Primera lectura
Lectura del llibre de la Saviesa
Fora de vós no hi ha cap Déu que vetlli sobre tothom, i a que hàgiu de convèncer que
la vostra sentència és justa. La vostra força és font de justícia, i el mateix domini que
teniu sobre tothom fa que tracteu amb tota consideració. Demostreu només la força si
algú no creu que ho podeu tot, o bé quan humilieu aquells que, sabent que sou fort, es
mostren arrogants. Vós que disposeu de la força sou moderat en les sentències i ens
governeu amb tota consideració: el poder, si volguéssiu sempre el teniu a la mà.
Obrant així, heu ensenyat al vostre poble que els justos han de ser humans amb
tothom, i heu omplert d’esperança els vostres fills, en veure que doneu l’ocasió de
penedir-se dels pecats.
Salm responsorial
Vós, Senyor, sou indulgent i bo,
ric en l’amor per a tothom que us invoca.
Senyor, escolteu la meva pregària,
escolteu la meva súplica.
R. Senyor, vós sou indulgent i bo
Tots els pobles que heu creat
vindran a fer-vos homenatge
i glorificaran el vostre nom,
Diran: «Sou gran, Senyor,
són prodigioses les vostres obres,
vós sou l’únic Déu. R.
Vós, Senyor, Déu compassiu i benigne,
lent per al càstig, fidel en l’amor,
mireu-me, apiadeu-bos de mi. R.
Segona lectura
Lectura de la carta de l’Apòstol Sant Pau als cristians de Roma
Germans, és l’Esperit mateix qui, per ajudar la nostra feblesa, intercedeix amb gemecs
que no es poden expressar. Perquè nosaltres no sabem què hem de demanar, per pregar
com cal, però és ell, l’Esperit, qui es posa en lloc nostre. I ni que els seus gemecs no es
puguin expressar, el qui penetra l’interior dels cors sap prou bé quin és el deler de
l’Esperit; ell intercedeix a favor del poble sant tal com Déu ho vol.
Evangeli
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús proposà a la gent aquesta paràbola: «Amb el Regne del cel
passa com amb un home que havia sembrat biona llavor al seu camp, però a la nit,
mentre tothom dormia vingué el seu enemic, sembrà jull enmig del blat, i se n’anà.
Quan el sembrat hagué crescut i s’espigà, aparegué també el jull. Els mossos anaren a
trobar l’amo i li digueren: ¿No era bona la llavor que vau sembrar al vostre camp?
¿Com és, doncs, que hi ha jull? Ell els respongué: Això ho ha fet algú que em vol mal.
Els mossos li digueren: ¿Voleu que anem a collir-lo? Ell els digué: No ho feu pas: si
colliu el jull, potser arrencaríeu també el blat. Deixeu que creixin junts fins a l’hora de
la sega i llavors diré als segadors: colliu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo;
després colliu el blat i porteu-lo al meu graner».
(Text abreujat)