Primera lectura
Lectura del llibre d’Isaïes
Per amor de Sió no vull callar, no vull reposar per Jerusalem fins que aparegui com un
raig de llum el seu bé, i la seva salvació com una torxa encesa. Els altres pobles veuran
el teu bé, tots els reis veuran la teva glòria i et donaran un nom nou que els llavis del
Senyor designaran. Seràs una corona magnífica a les mans del Senyor, i una diadema
reial a les mans del teu Déu. No et podran dir més «L’Abandonada», no podran dir
«La Desolada» a la teva terra: a tu et diran «Jo-me-l’estimo», i a la teva terra, «Té-
marit», perquè el Senyor t’estimarà, i tindrà marit la teva terra. El qui t’haurà
reconstruït et prendrà per esposa com un jove esposa una donzella; el teu Déu estarà
content de tenir-te com el nuvi està content de tenir la núvia.
Salm responsorial
Canteu al Senyor un càntic nou,
canteu al Senyor, arreu de la terra;
canteu al Senyor, beneïu el seu nom.
R. Conteu a tots els pobles els prodigis del Senyor.
Anuncieu de dia en dia que ens ha salvat;
conteu a les nacions la seva glòria,
conteu a tots els pobles els seus prodigis. R.
Doneu al Senyor, famílies dels pobles,
doneu al Senyor honor i majestat,
tributeu al Senyor l’honor del seu nom. R.
Adoreu el Senyor, s’apareix la seva santedat.
Que tremoli davant d’ell tota la terra.
Digueu a tots els pobles: «El Senyor és rei!»
Sentencia amb raó les causes dels pobles. R.
Segona lectura
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, els dons que rebem són dons diversos, però l’Esperit que els distribueix és
un de sol. Són diversos els serveis, però és un de sol el Senyor a qui servim. Són
diversos els miracles, però tots són obra d’un sol Déu, que els fa valent-se de cadascun
de nosaltres. Les manifestacions de l’Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots.
Un, gràcies a l’Esperit, rep el do d’una paraula profunda, un altre, per obra del mateix
Esperit, rep el do de desglossar les veritats, un altre, en virtut del mateix Esperit, rep el
do de la fe, un altre, el do de donar la salut als malalts, en virtut de l’únic Esperit, un
altre, el do de fer miracles, un altre el do de profecia, un altre, el de distingir si un
esperit és fals o autèntic, un altre, el do de parlar llenguatges misteriosos, un altre, el
do d’interpretar-los. Tots aquests dons son obra de l’únic Esperit, que els distribueix
en particular a cadascú com li sembla bé.
Evangeli
Lectura de l’Evangeli
En aquell temps, se celebrà un casament a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús.
També Jesús i els seus deixebles hi foren convidats.
Veient que s’acabava el vi, la mare de Jesús li diu: «No tenen vi.» Jesús li respon:
«Mare, per què m’ho dius a mi? Encara no ha arribat la meva hora.» Llavors la seva
mare diu als qui servien : «Feu tot el que ell us digui.» Hi havia allí sis piques de pedra
destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Cada una de elles tenia
una cabuda de quatre a sis galledes. Els diu Jesús: «Ompliu d’aigua aquestes piques.»
Ells les ompliren fins dalt. Llavors els digué: «Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de
servei.» Ells la hi portaren. El cap de servei tastà aquella aigua, que s;havia tornat vi.
Ell no sabia d’on era, però ho sabien molt bé els qui servien, perquè ells mateixos
havien tret l’aigua. El cap de servei, doncs, crida el nuvi i li diu: «Tothom serveix
primer els millors vins i, quan els convidats ja han begut molt, els vins més ordinaris;
però tu has guardat fins ara el vi millor.»
Així començà Jesús els seus miracles a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria,
i els seus deixebles cregueren en ell.
