Primera lectura
Lectura de la profecia d’Ezequiel
En aquells dies, l’Esperit entrà dintre meu, em va fer aixecar dret i vaig sentir que em
parlava. Em digué: «Fill d’home, t’envio al poble d’Israel, a un poble de rebels que
s’han alçat contra mi. Tant ells com els seus pares, fins avui mateix, no han deixat mai
de ser-me infidels. T’envio a aquests fills de cara endurida i de cor empedreït. Tant si
t’escolten com si no t’escolten, tu digue’ls: Això diu el Senyor Déu, perquè, ni que
siguin un poble que sempre es revolta, han de saber que hi ha un profeta enmig
d’ells.»
Salm responsorial
A vós que teniu el tron dalt del cel,
aixeco els meus ulls.
Com l’esclau té els ulls posats
en les mans del seu amo. R.
R. : Tenim els ulls posats en el Senyor, fins que s’apiadi de nosaltres.
Com l’esclava té els seus ulls
en les mans de la mestressa,
tenim els ulls posats en el Senyor,
fins que s’apiadi de nosaltres. R.
Compadiu-nos, Senyor, compadiu-nos,
estem saturats de menyspreu.
La nostra ànima n’està ben saturada,
dels escarnis dels altius,
del menyspreu dels insolents. R.
Segona lectura
Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, les revelacions que he rebut eren tan extraordinàries que Déu, perquè no
m’enorgulleixi, ha permès que em clavessin com una espina en la carn: és un enviat de
Satanàs que em bufeteja perquè no m’enorgulleixi. Jo he demanat tres vegades al
Senyor que me’n deslliuri, però ell m’ha respost: En tens prou amb la meva gràcia; el
meu poder ressalta més, com més febles són les teves forces. Per això estic content de
gloriar-me de les meves febleses; gràcies a elles, tinc dintre meu la força del Crist.
M’agrada ser feble i veure’m ultratjat, pobre, perseguit i acorralat per causa de Crist.
Quan sóc feble, és quan sóc realment fort.
Evangeli
Lectura de l’evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús anà a Natzaret, el seu poble, acompanyat dels seus deixebles. El
dissabte, començà a ensenyar en la sinagoga. Tothom en sentir-lo, se n’estranyava i
deia: «¿D’on li ve això? ¿Què és aquest do de saviesa i aquests miracles que es
realitzen per les seves mans? ¿No és el fuster, el fill de Maria, parent de Jaume, de
Josep, de Judes i de Simó? I les seves parentes, ¿no viuen aquí entre nosaltres?» I se
n’escandalitzaven. Jesús els digué: «Els profetes només són mal rebuts en el seu poble,
en la seva parentela i entre els de casa seva.» I no hi pogué fer cap miracle; només va
imposar les mans a uns quants malalts, que es van posar bé. I el sorprenia que no
volguessin creure. Després recorria les viles i els pobles i ensenyava.
