Primera lectura
Jr 38:4-6, 8-10
Lectura del llibre de Jeremies
En aquells dies, alguns dels principals de Jerusalem digueren al rei: «Que Jeremies
mori d’una vegada. Aquest home no fa sinó desmoralitzar els guerrers que queden a la
ciutat i tots els restants del poble. Aquest home no vol el bé del poble, sino la seva
perdició.» El rei Sedequies els respongué: «Està a les vostres mans.» El rei era incapaç
de negar-los res. Ells, doncs, prengueren Jeremies i el tiraren a la cisterna de Melquies,
fill del rei, situada al pati de la guàrdia. L’hi baixaren amb unes cordes. A la cisterna
no hi havia aigua, sinó fang; Jeremies quedà enfonsat en el fang. Llavors Abdemèlec,
un home del palau reial, anà a trobar el rei a la porta de Benjamí i li digué: «Rei,
senyor meu, no està bé això que aquests homes han fet amb el profeta Jeremies: l’han
tirat a la cisterna, i ara, que ja no hi ha pa a la ciutat, es morirà allà dintre de fam.»
Llavors el rei donà aquesta ordre a Abdemèlec, el cusita: «Emporta’t tres homes i treu
de la cisterna el profeta Jeremies abans no es mori.»
Salm responsorial
39:2.3a. 3bcd. 4. 18 (R.: 14)
Tenia posada l’esperança en el Senyor,
i ell, inclinant-se cap a mi
ha escoltat el meu clam.
R. Senyor, no tardeu a defensar-me.
M’ha tret fora del fang,
del llot on em moria,
ha posat els meus peus sobre la roca,
i m’hi sento segur. R.
Ha inspirat als meus llavis un càntic nou,
un himne de lloança al nostre Déu;
tots els qui ho han vist, se n’admiren,
i confien més en el Senyor. R.
Ara sóc un pobre desvalgut,
però el Senyor pensa en mi.
Sou vós qui m’ajudeu i em deslliureu,
Déu meu, no trigueu més. R.
Segona lectura
He 12:1-4
Lectura de la carta als cristians hebreus
Germans, envoltats d’un núvol tan gran de testimonis, que ens ensenyen com hem de
viure la fe, alliberem-nos de tot impediment i del pecat, que amb tanta facilitat ens
lliga i, sense cansar-nos-en, llancem-nos a córrer en la prova que ens ha estat
proposada. Tinguem la mirada fixa en Jesús, que ha obert el camí de la fe i el duu a
terme, Ell, per arribar a la felicitat que li era proposada acceptà el suplici de la creu, no
fent cas de la vergonya que havia de passar; així s’assegué a la dreta del tron de Déu.
Tingueu present aquell que aguantà un atac tan dur contra la seva persona de part dels
pecadors; així no us deixareu abatre, cansats de resistir. En la vostra lluita contra el
pecat, encara no us hi heu enfrontat fins a vessar la sang.
Evangeli
Lc 12:49-57
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús deia als seus deixebles: «He vingut a calar foc a la terra. Com
voldria ja veure-la cremar! He de passar la prova d’un baptisme. Com em sento el cor
oprimit fins que no l’hauré passada! ¿Us penseu que he vingut a portar pau a la terra?
Us asseguro que no. És la divisió, el que he vingut a portar. Des d’ara dins una mateixa
casa n’hi haurà cinc de dividits: Tres contra dos, i dos contra tres. El pare renyirà amb
el fill i el fill amb el pare; la mare renyirà amb la filla i la filla amb la mare; la sogra
renyirà amb la nora i la nora amb la sogra.»
Deia també a la gent: «Quan veieu sortir un núvol a ponent, dieu tot seguit: _ja ve la
pluja_. I, efectivament, la pluja arriba. I quan el vent bufa del sud, dieu: _farà calor_. I
en fa. Hipòcrites! Vosaltres sabeu endevinar el temps per l’aspecte de la terra i el cel,
¿i ara no endevineu quins moments esteu vivint? ¿Per què no judiqueu vosaltres
mateixos què heu de fer?»