Primera lectura
Lectura dels Fets dels Apòstols
El dia de la Pentecosta, Pere es posà dret amb els onze, alçà la veu i digué a la gent:
«Tot el poble d’Israel ha de saber sense cap dubte que aquest Jesús que vosaltres vau
crucificar, Déu l’ha constituït Senyor i Messies.»En sentir això, es van penedir de tot
cor, i deien a Pere i als altres apòstols: «Germans, digue-nos què hem de fer.» Pere els
va respondre: «Convertiu-vos i que dadascú de vosaltres es faci batejar en el nom de
Jesús, el Messies, per obtenir el perdó dels pecats. Així rebreu el do de l’Esperit Sant,
ja que la promesa és per a vosaltres i els vostres fills, i per a tots aquells que ara són
lluny, però que el Senyor, el nostre Déu, cridarà.» Pere continuava confirmant això
mateix amb moltes altres paraules i els feia aquesta recomanació: «Aparteu-vos
d’aquesta gent innoble.» Els qui acceptaren la predicació de Pere, es feren batejar, i
aquell dia s’afegiren a la comunitat unes tres mil persones.
Salm responsorial
El Senyor és el meu pastor, no em manca res,
em fa descansar en prats deliciosos;
em mena al repòs vora l’aigua,
i allí em retorna.
Em guia per camins segurs
per l’amor del seu nom.
R. El Senyor és el meu pastor, no em manca res.
O bé: Al·leluia.
Ni quan passo per barrancs tenebrosos
notinc por de res,
perquè us tinc vora meu;
la vostra vara de pastor,
m’asserena i em conforta. R.
Davant meu pareu taula vós mateix,
i els enemics ho veuen;
m’heu ungit el cap amb perfums,
ompliu a vessar la meva copa. R.
Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amor
m’acompanyen tota la vida,
i viuré anys i més anys
a la casa del Senyor. R..
Segona lectura
Lectura de la primera carta de Sant Pere
Estimats: Si després d’obrar bé us toca sofrir, i ho suporteu amb paciència, això sí que
té mèrit davant de Déu. Aquesta és la vostra vocació , ja que també Crist patí per
vosaltres, i així us deixà el seu exemple perquè seguiu les seves petjades. «Ell no
obrava amb violència ni tenia mai als llavis la perfídia.» Quan l’insultaven no responia
insultant; quan el turmentaven, no responia amb amenaces; sinó que confiava la seva
causa a aquell que judica amb justícia. A la creu, ell «portà» en el seu cos «les nostres
culpes», perquè no visquem com a pecadors, sinó com a justos. «Les seves ferides ens
curaven-» Tots vosaltres «anàveu errants com un ramat que es dispersa», però ara heu
tornat a aquell que és el vostre pastor i guardià.
Evangeli
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús parlà així: «Us ho dic amb tota veritat: el qui no entra per la
porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre o un
bandoler. El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: el guarda li obre la porta,
i les ovelles reconeixen la seva veu; crida les que són seves, cadascuna pel seu nom, i
les fa sortir. Quan té a fora totes les seves, camina al davant, i les ovelles el segueixen,
perquè reconeixen la seva veu. Però si és un estrany, en lloc de seguir-lo, en fugen,
perquè no reconeixen la veu dels estranys.» Jesús els parlà amb aquest llenguatge, però
ells no entengueren què volia dir. Jesús continuà: «Us ho dic amb tota veritat: Jo sóc la
porta de les ovelles. Tots els qui havien vingut abans que jo eren lladres o bandolers,
però les ovelles no en feien cas. Jo sóc la porta. Els qui entrin passant per mi, se
salvaran del perill, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges. Els lladres
només vénen per robar, matar i fer destrossa. Jo he vingut perquè les ovelles tinguin
vida, i en tinguin a desdir.»