Primera lectura
Lectura del llibre del Gènesi
El Senyor-Déu modelà l’home amb la pols de la terra, li bufà a la cara per fer-li entrar
un alè de vida, i es convertí en un ésser animat. Llavors el Senyor-Déu plantà un jardí
a Edèn, a la regió d’orient, i va posar-hi l’home que havia modelat. El Senyor-Déu va
fer néixer de la terra fèrtil totes les varietats d’arbres que fan goig de veure i donen
fruits gustosos. Al mig del jardí hi havia l’arbre de la vida i l’arbre del coneixement
del bé i del mal.
La serp era el més astut de tots els animals que el Senyor-Déu havia fet. Digué, doncs,
a la dona: «Així Déu us ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí?» La
dona li respongué: «Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí, però dels
fruits de l’arbre que hi ha al mig, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè
moriríem.» La serp digué a la dona: «No moriríeu pas! Déu sap que, si un dia en
menjàveu, se us obririen els ulls i seríeu igual que els àngels: coneixeríeu el bé i el
mal.» La dona, veient que el fruit de l’arbre era bo per menjar, que donava gust de
veure i que era temptador això d’adquirir coneixement, en collí i en menjà; en donà
també al seu marit, que en menjà com ella, i se’ls obriren a tots dos els ulls. Lavors
s’adonaren que anaven nus i cosiren fulles de figuera per fer-se’n faldars.
Salm responsorial
Compadiu-vos de mi, Déu meu, vós que estimeu tant;
vós que sou tant bo, esborreu les meves faltes;
renteu-me bé de les culpes,
purifiqueu-me dels pecats.
R. Compadiu-vos de nosaltres, Senyor, perquè hem pecat.
Ara reconec les meves faltes,
tinc sempre present el meu pecat.
Contra vós, contra vós sol he pecat,
i he fet el que és dolent als vostres ulls. R.
Déu meu, creeu en mi un cor ben pur,
feu renéixer en mi un esperit ferm.
No em llenceu de la vostra presència,
ni em prengueu el vostre esperit sant. R.
Torneu-me el goig de la vostra salvació,
que em sostingui un esperit magnànim.
Obriu-me els llavis, Senyor,
i proclamaré la vostra lloança. R.
Segona lectura
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, per obra d’un sol home entrà el pecat al món, i amb el pecat hi entrà també
la mort, que s’estengué a tots els homes, donat que tots van pecar.
[Abans que la llei fos donada, el pecat ja existia en el món, encara que, mentre no hi ha
llei, no consta quina és la pena dels pecats. Així i tot, la mort ja imperava durant tot el
temps que va d’Adam fins a Moisès, fins sobre aquells homes que no havien
transgredit cap precepte, com ho havia fet Adam. I Adam prefigurava l’home que
havia de venir més tard. Però el do no té comparació amb la caiguda perquè, si tants
han mort per haver fallat aquell tot sol, molt més ha abundat la gràcia de Déu i el do
generós que s’ha estès a tants per la gràcia d’un sol home, Jesucrist. Es veritat: el do de
Déu no es pot ni comparar amb tot allò que va venir per haver pecat un sol home: el
judici d’un sol tingué per desenllaç una condemna, mentre que el do de la gràcia fa
justos els homes després de moltes caigudes.]
Així, doncs, si per haver fallat aquell tot sol va imperar la mort per culpa d’ell, amb
molt més motiu els qui reben aquesta sobreabundància de gràcia i el do generós que
els fa justos viuran i regnaran gràcies a un de sol que és Jesucrist. Per tant, així com
per haver fallat un sol home es va estendre a tots la condemna, també per haver estat
just un de sol tots els homes són absolts i obtenen la vida; així com, per haver desobeït
aquell home sol, els altres van esdevenir pecadors, també per haver obeït un de sol,
esdevindran justos els altres.
Evangeli
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, l’Esperit conduí Jesús al desert perquè el diable el temptés. Feia
quaranta dies i quaranta nits que dejunava, i quedà extenuat de fam. El temptador se li
acostà i li digué: «Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans.» Jesús
li respongué: «Diu l’Escriptura: “L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que
surt de la boca de Déu”.»
Llavors el diable se l’enduu a la ciutat santa, el deixa dalt la cornisa del temple i li diu:
«Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix; l’Escriptura diu: “Ha donat ordre als seus àngels
que et duguin a les palmes de les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb les
pedres”.» Jesús li contestà: «També diu l’Escriptura: “No temptis el Senyor, el teu
Déu”.»
Després el diable se l’enduu dalt una muntanya altíssima, li fa veure tots els reialmes
del món i la seva glòria i li diu: «Tot això t’ho donaré si et prosternes i m’adores.»
Llavors li diu Jesús: «Ves-te’n d’aquí, Satanàs! L’Escriptura diu: “Adora el Senyor, el
teu Déu, dóna culte a ell tot sol”.»
Llavors el diable el deixà estar, i vingueren uns àngels per proveir-lo.
