Primera lectura
Ha 1:2-3, 2:2-4
Lectura de la profecia d’Habacuc
Fins quan, Senyor, demanaré auxili i no m’escoltareu, cridaré «Violència», i no em
salvareu? Per què deixeu que vegi aquestes calamitats i contempli tantes penes? Tinc
davant els ulls devastacions i violències; hi ha baralles i s’aixequen discòrdies.
El Senyor em respongué: «Escriu una visió, grava-la sobre tauletes d’argila, que es
puguin llegir corrents. És una visió per a un moment determinat, que aspira al seu
terme, i no fallarà. Espera-la, si es retardava; segur que vindrà, no serà ajornada.
L’home d’esperit orgullós se sentirà insegur, però el just viurà perquè ha cregut.»
Salm responsorial
96:1-2, 6-7, 8-9 (R.: 8)
Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa,
aclamem la Roca que ens salva;
presentem-nos davant seu a lloar-lo,
aclamem-lo amb els nostres cants.
R. Tant de bo que avui sentíssiu la veu del Senyor:
«No enduriu els vostres cors.»
Veniu, prosternem-nos i adorem-lo,
agenollem-nos davant el Senyor, que ens ha creat,
ell és el nostre Déu,
i nosaltres som el poble que ell pastura,
el ramat que ell mateix guia. R.
Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu:
«No enduriu els vostres cors com a Meribà,
com el dia de Massà, en el desert,
quan van posar-me a prova els vostres pares,
i em temptaren, tot i haver vist les meves obres.» R.
Segona lectura
2Tm 1:6-8, 13-14
Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu
Estimat, et recomano que procuris revifar la flama del do de Déu que portes en virtut
de la imposició de les meves mans. L’Esperit que Déu ens ha donat no és de covardia,
sinó de fermesa, d’amor i de seny. Per tant, no t’avergonyeixis ni del testimoni que
donà el nostre Senyor, ni de mi, que estic empresonat per ell; tot el que has de sofrir
juntament amb l’obra de l’Evangeli, suporta-ho amb la fortalesa que Déu ens dóna.
Tingues com a norma la doctrina sana que has escoltat dels meus llavis, i viu en la fe i
en l’amor de Jesucrist. El tresor que t’ha estat confiat és valuós. Guarda’l amb la força
de l’Esperit Sant que viu en nosaltres.
Evangeli
Lc 17:5-10
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, els apòstols digueren al Senyor: «Doneu-nos més fe.» El Senyor els
contestà: «Només que tinguéssiu una fe menuda com un gra de mostassa, si dèieu a
aquesta morera: “Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mar”, us obeiria.
Suposem que algú de vosaltres té un esclau llaurant o pasturant el ramat. Quan ell
torna del camp, ¿li dieu mai que entri de seguida i segui a taula? No li dieu, més aviat,
que prepari el sopar, que estigui a punt de servir-vos mentre mengeu i beveu, i que ell
menjarà i beurà després? I quan l’esclau ha complert aquestes ordres, ¿qui ho agraeix?
Igualment vosaltres, quan haureu complert allò que Déu us mana, digueu: “Som
servents sense cap mèrit: no hem fet altra cosa que complir el nostre deure”.»