Primera lectura
Lectura del llibre de Jeremies
Això diu el Senyor: «Crideu d’alegria, celebreu la sort de Jacob, la primera de les
nacions, proclameu que el Senyor ha salvat el seu poble, la resta d’Israel! Jo els faré
venir del país del Nord, els reuniré des de l’extrem de la terra. Tots hi seran: cecs,
coixos, mares que crien, tornarà una gentada immensa. Havien sortit plorant i els faré
tornar consolats. Els conduiré als rierols d’aigua, per un camí suau, sense entrebancs.
Perquè jo sóc un pare per a Israel, i Efraïm és el meu fill gran.»
Salm responsorial
Quan el Senyor renovà la vida de Sió
ho crèiem un somni,
la nostra boca s’omplí d’alegria,
de crits i de rialles.
R. És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre,
amb quin goig ho celebrem!
Els altres pobles es deien: «És magnífic
el que el Senyor fa a favor d’ells.»
És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre,
amb quin goig ho celebrem! R.
Renoveu la nostra vida, Senyor,
com l’aigua renova l’estepa del Nègueb.
Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls,
criden de goig a la sega. R.
Sortien a sembrar tot plorant,
emportant-se la llavor;
i tornaran cantant d’alegria,
duent a coll les seves garbes. R.
Segona lectura
Lectura de la carta als cristians hebreus
Els grans sacerdots, presos d’entre els homes, són destinats a representar els homes
davant Déu, a oferir-li dons i víctimes pels pecats. No els és difícil de ser indulgents
amb els qui pequen per ignorància o per error, perquè ells mateixos experimenten per
totes bandes les seves pròpies febleses. Per això necessiten oferir sacrificis pels seus
pecats igual que pels pecats del poble. I ningú no es pot apropiar l’honor de ser gran
sacerdot: és Déu qui els crida, com va cridar Aharon.
Tampoc el Crist no s’atribuí a ell mateix la glòria de ser gran sacerdot, sinó que li ha
donada aquell que li ha dit: «Ets el meu Fill, avui t’he engendrat.» I en un altre indret
diu: «Ets sacerdot per sempre com ho fou Melquisedec.»
Evangeli
Lectura de l’evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús sortí de Jericó amb els seus deixebles i amb molta gent. Vora el
camí hi havia assegut, demanant caritat, un cec que es deia Bar-Timeu. Quan sentí dir
que passava Jesús de Natzaret, començà a cridar: «Fill de David, Jesús, compadiu-vos
de mi.» Tothom el renyava per fer-lo callar, però ell cridava encara més fort: «Fill de
David, compadiu-vos de mi.» Jesús s’aturà i digué: «Crideu-lo.» Ells criden el cec i li
diuen: «Anima’t i vine, que et crida.» El cec llançà la capa, s’aixecà d’una revolada, i
anà cap a Jesús. Jesús li preguntà: «¿Què vols que et faci?» Ell respon: «Rabuni, feu
que hi vegi.» Jesús li diu: «Vés, la teva fe t’ha salvat.» A l’instant hi veié, i el seguia
camí enllà.
