Primera lectura
Lectura del llibre de l’Èxode Ex 17, 3-7
En aquells dies el poble passava tanta set que deia, murmurant contra Moisès: «Per
què ens has fet pujar d’Egipte! Vols matar-nos de set amb els nostres fills i el nostre
bestiar?» Moisès s’exclamà al Senyor: «Què puc fer per aquest poble? Una mica més i
m’apedregaran.» El Senyor li respongué: «Passa al davant del poble i emporta’t alguns
ancians d’Israel; pren la vara amb que vas tocar el Nil i posa’t en camí. Jo estaré allà
davant teu dalt la roca, a l’Horeb. Tu dóna un cop a la roca i en sortirà aigua, i tot el
poble podrà beure.» Moisès ho va fer així davant els ancians d’Israel.
I donà a aquell lloc el nom de Massà i de Meribà, perquè els israelites havien discutit i
havien posat a prova el Senyor quan deien: «El Senyor és amb nosaltres o no hi és?»
Salm responsorial
Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa,
aclamem la roca que ens salva;
presentem-nos davant seu a lloar-lo;
aclamem-lo amb els nostres cants.
R. Tant de bo que avui sentíssim la veu del Senyor: «No enduriu els vostres cors.»
Veniu, prosternem-nos i adorem-lo,
agenollem-nos davant el Senyor, que ens ha creat;
ell és el nostre Déu,
i nosaltres som el poble que ell pastura,
el ramat que ell mateix guia. R.
Tant de bo que avui sentíssim la seva veu:
«No enduriu els cors com a Meribà,
com el dia de Massà en el desert,
quan van posar-me a prova els vostres pares,
i em temptaren, tot i haver vist les meves obres.» R.
Segona lectura
Lectura de la carta de Sant Pau als cristians de Roma Rm 5,:1-2. 5-8
Germans, ara que ja som justos, com a creients que som, estem en pau amb Déu,
gràcies a Jesucrist, el nostre Senyor. És per ell que la fe ens ha donat entrada en
aquesta gràcia que posseïm tan en ferm, i és per ell que tenim la satisfacció d’esperar
la glòria de Déu. I l’esperança no pot defraudar ningú, després que Déu, donant-nos
l’Esperit Sant, ha vessat en els nostres cors el seu amor. Adoneu-vos bé d’això: Quan
nosaltres érem encara incapaços de tot, Crist va morir pels qui érem dolents. Qui
trobaríem disposat a morir per un home honrat? Potser sí que per un home bo
trobaríem qui tingués la valentia de donar la vida. Doncs bé, Déu donà prova de l’amor
que ens té quan Crist morí per nosaltres, que érem encara pecadors.
Evangeli
Lectura de l’evangeli segons sant Joan Jo 4,5-42
En aquell temps Jesús arribà a una població samaritana que s’anomena Sicar, prop dels
terrenys que Jacob havia donat al seu fill Josep. Allà hi ha el pou de Jacob. Era cap al
migdia quan Jesús, cansat de caminar, s’estava assegut bonament a la vora del pou. Els
deixebles havien anat al poble a comprar provisions. Arribà una dona samaritana, que
venia a treure aigua. Jesús li diu: «Dóna’m aigua.» Li diu la samaritana: «Com? Vós,
un jueu, em demaneu aigua a mi, que sóc una dona samaritana?» Cal saber que els
jueus no es fan amb els samaritans. Jesús li respongué: «Si sabessis què vol donar-te
Déu i qui és el qui et demana que li donis aigua, ets tu qui li hauries demanat aigua
viva, i ell te l’hauria donada.» Ella diu: «Senyor, aquest pou és fondo i no teniu res per
treure aigua. D’on la traieu, l’aigua viva? Jacob, el nostre Pare, ens va donar aquest
pou i en bevia tant ell, com els seus fills, com el seu bestiar. Sou més gran vós que no
pas ell?» Jesús li respongué: «Els qui beuen aigua d’aquesta, tornen a tenir set, però el
qui begui aigua de la que jo li donaré, mai més no tindrà set; l’aigua que jo li donaré es
convertirà en una font que brollarà sempre dintre d’ell per donar-li vida eterna.» Li
diu la dona: «Senyor, doneu-me aigua d’aquesta: que no tingui mai més set ni hagi de
tornar mai més aquí a treure aigua del pou.»
«Senyor, veig que sou un profeta. Els nostres pares adoraren Déu en aquesta
muntanya, però vosaltres, els jueus, dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem.»
Jesús li respongué: «Creu-me, dona; s’acosta l’hora que el lloc on adorareu el Pare no
serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem. Vosaltres, no sabeu qui adoreu, nosaltres sí que
ho sabem, perquè la salvació ve dels jueus. Però s’acosta l’hora, més ben dit, és ara
mateix, que els bons adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat. Aquests són els
adoradors que vol el Pare. Déu és esperit. Per això els qui l’adoren han de fer-ho en
esperit i en veritat.»Li diu la dona: «Sé que ha de venir el Messies, és a dir, l’Ungit.
Quan ell vingui ens ho explicarà tot.» Jesús li respon: «El Messies sóc jo, que parlo
amb tu.»
Molts samaritans d’aquell poble van creure en ell. Per això, quan els samaritans anaren
a trobar-lo, li pregaven que es quedés amb ells. I s’hi va quedar dos dies. Després de
sentir-lo parlar a ell mateix, encara molts més van creure, i deien a la dona: «Ara ja no
creiem només pel que tu deies; nosaltres mateixos l’hem sentit, i sabem que aquest és
de debò el Salvador del món.»
