Primera lectura
Lectura del llibre del Gènesi
En aquells dies, Déu, per posar a prova a Abraham, el cridà: «Abraham.» Ell
respongué: «Aquí em teniu.» Déu li digué: «Pren, si et plau, Isahac, el teu fill únic, que
tant estimes, ves-te’n al país de Morià i allà, dalt de la muntanya que jo t’indicaré,
sacrifica’l en holocaust.»
Arribats a l’indret que Déu havia indicat a Abraham, hi aixecà l’altar i apilà la llenya.
Llavors agafà el ganivet per degollar el seu fill. Però l’àngel del Senyor el cridà des del
cel: «Abraham, Abraham.» Ell li respongué: «Aquí em teniu.» L’àngel li digué:
«Deixa estar el noi, no li facis res. Ja veig que reverencies Déu, tu que no m’has
refusat el teu fill únic.» Llavors Abraham alçà els ulls i veié un moltó agafat per les
banyes en una bardissa. Hi anà, el prengué i el sacrificà en holocaust en lloc del seu
fill. L’àngel del Senyor tornà a cridar Abraham des del cel i li digué: «Escolta l’oracle
del Senyor: “Ja que has fet això de no refusar-me el teu fill únic, juro per mi mateix
que t’ompliré de benediccions i faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com
les estrelles del cel i com els grans de sorra de les platges de la mar; els teus
descendents heretaran les ciutats dels seus enemics, i tots els nadius del país, per
beneir-se, es valdran de la teva descendència, perquè ha obeït el que jo t’havia
manat”.»
Salm responsorial
Crec amb tot el cor, tot i que deia:
«Que en sóc de dissortat.»
al Senyor li doldria
la mort dels qui l’estimen.
R. Continuaré caminant entre els qui viuen a la presència del Senyor.
Ah, Senyor, sóc el vostre servent,
ho sóc des del dia que vaig néixer.
Vós em trencàreu les cadenes.
Us oferiré una víctima d’acció de gràcies,
invocant el vostre nom. R.
Compliré les meves prometences,
ho faré davant del poble,
als atris de la casa del Senyor,
al teu bell mig, Jerusalem. R.
Segona lectura
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, si tenim Déu a favor nostre, ¿qui tindrem en contra? Ell que va entregar el
seu propi Fill per tots nosaltres i no el va plànyer, ¿com no estarà disposat a donar-nos-
ho tot, juntament amb el seu Fill?
¿Qui es presentarà per acusar els elegits de Déu? És Déu qui els declara innocents.
¿Qui gosarà condemnar-los? Jesucrist, el qui va morir, més encara, el qui va
ressuscitar, és el qui està a la dreta de Déu intercedint per nosaltres.
Evangeli
Lectura de l’evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, els dugué tots sols dalt d’una
muntanya alta i es transfigurà davant d’ells: els seus vestits es tornaren fulgurants, i
eren tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. Se’ls
aparegué Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús. Llavors Pere diu a Jesús: «Rabí,
que n’estem de bé aquí dalt! Hi farem tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i
una altra per a Elies.» No sabia pas què dir, d’esglaiats que estaven. Llavors es formà
un núvol que els cobria, i del núvol estant va sortir una veu: «Aquest és el meu Fill, el
meu estimat, escolteu-lo.» Immediatament, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú
més, sinó Jesús tot sol amb ells.
Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no referissin a ningú allò que
havien vist, fins després que el Fill de l’home hagués ressuscitat d’entre els morts. Ells
retingueren aquestes paraules i discutien entre ells que volia dir això de «ressuscitar
d’entre els morts».
