Primera lectura
Lectura de la profecia d'Ezequiel
Això diu el Senyor: «També jo prendré un esqueix del brot alterós que corona el cedre,
arrencaré un ull tendre de la punta del seu brancatge, i el plantaré visiblement en una
muntanya ben alta, en una muntanya de la serralada d'Israel. Estendrà les seves
branques, donarà fruit, i es farà un cedre magnífic. Ocells de tota mena s'ajocaran a la
seva ombra i viuran en el seu brancatge. Tots els arbres del bosc sabran que jo sóc el
Senyor. Jo abaixo els arbres alts i faig créixer els menuts, asseco els arbres verds i faig
reverdir els secs. Sóc jo, el Senyor, qui ho he dit i qui ho faré».
Salm responsorial
És bo de lloar l'Altíssim,
de cantar al vostre nom, Senyor,
de proclamar al matí el vostre amor,
i de nit la vostra fidelitat.
R. És bo de lloar-vos, Senyor.
Els justos creixeran com les palmeres,
es faran grans com els cedres del Líban;
plantats a la casa del Senyor
creixeran als atris del nostre Déu. R.
Encara donaran fruit a la vellesa,
continuaran plens d'ufana i de vigor,
per proclamar que el Senyor és recte,
que la meva Roca no coneix la injustícia. R.
Segona lectura
Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, ens sentim molt coratjosos. Sabem que mentre vivim en el cos, vivim com
emigrats lluny del Senyor, ja que no podem fer altra cosa sinó creure sense veure'l;
però ens sentim tan coratjosos, que preferim emigrar del cos per anar a viure amb el
Senyor, i no ambicionem res més que ser-li plaents, tant ara que som en el cos com
quan en sortirem. Perquè tots nosaltres hem de comparèixer davant el tribunal del
Crist, on cadascú ha de rebre el que li correspongui segons el bé o el mal que haurà
obrat vivint en el cos.
Evangeli
Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús deia a la gent: «Amb el Regne de Déu passa com quan un home
sembra el gra a la terra. De nit i de dia, mentre ell dorm o està llevat, la llavor germina
i creix sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, produeix primer els brins, després
les espigues i finalment el blat granat dintre les espigues. Llavors, quan el gra ja és a
punt, se'n va a segar-lo, perquè ja ha arribat el temps de la sega».
Deia també: «A què podem comparar el Regne de Déu? Quina paràbola li escauria? És
com un gra de mostassa, la més petita de les llavors, però un cop sembrada, es posa a
créixer i acaba més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que
els ocells es poden ajocar a la seva ombra».
Jesús anunciava el Regne de Déu amb moltes paràboles semblants, perquè la gent
l'entengués segons les seves disposicions; no els deia res sense paràboles, però en
privat ho explicava tot als deixebles.
