Primera lectura
Lectura del llibre de la Saviesa (Sa 6,12-16)
La saviesa és resplendent i no s’apaga mai. Els qui l’estimen, arriben fàcilment a
contemplar-la, la troben tots els qui la cerquen: ella mateixa es fa conèixer als qui la
desitgen. Si algú matinejava per sortir a buscar-la, no s’hi haurà de cansar: la trobarà
asseguda a les portes de casa. Pensar-hi sempre ja és tenir l’enteniment madur, i si, per
trobar-la, hi ha qui passa nits en vetlla, aviat perd el desfici, perquè ella ronda sempre
buscant els qui se la mereixen; generosament se’ls apareix pels camins i els surt al pas
en tot el que es proposen.
Salm responsorial
Vós, Senyor, sou el meu Déu; jo us cerco.
Tot jo tinc set de vós,
per vós es desviu el meu cor,
com terra eixuta sense una gota d’aigua. R.
R. Tot jo tinc set de vós, Senyor, Déu meu.
Jo us contemplava al vostre santuari
quan us veia gloriós i poderós.
L’amor que em teniu val més que la vida;
per això els meus llavis us lloaran. R.
Que tota la vida us pugui beneir
i alçar les mans lloant el vostre nom.
Saciat del bo i millor,
us lloaré amb el goig als llavis. R.
Quan des del llit us recordo,
passo les nits pensant en vós,
perquè vós m’heu ajudat,
i sóc feliç sota les vostres ales. R.
Segona lectura
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica (1Te 4,13-18)
Germans, no podeu desconèixer què serà dels difunts: no voldríem pas que us
entristíssiu, com ho fan els altres, que no tenen esperança. Tal com creiem que Jesús
morí i ressuscità, creiem també que Déu s’endurà amb Jesús els qui han mort en ell.
[D’acord amb la paraula del Senyor us diem que nosaltres, si encara quedàvem amb
vida quan arribarà el Senyor, no serem primers que els qui hauran mort, perquè, a un
senyal de comandament, al crit d’un arcàngel, al toc de corn de Déu, el Senyor mateix
baixarà del cel, i els qui han mort en Crist ressuscitaran primer; llavors els qui d’entre
nosaltres quedem en vida serem enduts juntament amb ells pels aires, en els núvols, per
sortir a rebre el Senyor, i així estarem amb ell per sempre.
Consoleu-vos, doncs, els uns als altres amb aquestes paraules.]
Evangeli
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 25,1-13)
En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: «Passarà amb el Regne
del cel com amb deu noies, que sortiren amb torxes a rebre l’espòs. N’hi havia cinc de
prudents, i les altres cinc eren desassenyades. Les desassenyades no s’emportaren oli
per a les torxes, però cadascuna de les prudents se’n proveí d’una ampolla. Com que el
nuvi trigava, els vingué son, i totes s’adormiren. Ja era mitjanit quan se sentí cridar:
“L’espòs és aquí. Sortiu a rebre’l.” Aquelles noies es despertaren i començaren totes a
preparar les torxes. Les que no tenien oli digueren a les altres: “Doneu-nos oli del
vostre, que les nostres torxes no s’encenen.” Però les prudents els respongueren:
“Potser no n’hi hauria prou per a totes; val més que aneu a comprar-ne.” Mentre hi
eren, arribà el nuvi, i les que estaven a punt entraren amb ell a la festa. I la porta quedà
tancada. Finalment arribaren també les altres, i deien des de fora: “Senyor, Senyor,
obriu-nos.” Però ell els respongué: “Us dic amb tota veritat que no us conec.”
»Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora.»
