Primera lectura
Lectura dels Fets dels Apòstols
El dia de Pentecosta, Pere es posà dret amb els onze, alçà la seva veu i digué a la gent:
«Homes de Judea i tots els qui viviu a Jerusalem: Escolteu bé i sapigueu això que us
dic: Jesús de Natzaret era un home que Déu acredità davant vostre obrant entre
vosaltres, per mà d’ell, miracles prodigis i senyals. Tots ho sabem prou. Doncs bé,
d’acord amb la decisió que Déu havia pres i coneixia per endavant, Jesús de Natzaret
va ser traït, i vosaltres el vau matar fent-lo clavar a la creu per uns homes sense llei.
Però Déu l’ha ressuscitat i l’ha alliberat dels llaços de la mort, que de cap manera
podia retenir-lo captiu. Perquè David, referint-se a ell, deia: “Sempre tinc present el
Senyor; amb ell a la dreta, mai no cauré. El meu cor se n’alegra i en faig festa tot jo,
fins el meu cos reposa confiat: no abandonareu la meva vida enmig dels morts, ni
deixareu que es corrompi el qui us estima. M’ensenyareu el camí que duu a la vida:
joia i festa a desdir a la vostra presència”.»
«Germans, us he de parlar clar. El patriarca David va morir i va ser enterrat en un
sepulcre que avui encara podem veure. Però ell, que era profeta i coneixia el jurament
de Déu de fer pujar al seu tron un dels seus descendents, havia contemplat en visió
profètica la resurrecció de Crist, i en parlava quan deia que “Déu no l’havia abandonat
enmig dels morts ni havia deixat que es corrompés el seu cos’. Aquest Jesús, doncs,
Déu l’ha ressuscitat. Tots nosaltres en som testimonis. I ara que la dreta de Déu l’ha
glorificat, ha rebut del Pare l’Esperit Sant com estava promès, i l’ha donat amb
profusió. Això és el que vosaltres veieu i sentiu.»
Salm responsorial
Guardeu-me, Déu meu, en vós trobo refugi.
Jo dic: «Senyor, ningú com vós no em fa feliç.»
Senyor, heretat meva i calze meu,
vós m’heu triat la possessió.
R. Ensenyeu-me, Senyor, el camí que duu a la vida. O bé: Al·leluia.
Beneït sigui el Senyor que em dóna seny.
Fins a les nits m’amonesta el meu cor.
Sempre tinc present el Senyor;
amb ell a la dreta, mai no cauré. R.
El meu cor se n’alegra i faig festa tot jo,
fins el meu cos reposa confiat:
no abandonareu la meva vida enmig dels morts,
ni deixareu caure a la fossa el qui us estima. R.
M’ensenyareu el camí que duu a la vida:
joia i festa a desdir a la vostra presència;
al costat vostre, delícies per sempre. R.
Segona lectura
Lectura de la primera carta de sant Pere
Estimats: vosaltres invoqueu com a Pare aquell que judica cadascú segons les seves
obres, sense fer ditincions. Per tant, vetlleu sobre la vostra conducta durant l’estada en
aquest món. Penseu que heu estat rescatats de la manera absurda de viure que havíeu
heretat dels vostres pares, no pagant un preu que pot perdre valor, com serien la plata o
l’or, sino amb una sang preciosa, la de Crist, sacrificat com un anyell sense tara ni
defecte. Abans de crear el món, Déu havia decidit el seu destí, i ara, a la fi dels temps,
l’ha manifestat per a vosaltres, els qui, per ell, heu cregut en Déu, que l’ha ressuscitat
d’entre els morts i l’ha glorificat. Per això teniu posada en Déu la fe i l’esperança.
Evangeli
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
Aquell mateix diumenge dos dels deixebles de Jesús se n’anaven a un poble anomenat
Emaús, a onze quilòmetres de Jerusalem, i conversaven entre ells comentant aquests
incidents.
Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix els aconseguí i es posà a caminar amb
ells, però Déu impedia que els seus ulls el reconeguessin. El els preguntà: «De què
discutiu entre vosaltres tot caminant?» Ells s’aturaren amb un posat trist i un dels dos,
que es deia Cleofàs, li respongué: «De tots els forasters que hi havia aquests dies a
Jerusalem, ¿ets l’únic que no saps el que hi ha passat?» Els preguntà: «Què?» Li
contestaren: «El cas de Jesús de Natzaret. S’havia revelat com un profeta poderós en
obres i en paraules davant Déu i el poble. Els grans sacerdots i les autoritats del nostre
poble l’entregaren perquè fos condemnat a mort i crucificat. Nosaltres esperàvem que
ell seria el qui hauria alliberat Israel. Ara, de tot això ja fa tres dies. És cert que unes
dones del nostre grup ens han esverat:han anat de bon matí al sepulcre, no hi han
trobat el cos, i han vingut a dir-nos que fins i tot se’ls han aparegut uns àngels i els han
assegurat que ell és viu. Alguns dels qui eren amb nosaltres han anat al sepulcre i ho
han trobat tot exactament com les dones havien dit, però a ell, no l’han vist pas.»
Ell els digué: «Sí que us costa d’entendre! Quins cors tan indecisos a creure tot allò
que havien anunciat els profetes. No havia de patir tot això el Messies abans d’entrar
en la seva glòria?» Llavors, començant pels llibres de Moisès i seguint els de tots els
profetes, els exposava tots els llocs de les Escriptures que es referien a ell.
Mentrestant s’acostaven al poblet on es dirigien i ell va fer com si seguís més enllà.
Però ells el forçaren pregant-lo: «Queda’t amb nosaltres que ja es fa tard i el dia ha
començat a declinar.» Jesús entrà per quedar-se amb ells. Quan s’hagué posat amb ells
a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. En aquell moment
se’ls obriren els ulls i el reconegueren, però ell desaparegué. I es deien l’un a l’altre:
«No és veritat que els nostres cors s’abrusaven dins nostre mentre ens parlava pel camí
i ens obria el sentit de les Escriptures?» Llavors mateix s’alçaren de taula i se’n
tornaren a Jerusalem. Allà trobaren reunits els onze i tots els qui anaven amb ells, que
deien: «Realment el Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó.» Ells també
contaven el que els havia passat pel camí, i com l’havien reconegut quan partia el pa.