Primera lectura
Lectura dels Fets dels Apòstols
En aquells dies, Pau i Bernabé continuaren el seu viatge des de Perga i arribaren a
Antioquia de Pisídia. El dissabte entraren a la sinagoga i s’assegueren. Quan ja es
dispersava la gent reunida a la sinagofa, molts dels jueus i prosèlits seguiren Pau i
Bernabé. Ells els parlaven, mirant de dissuadir-los que es mantinguessin fidels a la
gràcia de Dèu. El dissabte vinent gairebé tota la ciutat es reuní per escoltar la paraula
del Senyor. Quan els jueus veieren aquella multitud, s’engelosiren tant, que es posaren
a impugnar amb paraules injurioses tot el que deia Pau. Però Pau i Bernabé els
respongueren amb valentia: «Era el nostre deure anunciar-vos primer a vosaltres la
paraula de Déu. Però ja que vosaltres no la voleu rebre i us feu vosaltres mateixos
indignes de la vida eterna, ara ens adreçarem als qui no són jueus. Així ens ho té
ordenat el Senyor: “T’he fet llum de les nacions perquè portis la salvació fins als límits
de la terra”.» Quan sentiren això els qui no eren jueus, se n’alegraren, i lloaven la
paraula del Senyor. Tots aquells que Déu havia destinat a la vida eterna es convertiren
a la fe. La paraula del Senyor s’escampava per tota la regió. Però els jueus instigaren
les dones devotes més distingides i els principals de la ciutat a promoure una
persecució contra Pau i Bernabé, fins que els expulsaren del seu territori. Ells, en
senyal de protesta, s’espolsaren els peus sobre els qui els feien marxar i se n’anaren a
Iconi. Els convertits de nou vivien feliços, plens d’alegria i de l’Esperit Sant.
Salm responsorial
Aclameu el Senyor arreu de la terra,
doneu culte al Senyor amb cants de festa,
entreu davant d’ell amb crits d’alegria.
R. Som el seu poble i el ramat que ell pastura.
O BÉ: Al•leluia
Reconeixeu que el Senyor és Déu,
que és el nostre creador i que som seus,
som el seu poble i el ramat que ell pastura. R.
Que n’és de bo el Senyor!
Perdura eternament el seu amor,
és fidel per segles i segles. R.
Segona lectura
Lectura de l’Apocalipsi segons sant Joan
Jo, Joan, vaig veure una multitud tan gran que ningú no hauria pogut comptar. Eren
gent de tota nacionalitat, de totes les races, i de tots els pobles i llengües. S’estaven
drets davant el tron i davant l’Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans. Un
dels ancians em digué: «Aquests són els qui vénen de la gran tribulació. Han rentat els
seus vestits amb la sang de l’Anyell, i els han quedat blancs. Per això estan davant el
tron de Déu, donant-li culte nit i dia dins el seu santuari. El qui seu en el tron els
protegirà amb la seva presència, mai més no passaran fam, mai més no passaran set, ni
estaran exposats ni al sol ni a la calor, perquè l’Anyell que està en el tron els guiarà i
els conduirà a les fonts on brolla l’aigua de la vida. Déu els eixugarà totes les llàgrimes
dels seus ulls.»
Evangeli
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, digué Jesús: «Les meves ovelles reconeixen la meva veu. També jo
les reconec i elles em segueixen. Jo els dono la vida eterna: no es perdran mai ni me
les prendrà ningú de les mans. Allò que el Pare m’ha donat val més que tot, i ningú no
ho podrà arrencar de les mans del Pare. Jo i el Pare som u.»
