Salm responsorial
Enaltiu el Senyor: que n’és de bo,
perdura eternament el seu amor.
Que respongui la casa d’Israel:
perdura eternament el seu amor.
R. Enaltiu el Senyor: Que n’és de bo, perdura eternament el seu amor.
O bé: Al·leluia.
Que respongui la casa d’Aharon:
perdura eternament el seu amor.
Que responguin els qui veneren el Senyor:
perdura eternament el seu amor. R.
La pedra que rebutjaven els constructors
ara corona l’edifici.
És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se’n meravellen.
Avui és el dia en que ha obrat el Senyor,
alegrem-nos i celebrem-lo. R.
Ah, Senyor, doneu-nos la victòria!
Ah, Senyor, feu que prosperem!
Beneït el qui ve en nom del Senyor.
Us beneïm des de la casa del Senyor.
El Senyor és Déu. Que ell ens il·lumini. R.
Segona lectura
Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan
Jo, Joan, germà vostre, que junt amb vosaltres comparteixo en Jesús les penes, la
paciència i la reialesa, vaig ser deportat a l’illa de Patmos per haver predicat la paraula
de Déu i haver donat testimoni de Jesús. El dia del Senyor l’Esperit s’apoderà de mi, i
vaig sentir darrere meu un gran crit, com un toc de corn que deia: «Escriu en uns fulls
això que veus i envia-ho a les set comunitats.» Vaig girar-me per veure de qui venia la
veu que em parlava, i vaig veure set lampadaris d’or, i enmig dels lampadaris algú que
semblava un fill d’home, vestit amb una túnica llarga fins els peus i cenyit a l’alçada
del pit amb un cenyidor d’or.
En veure’l vaig caure com mort als seus peus. Ell posà sobre meu la mà dreta i em
digué: «No tinguis por. Jo sóc el primer i el darrer. Sóc el qui viu: Jo que era mort, ara
visc per sempre més i tinc les claus de la mort i del seu reialme. Escriu, doncs, tot el
que vegis, la situació present i la que vindrà després.»
Evangeli
Lectura de l’evangeli segons Sant Joan
El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades
per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després
els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els
tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a
vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots
aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els
perdonareu, quedaran sense perdó.»
Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze no era allà amb els altres. Ells li
digueren: «Hem vist el Senyor.» Ell els contestà: «Si no veig a les mans la marca dels
claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà al costat, no m’ho creuré pas.»
Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada i Tomàs també hi era. Estan
tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després
digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el
costat. No siguis tan incrèdul. Sigues creient.» Tomàs li respongué: «Senyor meu i
Déu meu!» Jesús li diu:«Perquè m´has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense
haver vist.»
Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en
aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el
Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.
