Primera lectura
1R 3:5,7-12
Lectura del primer llibre dels Reis
En aquells dies, el Senyor s’aparegué a Salomó, en un somni durant la nit, en el
santuari de Gabaon, i li digué: «Digue’m què vols que et doni». Salomó li respongué:
«Senyor, Déu meu, vós m’heu fet rei a mi, servent vostre, perquè ocupés el tron de
David, el meu pare, però sóc encara un jove que no sé conduir la gent, i em trobo
enmig del poble que vós heu elegit, un poble que ningú no és capaç de comptar, de tan
nombrós com és. Feu al vostre servent la gràcia de saber escoltar, perquè pugui fer
justícia al vostre poble i destriar el bé del mal; sense això ¿qui seria capaç de governar
aquest poble vostre tan considerable?».
Al Senyor, li agradà que Salomó li hagués demanat això, i li digué: «Ja que no
demanes molts anys de vida, ni riquesa, ni la vida dels teus enemics, sinó discerniment
per poder escoltar i fer justícia, jo et donaré això que demanes: et faré tan prudent i
sagaç que ni abans de tu ni després ningú no se’t podrà comparar».
Salm responsorial
118:57; 72,76-77,127-128,129-130 (R.: 97a)
El Senyor és la meva heretat;
vull estar atent a les vostres paraules.
m’estimo més la llei
que surt dels vostres llavis,
que mil monedes d’or o de plata.
R. Com estimo la vostra llei, Senyor!
Que el vostre amor em conforti,
com vau prometre al vostre servent.
Quan arribi la vostra pietat, jo tindré vida,
la llei farà les meves delícies. R.
Jo aprecio els vostres manaments
més que l’or i més que tot;
i per això m’estimo els preceptes,
i m’aparto dels camins enganyosos. R.
És admirable el vostre pacte,
per això el té present la meva ànima.
La vostra paraula, explicada, dóna llum
i l’entenen els senzills. R.
Segona lectura
Rm 8:28-30
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, nosaltres sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen, dels qui ell
ha cridat per decisió seva; perquè ell, que els coneixia d’abans que existissin, els
destinà a ser imatges vives del seu Fill, que ha estat així el primer d’una multitud de
germans. Ell que els havia destinat, els crida, els fa justos i els glorifica.
Evangeli
Mt 13:44-52
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué a la gent: «Amb el regne del cel passa com amb un tresor
amagat en un camp. L’home que el troba, el deixa amagat i, content de la troballa, se’n
va a vendre tot el que té i compra aquell camp.
També passa amb el Regne del cel com amb un comerciant que buscava perles fines,
El dia que en trobà una de molt preu, anà a vendre tot el que tenia i la comprà.
[També passa amb el Regne del cel com amb aquelles grans xarxes que, tirades a
l’aigua, arrepleguen de tot. Quan són plenes, les treuen a la platja, s’asseuen i recullen
en coves tot allò que és bo, i llencen allò que és dolent. Igualment passarà a la fi del
món: Sortiran els àngels, destriaran els dolents d’entre els justosi els llençaran al forn
encès: allà hi haurà els plors i el cruixir de dents.
¿Ho heu entès tot això? Li responen: «Sí que ho hem entès». Ell els digué: «Mireu,
doncs: Els mestres de la Llei que es fan deixebles del Regne del cel són com aquells
caps de casa que treuen del seu cofre joies modernes i antigues».]