Primera lectura
21,1-5a
Jo, Joan, vaig veure la ciutat santa, la nova Jerusalem, que baixava del cel, de part de
Déu. Estava preparada com una núvia guarnida per al seu espòs. Llavors vaig sentir
una veu forta que venia del tron i deia: «Déu té la seva estada entre els homes. Viurà
amb ells, ells seran el seu poble i Déu mateix serà amb ells, el seu Déu. Eixugarà totes
les llàgrimes dels seus ulls. Ja no hi haurà mort, ni dol, ni crits, ni sofriment, perquè
les coses d’abans han passat.»
El qui seia al tron va dir: «Jo faig noves totes les coses.»
Paraula de Déu.
Segona lectura
3,9b-11.16-17
Germans: vosaltres sou el conreu de Déu, l’edifici que ell construeix. Per la gràcia que
Déu m’ha concedit, jo hi he posat el fonament com un bon mestre d’obres, i un altre hi
construeix al damunt. Però que cadascú vigili com construeix: ningú no pot posar un
altre fonament que el que ja està posat, Jesucrist.
¿No sabeu que sou temple de Déu i que l’Esperit de Déu habita en vosaltres? Si algú
destrueix el temple de Déu, Déu el destruirà a ell, perquè el temple de Déu és sant. I
aquest temple sou vosaltres
Evangeli
19,1-10
Jesús va entrar a Jericó i travessava la ciutat. Hi vivia un home ric que es deia Zaqueu,
cap dels cobradors d’impostos. Volia veure qui era Jesús, però no podia a causa de la
gentada, perquè era baix d’estatura. Per això va córrer endavant i es va enfilar en un
sicòmor per veure’l quan passés.
En arribar en aquell indret, Jesús alçà els ulls i li digué: «Zaqueu, baixa de pressa, que
avui m’he d’hostatjar a casa teva.» Zaqueu baixà de seguida i el va acollir amb alegria.
En veure-ho, tots murmuraven: «Ha anat a allotjar-se a casa d’un pecador.»
Però Zaqueu es posà dret i digué al Senyor: «Senyor, donaré als pobres la meitat dels
meus béns; i, si he pres res injustament a algú, li ho tornaré quatre vegades.»
Jesús li digué: «Avui ha arribat la salvació a aquesta casa, perquè també aquest home
és fill d’Abraham. El Fill de l’home ha vingut a buscar i salvar allò que s’havia perdut.»