Nativitat del Senyor

Lectura del llibre d’Isaïes:

El poble que avançava a les fosques a vist una gran llum, una llum resplendeix per als

qui viuen al país tenebrós. Els heu omplert de goig, d’una alegria immensa;

s’alegren davant vostre com la gent a la sega, com fan

festa els vencedors quan reparteixen el botí. Heu trossejat el jou que li pesava, la barra

que duia a l’espatlla i l’agulló del qui l’arria va; tot ho heu trossejat com al dia de

Madian. Les botes dels soldats que marquen el pas i els mantells revolcats en la sang

seran cremats i el foc els devorarà.

Ens ha nascut un noi, ens ha estat donat un fill que porta a l’espatlla la insígnia de

príncep. Déu li ha posat aquest nom: Conseller-prodigiós, Déu-heroi, Pare-per-

sempre, Príncep-de-pau. Serà immens el principat, la pau no tindrà fi en el tron de

David i en el seu regne, fonamentat i sostingut, des d’ara i per sempre, sobre el dret

i la justícia. Això és el que farà el zel del Senyor de l’univers.

Lectura de la carta de sant Pau a Titus:

Estimats: s’ha revelat l’amor de Déu, que vol salvar tots els homes, i ens ensenya

que abandonem la impietat i els desigs mundans, per viure en aquest món una vida

de sobrietat, de justícia i de pietat, mentre esperem que es compleixi feliçment la

nostra esperança, que es manifesti la glòria de Jesucrist, Déu gran i salvador nostre. Ell

s’entregà a si mateix per nosaltres, per rescatar-nos de l’esclavatge de les culpes,

deixar-nos nets i fer de nosaltres un poble ben seu, apassionat per fer el bé.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc:

Per aquells dies, sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot el

món romà. Era el primer cens de l’imperi, abans del que es va fer quan Quirini era

governador de Síria. Tothom anava a inscriure’s a la població d’on cadascú

descendia. També Josep, que era de la casa i la família de Da vid, va pujar des de

Natzaret de Galilea a Judea, al poble de David, anomenat Bet-Lèhem, per

inscriure’s amb Maria, la seva esposa, que esperava un fill. Mentre eren allà es

van complir els dies i va néixer el seu fill, el primogènit. Ella l’embolcallà i el posà

en una menjadora, perquè no havien trobat lloc a l’hostal.

A la mateixa contrada, vivint al ras, hi havia uns pastors que vetllaven, guardant de

nit el seu ramat. Els aparegué un àngel del Senyor, la glòria del Senyor els envoltà

de llum, i es van esglaiar. Però l’àngel els va dir: «No tingueu por: us anuncio una

nova que portarà a tot el poble una gran alegria: Avui, a la ciutat de David, us ha

nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Les seves senyes són aquestes:

trobareu un nen en bolquers, posat en una menjadora». I una multitud dels exèrcits

celestials s’uní llavors mateix a l’àngel, lloant Déu i cantant: «Glòria a Déu a dalt del

cel, i a la terra pau als homes que estima el Senyor».

NATIVIDAD DEL SEÑOR 25 de diciembre

NADAL DEL SENYOR (A)

Lectura del llibre d’Isaïes

Quin goig de sentir a les muntanyes els passos del missatger que anuncia la pau i

porta la bona nova, que anuncia la salvació i diu a la ciutat de Sió: «El teu Déu és

rei». Escolta els crits dels teus sentinelles, escolta quins esclats de goig: veuen cara a

cara com el Senyor torna a Sió. Danseu, ruïnes de Jerusalem, alceu, totes, el crit

d’alegria: el Senyor ha consolat el seu poble, ha redimit Jerusalem. Als ulls de tots els

pobles el Senyor ha estès el seu braç sant, i d’un cap a l’altre de la terra veuran la

salvació del nostre Déu.

Lectura de la carta als cristians hebreus:

En diverses ocasions i de moltes maneres, Déu antigament havia parlat als

pares per boca dels profetes, però, ara, en aquests dies que són els darrers, ens ha

parlat a nosaltres en la persona del Fill, que ell ha constituït hereu de tot, per mitjà del

qual ja ha via creat el món. Ell que és resplendor de la glòria de Déu i empremta del

seu mateix ésser, i que sosté l’univers amb el poder de la seva paraula, acabada l’obra

de purificació dels pecats, s’ha assegut a les altures, a la dreta de la majestat divina, i

ocupa un lloc tant més superior als àngels com més incomparable és el títol que

posseeix en herència. Perquè, ¿a quin dels àngels Déu ha dit mai: «Ets el meu Fill,

avui t’he engendrat?» I encara: «Jo seré el seu pare, i ell serà el meu Fill?» Diu també

quan presenta al món el seu primogènit: «Que es prosternin davant d’ell tots els àngels

de Déu».

Lectura de l’evangeli segons sant Joan:

Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era

Déu.

Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, hi res del que ha

vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum

dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la.

[Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni

de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum, venia

només a donar-ne testimoni.]

Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes.

Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha

vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui

creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per

descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix. El

qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem

contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare ple de gràcia i de

veritat.

[Donant testimoni d’ell, Joan cridava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després

de mi m’ha passat davant, perquè abans que jo, ell ja existia». De l’abundància de la

seva plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia. Perquè la Llei, Déu la

donà per Moisès, però la gràcia i la veritat ens ha vingut per Jesucrist. Déu, ningú no

l’ha vist mai: Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha revelat.]