Diumenge de Rams

Lectura del llibre del profeta Isaïes

El Senyor Déu m'ha donat una llengua de mestre perquè, amb la paraula, sàpiga sostenir

els cansats. Un matí i un altre, em desvetlla l'orella, perquè escolti com un deixeble. El

Senyor Déu m'ha parlat a cau d'orella i jo no m'he resistit ni m'he fet enrera: he parat

l'esquena als qui m'assotaven i les galtes als qui m'arrencaven la barba; no he amagat la

cara davant d'ofenses i escopinades. El Senyor Déu m'ajuda: per això no em dono per

vençut; per això paro com una roca la cara i sé que no quedaré avergonyit.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips

Jesucrist, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat

amb Déu, sinó que es va fer no-res, fins a prendre la condició d'esclau. Havent-se fet

semblant als homes i començant a captenir-se com un home qualsevol, s'abaixà i es féu

obedient fins a acceptar la mort i una mort de creu. Per això Déu l'ha exalçat i li ha

concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè tothom, al cel, a la terra

i sota la terra, doblegui el genoll al nom de Jesús, i tots els llavis reconeguin que Jesucrist

és Senyor, a glòria de Déu Pare.

Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Lluc

[C. Arribada l’hora, Jesús es posà a taula, i els apòstols s'hi posaren amb ell. Jesús els

digué: + «Com desitjava menjar amb vosaltres aquest sopar pasqual abans de la meva

passió! Perquè us asseguro que ja no el menjaré més fins que la Pasqua s'haurà

complert en el Regne de Déu». C. Després prengué un calze, pronuncià l'acció de

gràcies i digué: + «Preneu això i repartiu-vos-ho, perquè us asseguro que des d'ara ja

no beuré més d'aquest fruit de la vinya fins que haurà arribat el Regne de Déu». C.

Llavors prengué el pa, digué l’acció de gràcies, el, partí i els el donà tot dient: + «Això

és el meu cos, entregat per vosaltres. Feu això que és el meu memorial». C. I féu

igualment amb el calze, havent sopat, tot dient: + «Aquest calze és la nova aliança

segellada amb la meva sang, vessada per vosaltres. Però mireu, la mà del qui em traeix

és aquí, juntament amb la meva sobre aquesta taula, perquè el fill de l'home fa el seu

camí, com havia estat decidit per endavant. Però ai de l'home que el traeix».

C. Ells començaren a discutir quin d'ells seria capaç de fer una cosa com aquesta.

Després hi hagué una disputa entre ells sobre quin havia de ser considerat el més

important. Jesús els digué: + «Els reis de totes les nacions disposen com a amos dels

seus súbdits, i els qui tenen autoritat es donen el títol de "benefactors". Entre vosaltres

no ha de ser pas així: el més important d'entre vosaltres s'ha de comportar com si fos el

més jove i el qui mana s'ha de comportar com el criat que serveix. ¿Qui és més

important, el qui seu a taula o el criat que el serveix? ¿Oi que ho és el qui seu a taula?

Doncs jo em comporto entre vosaltres com el qui serveix. Vosaltres sou els qui heu

perseverat amb mi en els moments de prova, i jo us dono la investidura reial que el

meu Pare m'ha donat a mi: vosaltres menjareu i beureu a taula amb mi en el meu

Regne, i us asseureu en trons per governar les dotze tribus d'Israel.

Simó, Simó, Satanàs us ha reclamat a tots per garbellar-vos com el blat, però jo he

pregat per tu perquè no defalleixi la teva fidelitat. I tu, quan sigui fora, conforta els

teus germans». C. Pere li digué: S. «Senyor, estic disposat a anar amb vós a la presó i a

DOMINGO DE RAMOS

la mort». C. Jesús li respon: + «T'ho asseguro, Pere: Avui, abans no canti el gall,

hauràs negat tres vegades que em coneixes».

C. I els digué: + Quan us vaig enviar sense bossa, ni sarró ni calçat, ¿us va faltar mai

res?» C. Li respongueren: S. «No ens va faltar res». C. Ell els digué: + «Doncs ara, si

teniu bossa emporteu-vos-la, amb el sarró i tot, i si no teniu espasa, veneu-vos el

mantell per comprar-vos-la; perquè allò que diu l'Escriptura: "El van comptar entre els

delinqüents", us asseguro que s'ha de complir en mi; tot el que es refereix a mi s'està

complint». C. Ells li digueren: S. «Senyor, aquí hi ha dues espases». C. Els respongué:

+ «N'hi ha de sobres». C. Llavors sortí i se n'anà com de costum, a la muntanya de les

Oliveres. El seguiren també els seus deixebles. Arribat al lloc els digué: + «Pregueu

Déu que no us deixi caure en la temptació».

C. Ell s'allunyà a una distancia com la d'un tir de pedra, s'agenollà i pregava amb

aquestes paraules: + «Pare, si vós ho voleu, allunyeu de mi aquest calze; però que no

es faci la meva voluntat sinó la vostra». C. Se li aparegué un àngel del cel que el

confortava. En ple combat interior, pregava més intensament, i la seva suor semblava

com gotes de sang que queien fins a terra. Quan s'aixecà de la pregària, se n'anà cap als

deixebles i els trobà adormits de tristor; i els dígue: S. «¿Per què dormiu? Aixequeu-

vos i pregueu, que no caigueu en la temptació». C. Encara parlava Jesús quan arribà

gent; el qui es deia Judes, un dels dotze, els anava al davant i s'acostà a Jesús per

besar-lo. Jesús li digué: + «Judes, amb un bes traeixes el Fill de l'home?» C. Els qui

anaven amb Jesús quan veieren el que passava digueren: S. «Senyor, ¿ataquem amb

l'espasa?» C. I un d'ells donà un cop d'espasa al criat del gran sacerdot i li tallà l’orella

dreta. Però Jesús digué: + «Deixeu-los estar». C. I li toca l'orella i el curà. Llavors

Jesús digué als grans sacerdots, als oficials de la guàrdia del temple i als notables que

havien vingut allà per detenir-lo: + «Heu vingut armats amb espases i garrots, com si

jo fos un bandoler. Mentre estava amb vosaltres al temple cada dia, no em vau tocar

mai. Però ara és la vostra hora, ara les tenebres tenen el poder».

C. Ells se l'endugueren pres i el portaren al palau del gran sacerdot. Pere el seguia de

lluny. Encengueren foc al mig del pati, s'assegueren al voltant i Pere s'assegué amb

ells. Una criada que el veié assegut vora el foc, se'l mirà i digué: S. Aquest home

també anava amb ell». C. Ell ho negà: S. «No, dona; no el conec de res». C. Poc

després un altre que el veié li deia: S. «Tu també ets ells». C. Pere li contestà: S. «No,

home; no ho sóc pas». C. Cosa d'una hora més tard, un altre s'hi entossudí: S. «Segur

que aquest era d'ells: fins se li coneix que és galileu». C. Pere respongué: S. «No,

home; no sé de què em parles». C. En aquell moment, mentre el gall cantava, el

Senyor es girà i mirà Pere; Pere es recordà de les paraules que el Senyor li havia dit:

«Avui, abans no canti el gall, m'hauràs negat tres vegades». I així que va ser fora, va

plorar amargament.

DOMINGO DE RAMOS

Els homes que guardaven Jesús, per burlar-se'n, li tapaven la cara, li pegaven i li deien:

S. «Prova de profetitzar: endevina qui t'ha pegat». C. I deien moltes més coses per

injuriar-lo.

Quan es va fer de dia es van reunir tots els notables del poble, els grans sacerdots i els

mestres de la Llei i portaren Jesús al sanedrí. Allà li demanaven: S. «Si ets tu el

Messies, digue'ns-ho». C. Ell els contestà: + «Si us dic que sí, no em creureu. Si us

faig preguntes, no em respondreu. Però des d'ara el Fill de l'home estarà assegut a la

dreta del Poder de Déu». C. Tots li digueren: S. «Per tant, ¿ets el Fill de Déu?» C. Ell

els respongué: + «Sí que ho sóc, teniu raó». C. Ells digueren: S. «¿Quina falta ens fan

els testimonis? Nosaltres mateixos ho hem sentit dels seus propis llavis».]

C. Llavors (els notables del poble, els grans sacerdots i els mestres de la Llei) s'alçaren

tots i el dugueren a Pilat. I començaren així la seva acusació: S. «Hem trobat aquest

home que subleva el nostre poble, prohibeix de pagar tribut al Cèsar i pretén que és el

Messies, el rei». C Pilat l'interrogà: S. «¿Ets tu el rei dels jueus?» C. Ell li respongué:

+ «Sí, teniu raó». C. Pilat digué als grans sacerdots i a la gent: S. «No trobo res en

aquest home per a poder-lo inculpar». C. Ells insistien: S. «Somou el poble, escampant

les seves doctrines per tot el país dels jueus. Havia començat a Galilea i no ha parat

fins aquí». C. Quan Pilat sentí això, preguntà si aquell home era galileu. En saber que

pertanyia a la jurisdicció d'Herodes, l'hi envià. Precisament aquells dies Herodes es

trobava a Jerusalem. Herodes s'alegrà molt de veure Jesús: feia temps que ho desitjava,

perquè en sentia parlar i confiava veure-li fer algun miracle. Li feia moltes preguntes,

però Jesús no li contestà res. Els grans sacerdots i els mestres de la Llei hi eren

presents i l’acusaven amb força. Però Herodes amb seva tropa, el menyspreà i, per

riure's d'ell, li posà un vestit sumptuós i l'envià altre cop a Pilat. Aquell dia Herodes i

Pilat, que havien estat enemistats, es reconciliaren. Pilat cridà els grans sacerdots, les

autoritats i la gent i els digué: S. «M'heu portat aquest home com si sublevés el poble,

però jo, que l'he interrogat davant vostre, no trobo que hagi comès cap dels delictes de

què l'acuseu. Ni tampoc Herodes, que ens l'ha tornat a enviar. Ningú no ha trobat res

que mereixi la pena de mort. Per tant, li donaré un càstig per escarmentar-lo, i el

deixaré anar». C. Però tota la multitud cridà: S. «Mateu-lo, aquest; indulteu-nos Bar-

Abàs». C. Bar-Abàs havia estat empresonat amb motiu d'una revolta i d'un assassinat

que hi havia hagut a la ciutat. Pilat tornà a parlar-los amb el desig de deixar lliure

Jesús. Però ells cridaren: S. «Crucifiqueu-lo, crucifiqueu-lo». C. Pilat respongué per

tercera vegada: S. «¿Per què? ¿Quin mal ha fet? Jo no trobo que hagi comès res que

pugui merèixer pena de mort; li donaré un càstig per escarmentar-lo i el deixaré anar».

C. Però ells insistien demanant amb grans crits, que el crucifiquessin. I s'imposaven a

força de cridar. Llavors Pilat es decidí a concedir-los allò que demanaven: indultà

aquell que era a la presó per revolta i assassinat, i entregà Jesús a la pena que ells

volien.

Quan se l'enduien, agafaren un tal Simó de Cirena, que venia del camp, i li carregaren

la creu perquè la portés darrera Jesús. El seguia una gran gentada del poble, i també

DOMINGO DE RAMOS

moltes dones endolades, que el planyien. Jesús es girà cap a elles i els digué: + «Dones

de Jerusalem, no ploreu per mi: ploreu per vosaltres i pels vostres fills. Perquè vindran

dies que la gent dirà: "Felices les que no tenen fills, les entranyes que no han posat

ningú al món i els pits que no han criat". Llavors diran a les muntanyes: "Caieu

damunt nostre", i als turons: "Cobriu-nos". Perque si a un arbre verd fan això, ¿què

serà de l'arbre sec»

C. En portaven dos més: uns criminals que havien de ser executats amb ell. Quan

arribaren a l'indret anomenat Gólgota, el crucificaren juntament amb els criminals, un

a la dreta i un altre a 1'esquerra. Jesús deia: + «Pare, perdoneu-los, que no saben el que

fan». C. Es repartiren els seus vestits ï se'ls jugaren als daus. La gent s'ho estava

mirant. Les autoritats deien, rient-se'n: S. «Ell, que en salvava d'altres, que se salvi ell

mateix, si és el Messies de Déu, l'Elegit». C. Els soldats també se'n burlaven: tot

oferint-li vinagre, li deien: S. «Si ets el rei dels jueus, salva't tu mateix». C. Sobre d'ell

hi havia un rètol que deia: «El rei dels jueus». Un dels criminals penjats a la creu,

també li deia insultant-lo: S. «¿No ets el Messies? Salva't a tu mateix i a nosaltres». C.

Però l'altre, renyant-lo, li respongué: S. «¿Tu que estàs sofrint la mateixa pena tampoc

no tens temor de Déu? I nosaltres ens ho mereixíem, perquè estem sofrint el càstig que

ens correspon pel que em fet, però aquest no ha fet res de mal». C. I deia: S. «Jesús,

recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne». C. Jesús li respongué: + «T'ho dic

amb tota veritat: Avui seràs amb mi al paradís».

C. Ja era cap al migdia quan s'estegué per tota la terra una foscor fins a mitja tarda: el

sol s'havia eclipsat. La cortina que tancava el santuari, s'esquinçà per la meitat, i Jesús

cridà amb tota la força: + «Pare, confio el meu alè a les vostres mans». C. I havent dit

això, expirà.

Aquí tothom s'agenolla, i fa una pausa.

El centurió, després de veure el que havia passat, en donava glòria a Déu i deia: S. «És

veritat: aquest home era innocent». C. I tota la gent que era present en aquell

espectacle després de contemplar tot el que havia passat se'n tornava donant-se cops al

pit. Tots els seus coneguts i les dones que l'havien seguit des de Galilea es mantenien a

distancia mirant-s'ho.

[Hi havia un home que es deia Josep, membre del sanedrí, home noble i bo, natural

d'Arimatea, població dels jueus, que esperava el Regne de Déu, i no estava d'acord

amb tot allò que el sanedrí havia decidit i havia fet. Aquest home anà a trobar Pilat per

demanar-li el cos de Jesús, el desclavà, l'amortallà amb un llençol i el posà en un sepulcre

tallat a la roca, on encara no havia estat posat ningú. Era el divendres quan ja començava

el capvespre del dissabte. Les dones que havien vingut amb Jesús des de Galilea, seguiren

fins allà, veieren el sepulcre i com havia estat enterrat el seu cos, i se n'anaren a comprar

perfums i ungüents. I durant el dissabte guardaren el repòs que la llei prescrivia.]