Primera lectura
Lectura del llibre del Gènesi Gn 12, 1-4a
En aquells dies el Senyor digué a Abram: «Vés-te’n del teu país, del teu clan i de la
casa del teu pare, cap al país que jo t’indicaré. Et convertiré en un gran poble, et
beneiré i faré gran el teu nom, que servirà per beneir. Beneiré els qui et beneeixin, però
els qui et maleeixin, els maleiré. Totes les famílies del país es valdran de tu per beneir-
se.»
Abram se n’anà tal com el Senyor li havia dit.
Salm responsorial
La paraula del Senyor és sincera,
es manté fidel en tot el que fa;
estima el dret i la justícia,
la terra és plena del seu amor.
R. Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai;
aquesta és l’esperança que posem en vós.
Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren,
els qui esperen en l’amor que els té;
ell els allibera de la mort,
i els retorna en temps de fam. R.
Tenim posada l’esperança en el Senyor,
auxili nostre i escut que ens protegeix.
Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai;
aquesta és l’esperança que posem en vós. R.
Segona lectura
Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu 2Tm 1, 8b-10
Estimat; Tot el que has de sofrir juntament amb l’obra de l’Evangeli, suporta-ho amb
la fortalesa que Déu ens dóna. Ell ens ha salvat i ens ha cridat amb una vocació santa,
no perquè les nostres obres ho hagin merescut, sinó per la seva pròpia decisió, per la
gràcia que ens havia concedit per Jesucrist abans dels segles, i que ara ha estat
revelada amb l’aparició de Jesucrist, el nostre salvador, que ha desposseït la mort del
poder que tenia i, amb la Bona Nova de l’Evangeli, ha fet resplendir la llum de la vida
i de la immortalitat.
Evangeli
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu Mt 17, 1-9
En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, els dugué dalt
d’una muntanya alta, i es transfigurà davant d’ells. La seva cara es tornà resplendent
com el sol, i els seus vestits blancs com la llum. També se’ls aparegueren Moisès i
Elies, que conversaven amb ell. Pere va dir a Jesús: «Senyor, que n’estem, de bé, aquí
dalt! Si voleu hi faré tres cabanes, una per vós, una per Moisès i una altra per Elies.»
Encara no havia acabat de dir això, quan els cobrí un núvol lluminós i del núvol estant
una veu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut;
escolteu-lo.» En sentir-ho els deixebles, esglaiats, es prosternaren de front a terra.
Jesús s’acostà, els tocà i els digué: «Aixequeu-vos, no tingueu por.» Ells alçaren els
ulls i no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol.
Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no diguessin res a ningú
d’aquella visió fins que el Fill de l’home no hagués ressuscitat d’entre els morts.
