Primera lectura
Lectura del llibre d’Isaïes
En aquesta muntanya, el Senyor de l’univers prepararà per a tots els pobles un convit
de plats gustosos i de vins rancis, de plats gustosos i suculents, de vins rancis
clarificats. Farà desaparèixer en aquesta muntanya el vel de dol que cobreix tots els
pobles, el sudari que amortalla les nacions; engolirà per sempre la Mort.
El Senyor eixugarà les llàgrimes de tots els homes i esborrarà l’oprobi del seu poble
arreu de la terra. Ha parlat el Senyor. Aquell dia diran: Aquí teniu el nostre Déu, de qui
esperàvem que ens salvaria; alegrem-nos i celebrem que ens hagi salvat, perquè amb
tota certesa la mà del Senyor reposarà sobre aquesta muntanya.
Salm responsorial
El Senyor és el meu pastor; no em manca res
em fa descansar en prats deliciosos;
em mena al repòs vora l’aigua,
i allí em retorna.
Em guia per camins segurs
per l’amor del seu nom.
R. Viuré sempre a la casa del Senyor.
Ni quan passo per barrancs tenebrosos
no tinc por de res,
perquè us tinc vora meu;
la vostra vara de pastor
m’asserena i em conforta. R.
Davant meu pareu taula vós mateix
i els enemics ho veuen;
m’heu ungit el cap amb perfums,
ompliu a vessar la meva copa. R.
Oh sí! la vostra bondat i el vostre amor
m’acompanyen tota la vida,
i viuré anys i més anys
a la casa del Senyor. R.
Segona lectura
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips
Germans, sé viure enmig de privacions, i sé viure igualment en l’abundància. Estic
avesat a tot: a menjar bé i a passar fam, a tenir de tot i a trobarme mancat d’allò que
necessito. Em veig amb cor per a tot, gràcies a aquell que em dóna forces. Però heu fet
molt bé d’ajudar-me, ara que vivia en l’estretor. El meu Déu satisfarà les vostres
necessitats d’acord amb l’esplendidesa de la seva glòria en Jesucrist. A Déu, Pare
nostre, sigui donada la glòria pels segles dels segles. Amén.
Evangeli
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús proposà aquesta altra paràbola als grans sacerdots i als notables
del poble: «Passa amb el Regne del cel com amb un rei que celebrava el casament del
seu fill, envià els seus homes a avisar els convidats, però no hi volien anar. Llavors
n’envià d’altres que diguessin als convidats: Ja tinc preparat el banquet, he fet matar
els vedells i l’aviram. Tot és a punt: veniu a la festa. Però ells no en feren cas: l’un se
n’anà al seu camp, l’altre als seus negocis, i altres agafaren els enviats, els
maltractaren i els mataren. El rei, en veure això, s’indignà, i envià les seves tropes per
exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat. Mentrestant, digué als seus
homes: El banquet de casament és a punt, però els convidats no se’l mereixen. Per tant,
aneu a les sortides dels camins i convideu a la festa tothom que trobeu. Ells hi anaren ,
i reuniren tothom qui trobaven, bons i dolents. I la sala del banquet s’omplí de
convidats. [Quan el rei entrà a veure els convidats, s’adonà que un home dels que eren
allí no duia el vestit de festa i li digué: Company, ¿com és que has entrat sense vestit
de festa? Ell va callar. Llavors el rei digué als qui servien: Lligueu-lo de peus i mans i
traieu-lo fora, a la fosca. Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents. Els cridats són
molts, però no tants els elegits».]