Primera lectura
Lectura de la profecia d’Amós
Això diu el Senyor, Déu de l’univers: «Ai dels qui viuen tranquils a Sió, dels qui es
creuen segurs al turó de Samaria! S’estiren en llits de marfil, s’aclofen en els seus
sofàs, mengen els anyells més tendres i els vedells engreixats a les estables,
improvisen al so de l’arpa, creen com David les seves melodies, beuen el vi en grans
copes, i s’ungeixen amb els perfums més fins, però no els fa cap pena el desastre de les
tribus de Josep. Per això ara seran els primers en les files dels deportats; així s’acabarà
l’orgia dels vividors.»
Salm responsorial
El Senyor fa justícia als oprimits,
dóna pa als que tenen fam.
El Senyor deslliura els presos.
El Senyor dóna la vista als cecs,
el Senyor redreça els vençuts.
El Senyor estima els justos. R.
El Senyor guarda els forasters,
manté les viudes i els orfes,
i capgira els camins dels injustos.
El Senyor regna per sempre,
és el teu Déu, Sió, per tots els segles. R.
Segona lectura
Lectura de la primera carta de sant Pau a Timoteu
Home de Déu, busca de practicar sempre la justícia, la pietat, la fe, l’amor, la
paciència, la mansuetud. Lluita en el noble combat de la fe i guanya’t la vida eterna.
És per obtenir-la que vas ser cridat i vas confessar noblement la fe en presència de
molts testimonis. Davant Déu, font de tota vida, i davant de Jesucrist, que sota Ponç
Pilat donà testimoni amb la seva noble confessió, et recomano que guardis
irreprensible i sense falta el manament rebut, fins que es manifestarà Jesucrist, el
nostre Senyor.
Quan serà l’hora, farà aparèixer la seva manifestació aquell qui és de debò feliç i l’únic
Sobirà, el Rei dels reis i els Senyor dels Senyors, l’únic que té com a pròpia la
immortalitat, i habita en una llum inaccessible: Cap home no l’ha vist mai, ni és capaç
de veure’l. A ell l’honor i el poder per sempre. Amén.
Evangeli
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué als fariseus: «Hi havia un home ric que anava vestit de
porpra i de lli finíssim, i cada dia celebrava festes esplèndides. Un pobre que es deia
Llàtzer, s’estava estirat vora el seu portal amb tot el cos nafrat, esperant satisfer la seva
fam amb les engrunes que queien de la taula del ric. Fins i tot venien els gossos a
llepar les seves úlceres. El pobre morí, i els àngels el portaren a la falda d’Abraham. El
ric també morí i el van sepultar.
Arribat al país dels morts i estant en un lloc de turments, alçà els ulls, veié de lluny
Abraham, amb Llàtzer a la falda, el cridà i li digué: “Abraham, pare meu, apiada’t de
mi i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua,
perquè sofreixo molt enmig d’aquestes flames.” Abraham li respongué: “Fill meu,
recorda’t que en vida et van tocar béns de tota mena, i a Llàtzer mals, però ara ell ha
trobat consol i tu, sofriments. Pensa també que entre nosaltres i vosaltres hi ha una
fossa immensa, tant que si algú volgués passar del lloc on sóc jo cap on sou vosaltres,
no podria, ni tampoc del vostre lloc al nostre.”
El ric digué: “Llavors, pare, et prego que l’enviïs a casa meva. Hi tinc encara cinc
germans. Que Llàtzer els adverteixi, perquè no acabin també en aquest lloc de
turments.” Abraham li respongué: “Ja tenen Moisès i els profetes: que els escoltin.” El
ric contestà: “No, pare meu Abraham, no els escoltaran. Però si anava a trobar-los algú
que torna d’entre els morts, sí que es convertiran.” Li diu Abraham: “Si no fan cas de
Moisès i dels profetes, ni que ressuscités algú d’entre els morts no es deixarien
convèncer”.»
