Primera lectura
Lectura del llibre d’Isaïes
Això diu el Senyor: «Jo conec les obres dels homes i els seus pensaments. Jo mateix
vindré a reunir la gent de totes les nacions i de totes les llengües. Tots vindran aquí i
veuran la meva glòria, i faré un prodigi enmig d’ells. Després enviaré alguns dels
supervivents a les altres nacions, a Tarsis, a Fut i a Lud, a Mòsoc i a Ros, a Túbal i a
Javan, a les illes llunyanes, que mai no havien sentit parlar de mi ni havien vist mai la
meva glòria, i anunciaran la meva glòria entre les nacions. I de totes les nacions
portaran els vostres germans com una ofrena al Senyor. Els portaran a cavall, en
carruatges, en lliteres, muntats en mules o en dromedarism fins a la muntanya santa de
Jerusalem, diu el Senyor. Els presentaran tal com els israelites presenten en vasos purs
la seva ofrena en el temple del Senyor, i jo fins en prendré alguns d’entre ells per fer-
ne sacerdots o levites, diu el Senyor.»
Salm responsorial
Lloeu el Senyor, tots els pobles,
glorifiqueu-lo totes les nacions.
R. Aneu, anuncieu l’Evangeli per tot el món.
El seu amor per nosaltres és immens,
la fidelitat del Senyor durará sempre. R.
Segona lectura
Lectura de la carta als cristians hebreus
Germans, heu oblidat les paraules encoratjadores que l’Escriptura us adreça com a
fills: «Fill meu, no desestimis la correcció que ve del Senyor, no et cansis quan ell et
reprèn, perquè el Senyor repta aquells que estima, fa sofrir els fills que ell prefereix.»
És per la nostra correcció que sofrim: Déu us tracta com a fills. Perquè, ¿quin fill hi ha
que el seu pare no corregeixi? La correcció, de moment, no sembla que porti alegria,
sino tristesa, però més tard, els qui han passat per aquest entrenament, en cullen en
pau el fruit d’una vida honrada. Per això enfortiu les mans que es deixen anar i els
genolls que es dobleguen, aplaneu el camí per on passa el vostre peu, perquè el qui va
coix no es faci més mal, sinó que es posi bé.
Evangeli
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús, tot fent camí cap a Jerusalem, passava per viles i pobles i
ensenyava. Algú li preguntà: «Senyor, ¿són pocs els qui se salven?» Ell contestà:
«Correu, mireu d’entrar per la porta estreta, peerquè us asseguro que molts voldran
entrar-hi i no podran. Després que el cap de casa s’haurà alçat a tancar la porta, de fora
estant començareu a trucar i direu: “Senyor, obriu-nos”. Ell us respondrà: “No sé d’on
sou”. Llavors començareu a dir-li: “Menjàvem i bevìem amb vós i ensenyàveu pels
nostres carrers”. Ell us respondrà: “Mo sé d’on sou. Lluny de mi, tots vosaltres que
obràveu el mal”. Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents, quan veureu Abraham,
Isahac i Jacob amb tots els progetes en el Regne de Déu, mentre que a vosaltres us
hauran tret fora. I vindrà gent d’orient i d’occident, del nord i del sud, i s’asseuran a
taula en el Regne de Déu. Mireu, ara són darrers els qui llavors seran primers, i són
primers els qui llavors seran darrers.»