Primera lectura
Lectura del llibre dels Proberbis
Que en té de valor una bona esposa! És molt més preuada que les perles. El cor del seu
marit hi confia, no són escassos els guanys que en traurà. Durant tota la vida el farà
feliç i no desgraciat. Es procura la llana i el lli, que les seves mans transformen com
vol. Pren a les mans la filosa, i els seus dits agafen el fus. Obre les mans als pobres,
allarga el braç als indigents.
L’encant és aparença, la bellesa s’esvaeix, l’esposa que creu en el Senyor és la que val
tots els elogis. Dediqueu-li cants pels fruits del seu treball: que la seva obra l’elogiï
davant de tot el poble.
Salm responsorial
Feliç tu, fidel del Senyor,
que vius seguint els seus camins.
Menjaràs del fruit del teu treball,
seràs feliç i tindràs sort.
R. Feliç tu, fidel del Senyor.
La teva esposa fruitarà com una parra,
dins la intimitat de casa teva;
veuràs els fills com plaçons d’olivera
al voltant de la taula. R.
És així com els fidels del Senyor
seran beneïts.
Que el Senyor et beneeixi des de Sió.
Que tota la vida puguis veure prosperar Jerusalem. R.
Segona lectura
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica
Germans, no cal que us escrivim quan i a quins moments arribarà el Dia del Senyor:
vosaltres mateixos ja sabeu prou bé que vindrà com un lladre a la nit. La gent es
pensaran que tot està en pau i ben assegurat, quan de sobte vindrà la devastació, com
els dolors a la dona que ha de tenir un fill, i no se n’escaparà ningú. Però a vosaltres,
germans, que no viviu en la foscor, aquell dia no us podrà sorprendre com un lladre, ja
que tots sou fills de la llum i del dia. No som pas de la nit ni de la foscor. Per això no
hem de dormir, com els altres, sinó vetllar i viure sòbriament.
Evangeli
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: «Un home que se n’anava
fora del país, cridà els seus administradors i els confià els seus béns. A un li donà cinc
milions, a l’altre dos i a l’altre un, segons la capacitat de cadascú i se n’anà. [El qui
n’havia rebut cinc anà de seguida a negociar-hi, i en guanyà cinc més. També el qui
n’havia rebut dos en guanyà dos més. Però el qui n’havia rebut un guardà en un
amagatall els diners del seu amo.]
Al cap de molt temps l’amo tornà i els demanà comptes. Es presentà primer el qui
havia rebut cinc milions, portà també els cinc que havia guanyat i digué: Senyor,
m’havieu confiat cinc milions i n’he guanyat cinc més. [L’amo li va dir: Molt bé. Ets
un administrador bo i de tota confiança. El que t’havia encomanat ho has administrat
fidelment. Ara t’encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor.
Es presentà després el qui n’havia rebut dos i digué: Senyor, m’havíeu confiat dos
milions i n’he guanyat dos més. L’amo li va dir: Molt bé. Ets un administrador bo i de
tota confiança. El que t’havia encomanat, ho has administrat fidelment. Ara
t’encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor.
Es presentà també el que n’havia rebut un, i digué: Senyor, sé que sou un home
exigent, que voleu collir on no havíeu sembrat i aplegar on no havíeu escampat. Per
això vaig tenir por i vaig amagar els vostres diners. Aquí teniu allò que és vostre.
L’amo li contestà: Ets un administrador dolent i gandul. ¿Tu sabies que vull collir on
no he sembrat i aplegar on no he escampat? Doncs havies de posar al banc els meus
diners, i ara podria recobrar allò que és meu amb els interessos. Preneu-li aquest milió
i doneu-lo al qui en té deu, perquè als qui tenen, els donaré encara més i en tindran a
vessar, però als qui no en tenen, els prendré fins allò que els queda. I aquest
administrador inútil, traieu-lo fora, a la fosca. Allà hi haurà els plors i el cruixir de
dents.»
