Primera lectura
Lectura del llibre de Jeremies
En temps de Josies, el Senyor em va fer sentir la seva paraula i em digué: «Abans que
et modelés en les entranyes de la mare, ja et vaig conèixer; abans de néixer ja et vaig
consagrar i et vaig fer profeta, destinat a les nacions. Ara, doncs, cenyeix-te el vestit i
ves a dir-los tot el que et manaré. No tinguis por d’ells, si no, seria jo, qui te’n faria
tenir. Avui faig de tu una ciutat inexpugnable, una pilastra de ferro, una muralla de
bronze, que resistirà contra tot el país: contra els reis de Judà i els seus governants,
contra els seus sacerdots i contra el seu poble. T’assaltaran però no et podran abatre,
perquè jo et faré costat per alliberar-te. Ho diu l’oracle del Senyor.»
Salm responsorial
En vós m’emparo, Senyor,
que no en tingui un desengany.
Deslliureu-me, traieu-me del perill,
vós que sou bo; escolteu i salveu-me.
R. Els meus llavis diran a tothom com m’ajudeu.
Sigueu el meu castell i refugi,
la meva roca salvadora.
Déu meu, traieu-me de les mans de l’injust. R.
Vós sou la meva esperança, Déu meu,
he confiat en vós, Senyor, des de petit.
Vós em traguéreu de les entranyes de la mare,
acabat de néixer em vaig emparar en vós. R.
D’un cap a l’altre del dia els meus llavis
diran a tothom com m’ajudeu:
M’instruïu, Déu meu, des de petit,
i encara avui us proclamo admirable. R.
Segona lectura
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, [interesseu-vos més pels dons millors. Però ara us indicaré un camí
incomparablement més gran. Si jo tingués el do de parlar els llenguatges dels homes i
dels àngels, però no estimés, valdria tant com les campanes que toquen o els platerets
que dringuen. Si tingués el do de profecia i arribés a conèixer tots els secrets de Déu i
tota la veritat, si tingués tanta fe que fos capaç de transportar les muntanyes, però no
estimés, no seria res. Si distribuís tot el que tinc, fins i tot si em vengués a mi mateix
per esclau, sense estimar, només per ser ben vist, no em serviria de res.]
El qui estima és pacient, és bondadós: el qui estima no té enveja, no és presumit ni
orgullós, no és groller ni egoista, no s’irrita ni es venja, no s’alegra de les farses, sinó
de la rectitud; ho suporta tot, i no perd mai la confiança, l’esperança, la paciència.
L’amor no passarà mai. Vindrà un dia que el do de profecia serà inútil, que el do de
parlar llenguatges misteriosos s’acabarà, que el do de conèixer també serà inútil. Els
dons de conèixer o de profecia que ara posseïm són incomplets; el dia que ho
coneixerem tot, allò que era incomplet ja no tindrà utilitat. Quan jo era un nen, parlava
com els nens, sentia com els nens raonava com els nens; però d’ençà que sóc un home,
ja no m’és útil el que és propi dels nens. De moment coneixem com si veiéssim poc
clar una imatge reflectida en un mirall; després hi veurem cara a cara. De moment
conec només una part; després coneixeré del tot, tal com Déu em coneix. Mentrestant
la fe, l’esperança i l’amor subsisteixen tots tres, però, de tots tres, l’amor és el més
gran.
Evangeli
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús, en la sinagoga de Natzaret, començà així la seva explicació:
«Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de
l’Escriptura.» Tothom ho comentava estranyant-se que sortissin dels seus llavis
aquelles paraules de gràcia. Deien: «No és el fill de Josep, aquest?» Jesús els digué:
«De segur que em retraureu aquesta dita: “Metge, cura’t tu mateix”: hem sentit dir el
que has fet a Cafar-Naum; fes-ho també aquí el poble dels teus pares.»
Però ell afegí: «Us ho dic amb tota veritat: no hi ha cap profeta que sigui ben rebut al
seu país natal. En temps d’Elies, quan el cel, durant tres anys i sis mesos, no s’obrí per
donar pluja, i una gran fam s’apoderà de tot el país, ben segur que hi havia moltes
viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a cap d’elles, sinó a una viuda de Sarepta de
Sidó. I en temps del profeta Eliseu també hi havia molts leprosos a Israel, però cap
d’ells no va ser purificat del seu mal, sinó Naaman, un leprós de Siria.»
En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga, indignats, es posaren a peu dret, el
tragueren del poble i el dugueren cap a un cingle de la muntanya on hi havia el poble
per estimbar-lo. Però ell se n’anà passant entremig d’ells.
