Primera lectura
Lectura del llibre de Nehemies
En aquells dies, el sacerdot Esdres portà el llibre de la Llei en presència del poble
reunit a la plaça de davant la porta de les Aigües, i des del matí fins al migdia el llegí
davant de tothom: homes, dones i criatures capaces d’entendre-la. Tot el poble
escoltava atentament la lectura del llibre de la Llei.
Esdres, mestre de la Llei, estava dret dalt una tarima de fusta preparada expressament.
Obrí el llibre a la vista de tot el poble, ja que des del lloc on era dominava tothom, i
així que l’obrí, tot el poble es posà dret. Esdres beneí el Senyor, Déu gran, i tot el
poble alçà les mans i respongué: Amén, amén. Després es prosternaren amb el front a
terra, i adoraren el Senyor. Ell llegia ben clar el llibre de la Llei de Déu, i alguns
levites n’exposaven el sentit, perquè la lectura fos entenedora.
El governador Nehemies, el sacerdot Esdres, mestre de la Llei, i els levites que
exposaven al poble el sentit de la Llei, digueren a tota la gent: «La diada d’avui és
santa, dedicada al Senyor nostre Déu: no us entristiu ni ploreu.» Perquè tota la gent
plorava mentre escoltava les paraules de la Llei. Els digué, doncs: «Aneu-vos-en ara.
Mengeu i beveu i repartiu-ne als qui no s’havien portat res que la diada d’avui és
santa, dedicada a Déu, nostre Senyor. No us entristiu, que el goig del Senyor serà la
vostra força.»
Salm responsorial
És perfecta la llei del Senyor,
i l’ànima hi descansa;
és ferm el que el Senyor disposa,
dóna seny als ignorants.
R. Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida.
Els preceptes del Senyor són planers,
omplen el cor de goig;
els manaments del Senyor són transparents,
il·luminen els ulls. R.
Venerar el Senyor és cosa santa,
es manté per sempre;
els determinis del Senyor són ben presos,
tots són justíssims. R.
Les paraules que em surten dels llavis
i els pensaments que el meu cor medita,
que us siguin agradables, Senyor,
penyal meu, redemptor meu. R.
Segona lectura
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, el Crist és com el cos humà: és un encara que tingui molts membres, ja que
tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. Tots nosaltres, jueus o grecs,
esclaus o lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos, i a tots ens
ha estat donat com a beguda el mateix Esperit. Ara bé, el cos no consta d’un sol
membre, sinó de molts.
[Si el peu deia: «Com que no sóc mà, no sóc del cos», no per això ja no seria del cos.
Si l’orella deia: «Com que no sóc ull, no sóc del cos», no per això ja no seria del cos.
Si tot el cos fos ull, ¿com podria escoltar? Si tot el cos fos orella, ¿com podria olorar?
De fet, però, Déu ha distribuït en el cos cadascun del membres cim li sembla. Si tots
els membres es reduïssin a un de sol, ¿on seria el cos? Per això els membres són molts,
però el cos és un de sol. L’ull no podrà dir a la mà: «No em fas cap falta.» Ni tampoc
el cap als peus: «No em feu cap falta.» Ben al contrari: els membres del cos que
semblen més delicats són els més indispensables, els que ens semblen menys nobles,
els cobrim amb més honor, els que ens semblen menys decents, els tractem amb una
decència que no necessiten els qui ja són decents. Déu ha disposat el cos de tal manera
que dóna més honor als membres que més en necessiten, perquè no hi hagi desacord
en el cos, sinó que tots els membres tinguin la mateixa sol·licitud els uns pels altres.
Per això, quan un membre sofreix, sofreixen amb ell tots els altres, i quan un membre
és elogiat, tots els altres s’alegren amb ell.]
Doncs bé, vosaltres sou cos de Crist i cadascun formeu els seus membres.
[Dins l’Església, Déu ha posat en primer lloc els apòstols, en segon lloc els profetes,
en tercer lloc mestres, després els qui tenen poder d’obrar miracles, després els qui
tenen la gràcia de donar la salut als malalts, d’ajudar els altres, de guiar-los, de parlar
llenguatges misteriosos. No tothom ha de ser apòstol o profeta o mestre. No tothom ha
d’obrar miracles, ha de tenir la gràcia de donar la salut als malalts, ha de ser capaç de
parlar llenguatges misteriosos o ha de ser capaç d’interpretar-los.]
Evangeli
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
Són molts els qui han emprès la tasca d’escriure una narració dels fets ocorreguts entre
nosaltres, guiant-se per l’ensenyament que hem rebut d’aquells que des del principi en
foren testimonis de vista i després ho transmeteren de paraula. Havent pogut informar-
me minuciosament de tot des dels orígens, jo també, il·lustre Teòfil, he decidit
escriure-t’ho en una narració seguida, perquè coneguis la solidesa de l’ensenyament
que has rebut.
En aquell temps Jesús se’n tornà a Galilea ple del poder de l’Esperit. La seva
anomenada s’estengué per tota la regió. Ensenyava en les sinagogues d’ells i tothom el
lloava. I se n’anà a Natzaret, on s’havia criat. El dissabte anà a la Sinagoga, com tenia
costum, i s’aixecà a llegir. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i trobà el
passatge on hi ha escrit: «L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, ja que ell m’ha ungit
per portar la Bona Nova als desvalguts, m’ha enviat a proclamar als captius la llibertat,
i als cecs el retorn de la llum, a deixar en llibertat els oprimits i a proclamar l’any de
gràcia del Senyor.» Després plegà el volum, el donà a l’ajudant de la sinagoga i
s’assegué. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en Jesús. Ell començà
dient-los: «Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de
l’Escriptura.»
