Primera lectura
Lectura del llibre d’Isaïes
El Senyor, el qui obrí enmig del mar un camí, . una ruta enmig de l’aigua impetuosa, el
qui féu sortir per a la batalla carros i cavalls, guerrers valents i fornits i tots caigueren,
no s’aixecaren mai més, s’apagaren com un ble consumit, ara diu això: «No recordeu
més els temps passats, no penseu més en les coses antigues; estic a punt de fer una
cosa nova que ja comença a néixer, ¿no us n’adoneu? Pel desert garé que hi passi un
camí, que corrin rius per la solitud, els animals feréstecs, xacals i estruços, em
hlorificaran en veure que poso aigua en el desert, que abunden els rius en la solitud,
perquè begui el meu poble que jo m’he escollit. Aquest poble que m’he configurat
proclamarà la meva lloança.»
Salm responsorial
Quan el Senyor renovà la vida de Sió
ho crèiem un somni;
la nostra boca s’omplí d’alegria,
de crits i de rialles.
R. És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre, amb quin goig ho celebrem!
Els altres pobles es deien: «És magnífic
el que el Senyor fa a favor d’ells.»
És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre,
amb quin goig ho celebrem! R.
Renoveu la nostra vida, Senyor,
com l’aigua renova l’estepa del Nègueb.
Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls,
criden de goig a la sega. R.
Sortien a sembrar tot plorant,
emportant-se la llavor;
i tornaran cantant d’alegria,
duent a coll les seves garbes. R.
Segona lectura
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips
Germans, tots els avantatges que jo pogués tenir, els considero desavantatjosos
comparats amb el valor que té poder conèixer Jesucrist, el meu Salvador. Per ell m’he
avingut a perdre tot avantatge i a considerar-lo com escòries a canvi de guanyar Crist i
veure’m incorporat a ell. Ni tan sols sóc just gràcies a una justícia meva guanyada
perquè he observat la Llei, sinó gràcies a aquella justícia que prové d’haver cregut en
Crist, vull dir aquella justícia que Déu dóna als creients. El meu desig és conèixer Crist
i experimentar el poder de la seva resurrecció, compartir la seva passió i configurar-me
a la seva mort, per poder arribar finalment a la ressuscitar d’entre els morts. No vull
pas dir amb això que ja he obtingut aquella plenitud que busco; corro amb l’esperança
d’apoderar-me’n; no puc fer’ho, ja que Jesucrist s’apoderà de mi. Germans, no
m’imagino pas haver-me’n apoderat; el que faig és oblidar-me dels avantatges que he
deixat enrera i llançar-me tot jo cap allò que tinc al davant; corro cap a la meta per
guanyar el premi de la cursa que Déu ha convocat allà dalt en Jesucrist.
Evangeli
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps,Jesús se n’anà a la muntanya de les Oliveres i l’endemà de bon matì
es presentà de nou al temple. Tothom acudia al seu entorn i ell, assegut, els ensenyava.
Els mestres de la Llei i els fariseus li portaren una dona que havia estat sorpresa
cometent adulteri. La posaren al mig i li digueren: «Mestre, aquesta dona ha estat
sorpresa en elmoment de cometre adulteri. Moisès en la Llei ens ordena d’apedregar-
les, aquestes dones. I vos, ¿què hi dieu?» Li feien aquesta pregunta insidiosament,
buscant un pretext per acusar—lo. Però Jesús s’ajupí i s’entretenia dibuixant a terra
amb el dit. Ells continuarten insistint en la seva pregunta. Llavors Jesús alçà el cap i
els digué: «Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres.»
Després s’ajupí i continuà dibuixant a terra. Ells, quan van sentir això, s’anaren retirant
l’un darrera l’altre, començant pels mès vells. Jesús es quedà sol, i la dona era allà al
mig. Jesús alçà el cap i digué a la dona: «On són? Ningú no t’ha condemant?» Ella
contestà: «Ningú, Senyor.» Jesús digué: «Tampoc jo no et condemno. Vès—te’n, i
d’ara endavant no pequis més.»
