Primera lectura
Lectura del llibre d'Isaïes
Diu el Senyor: «Així com la pluja i la neu cauen del cel i no hi tornen, sinó que amaren
la terra, la fecunden i la fan germinar, fins que dóna el gra per a la sembra i el pa per a
menjar, així serà la paraula que surt dels meus llavis: no tornarà infecunda, sense haver
fet el que jo volia i haver complert la missió que jo li havia confiat».
Salm responsorial
Vetlleu per la terra i la regueu,
l'enriquiu a mans plenes.
El rierol de Déu desborda d'aigua
preparant els sembrats.
R. La llavor caigué en bona terra i donà fruit.
Fecundeu la terra
amarant els seus solcs,
aplanant els terrossos
ablanint-la amb els xàfecs,
i beneïu el que hi germina. R.
Coroneu l'anyada amb l'abundor que cau del cel,
la fertilitat regalima de la vostra carrossa.
Aclama joiós l'herbei de l'estepa,
s 'engalanen els turons. .R.
Les prades es vesteixen de ramats,
les valls, cobertes de blat,
aclamen joiosos i canten. R.
Segona lectura
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, jo penso que els sofriments del món present no són res comparats amb la
felicitat de la glòria que més tard s'ha de revelar en nosaltres. Perque tot l'univers creat
està atent, esperant que es reveli d'una vegada la glorificació dels fills de Déu.
L'univers creat s'ha trobat sotmes a una situació absurda, no perque ell ho hagi volgut,
sinó que un altre l'hi ha sotmès, donant-li, però, I'esperança que un dia sera alliberat de
l'esclavatge d'aquesta situació desgraciada, per obten r la llibertat, que és la
glorificació dels fills de Déu. Sabem prou bé que fins ara tot l'univers creat gemega i
sofreix dolors com la mare quan infanta. Però no és ell tot sol. També nosaltres, els qui
ja posseim l'Esperit com a primers fruits de la collita que vindrà, gemeguem igualment
dins nostre, esperant l'hora que serem plenament fills, quan el nostre cos sera redimit.
Evangeli
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
Aquell dia, Jesús sortí de casa i s'assegué vora el llac. Era tanta la gent que es reuní
entorn d'ell, que pujà a una barca i s'hi assegué. Tota la gent es queda vora l 'aigua i ell
els parlà llargament en paraboles. Digué: «El sembrador va sortir a sembrar. Tot
sembrant, una part de la llavor caigué arran del camí, vingueren els ocells i se la
menjaren. Una part caigué en un terreny rocós, on hi havia poca terra». De seguida va
néixer, ja que la terra era poc fonda, pero com els cards, pero els ca rds van créixer i l
'ofegaren. Una part caigué a la terra bona i donà fruit: o cent, o seixanta, o trenta. Qui
tingui orelles, que ho senti».
(Text abreujat)