Primera lectura
1R 19:9a,11-13a
Lectura del primer llibre dels Reis
En aquells dies, Elies arribà a l’Horeb, la muntanya de Déu, i passà la nit en una cova.
El Senyor li va fer sentir la seva paraula, i li digué: «Surt fora, i estigue’t a la
muntanya, a la presència del Senyor que ara mateix passarà». Llavors vingué una
ventada, tan forta que esberlava les muntanyes i esmicolava les roques davant el
Senyor, però el Senyor no hi era. Tot seguit vingué un terratrèmol, però el Senyor
tampoc no hi era. Després vingué el foc, i el Senyor tampoc no era en el foc.
Finalment vingué el so d’un aire suau. Així que Elies el sentí, es cobrí la cara amb el
mantell, sortí fora i es quedà a l’entrada de la cova.
Salm responsorial
84:4ab-10,11-12,13-14 (R.: 8)
Jo escolto el què diu el Senyor:
Déu anuncia la pau al seu poble
i als qui l’estimen.
El Senyor és a prop per salvar els seus fidels,
i la seva glòria habitarà al nostre país.
R. Senyor, feu-nos veure el vostre amor,
i doneu-nos la vostra salvaciò.
La fidelitat i l’amor es trobaran,
s’abraçaran la bondat i la pau;
la fidelitat germinarà de la terra,
i la bondat mirarà des del cel. R.
El Senyor donarà la pluja,
i la nostra terra donarà el seu fruit.
La bondat anirà al seu davant,
i la pau li seguirà les petjades. R.
Segona lectura
Rm 9:1-5
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans,us asseguro per Crist que dic la veritat, que no menteixo; la meva
consciència, guiada per l’Esperit Sant, n’és també testimoni: Sento una gran tristesa i
un dolor constant al fons del cor: tant de bo fos jo proscrit del Crist, en lloc dels meus
germans, el poble del meu llinatge. Com a israelites, és d’ells la gràcia de fills, la
glòria de la presència de Déu, les aliances, la Llei, el culte i les promeses; són d’ells
també els patriarques, i finalment, com a home, ha sortit d’ells, el Crist, que és Déu per
damunt de tot. Sigui beneït per sempre, amén.
Evangeli
Mt 14:22-33
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquells dies, quan la gent hagué menjat, Jesús obligà els deixebles a pujar tot
seguit a la barca i avançar-se-li cap a l’altra riba, mentre ell acomiadava la gent.
Després d’acomiadar tothom, pujà tot sol a la muntanya per pregar. Al vespre era
encara allà tot sol, La barca ja s’havia allunyat bon tros de terra, però les ones la
destorbaven d’avançar, perquè el vent era contrari.
Passades les tres de la matinada, Jesús hi anà caminant sobre l’aigua. Quan els
deixebles el veieren, s’esveraren pensant que era una fantasma, i cridaren de por. Però
Jesús els digué de seguida: «No tingueu por, que sóc jo». Pere li digué: «Senyor, si sou
vòs, maneu-me que vingui caminant sobre l’aigua». Jesús contestà: «Ja pots venir».
Pere baixà de la barca, i es posà a caminar sobre l’aigua i anà on era Jesús. Però en
adonar-se del vent que feia, s’acovardí i començà a enfonsar-se. Llavors cridà:
«Senyor, salveu-me». A l’instant Jesús li donà la mà i li digué: «Quina poca fe! ¿Per
què dubtaves?» I quan hagueren pujat a la barca, el vent amainà. Els qui eren a la
barca es proternaren i deien: «Realment sou Fill de Déu».