Primera lectura
Lectura del llibre d’Isaïes
El Senyor pren Cir, el seu ungit, per la mà dreta, i el condueix per sotmetre-li les
nacions i deixar desarmats els reis, per obrir-li les ciutats, perquè no trobi tancades les
portes.
El Senyor li diu: «Per amor de Jacob, el meu servent, d’Israel, el meu elegit, et crido
pel teu nom, et dono un títol honrós, tot i que no em coneixes.
Jo sóc el Senyor, no n’hi ha d’altre. Fora de mi no hi ha cap Déu. Sense que em
coneguessis, t’he fet prendre les armes perquè sàpiguen de llevant fins a ponent que no
hi ha ningú fora de mi. Jo sóc el Senyor. No n’hi ha d’altre»
Salm responsorial
Canteu al Senyor un càntic nou,
canteu al Senyor arreu de la terra.
Conteu a les nacions la seva glòria,
conteu a tots els pobles els seus prodigis.
R. Doneu al Senyor honor i majestat.
El Senyor és gran, és digne d’ésser lloat,
és més temible que tots els déus;
perquè els déus dels pobles són no-res,
però el Senyor ha fet el cel. R.
Doneu al Senyor, famílies dels pobles,
doneu al Senyor honor i majestat,
tributeu al Senyor l’honor del seu nom.
Entreu als seus atris, portant-li ofrenes. R.
Adoreu el Senyor, s’apareix la seva santedat.
Que tremoli davant d’ell tota la terra.
Digueu a tots els pobles: «El Senyor és rei!».
Sentencia amb raó les causes dels pobles. R.
Segona lectura
Comença la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica
Pau, Silvà i Timoteu, a la comunitat de Tessalònica, reunida per Déu Pare i per
Jesucrist, el Senyor. Us desitgem la gràcia i la pau.
Sempre donem gràcies a Déu per tots vosaltres i us recordem en les nostres pregàries.
No deixem mai de recordar davant Déu, Pare nostre, com la votra fe treballa per
propagar-se, la vostra caritat no es cansa de fer el bé, i la vostra esperança en Jesucrist,
el nostre Senyor, aguanta les adversitats, Germans, estimats de Déu: sabem cert que ell
us ha elegit, perquè quan us anunciàvem l’evangeli, no predicàvem només de paraula,
sinó amb obres poderoses, amb dons de l’Esperit Sant, i amb molta convicció.
Evangeli
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, els fariseus planejaren la manera de sorprendre Jesús en alguna
paraula comprometedora, i li enviaren alguns dels seus i dels partidaris d’Herodes a
dir-li: «Mestre, sabem que dieu sempre la veritat, i que ensenyeu de debò els camins
de Déu, sense miraments per ningú, sigui qui sigui, ja que no obreu per complaure els
homes. Digueu-nos, doncs, ¿què penseu d’això? ¿És lícit o no de pagar tribut al
Cèsar?». Jesús, que s’havia adonat de la seva malícia els respongué :«Hipòcrites, ¿per
què proveu de comprometre’m? Ensenyeu-me la moneda del tribut». Ells li ensenyaren
una moneda romana, i Jesús els preguntà«LDe qui és aquesta figura i el nom que hi ha
escrit?». Li diuen:«Del Cèsar». Jesús els respon: «Doncs, retorneu al Cèsar això que és
del Cèsar, i a Déu, allò que és de Déu».