegut entre els
mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien estaven
meravellats de la seva intel·ligència i de les seves respostes. Els seus pares quedaren
sorpresos de veure’l allà, i la seva mare li digué: «Fill, per què t’has portat així amb
nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia.» Ell els digué: «Per què em
buscàveu? No sabíeu que jo només podia ser a casa del meu pare?» Ells no
comprengueren aquesta resposta. Després baixà amb ells a Natzaret i vivia sotmès a ells.
