Primera lectura
Lectura del primer llibre dels Reis
En aquell temps el profeta Elies se n’anà a Sarepta. Quan arribà e l’entrada del poble,
hi havia allà una viuda que recollia llenya. Elies la cridà i li digué: «Porta’m, si et plau,
una mica d’aigua per beure.» Mentre l’anava a buscar, Elies la tornà a cridar i li digué:
«Porta’m, també, un tros de pa.» Ella respongué: «Per la vida del Senyor, el teu Déu,
et juro que no en tinc gens. Només tinc un grapat de farina i una mica d’oli. Ara estava
recollint aquests branquillons i anava a fer pa per a mi i per al meu fill. Ens el
menjarem i després morirem de fam.» Elies li respongué: «No tinguis por. Fes-ho tal
com dius, però primer fes un panet per mi i dóna-me’l. Després ja en faràs per a tu i
per al teu fill. Això diu el Senyor, Déu d’Israel: No es buidarà el pot de la farina ni
s’abaixarà l’oli de la gerra fins al dia que Senyor enviarà la pluja al país.» Ella va fer
tal com Elies li havia dit, i durant molts dies, tan ella com la seva família van poder
menjar: no es va buidar el pot de la farina ni s’abaixà l’oli de la gerra, tal com el
Senyor ho havia dit per boca d’Elies.
Salm responsorial
El Senyor que es manté fidel per sempre,
fa justícia als oprimits,
dóna pa als qui tenen fam.
El Senyor deslliura els presos.
R. Lloa el Senyor, ànima meva.
O bé: Al·leluia.
El Senyor dóna la vista als cecs,
el Senyor redreça els vençuts.
El Senyor estima els justos;
el Senyor guarda els forasters. R.
Manté les viudes i els orfes,
i capgira els camins dels injustos.
El Senyor regna per sempre,
és el teu Déu, Sió, per tots els segles. R.
Segona lectura
Lectura de la carta als cristians hebreus
Crist no ha entrat en aquell santuari, a imatge del veritable, fet per mà d’homes, sinó
que ha entrat al cel mateix, i s’ha presentat davant Déu per nosaltres. El gran sacerdot,
entra cada any al santuari amb una sang que no és la seva. Crist, en canvi, no s’ha
d’oferir moltes vegades, altrament, hauria hagut d’anar sofrint la seva passió des de la
creació del món. De fet no ha aparegut fins ara, a la fi dels temps, a oferir-se ell mateix
una sola vegada, com a víctima per abolir el pecat. Els homes, morim una sola
vegada, i després de la mort ve el judici. Semblantment el Crist va ser ofert una sola
vegada, quan va prendre damunt seu els pecats de tots. Després tornarà a revelar-se, no
ja per raó dels pecats, sinó per salvar aquells qui esperen el moment de rebre’l.
Evangeli
Lectura de l’evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús, [instruint la gent els deia: «No us fieu dels mestres de la Llei.
Els agrada de passejar-se amb els seus vestits, i que la gent els saludi a les places, que
els facin ocupar els primers seients a les sinagogues i els primers llocs a taula; devoren
els béns de les viudes i, al moment de l’oració, per fer-se veure, es posen filactèries
ben llargues. Són els qui seran judicats més rigorosament»]
Estan assegut al temple, davant la sala del tresor, Jesús mirava com la gent hi tirava
diners. Molts rics hi tiraven molt, però vingué una viuda pobra que hi tirà dues
monedes de les més petites. Jesús cridà els deixebles i els digué: «Us dic amb tota
veritat que aquesta viuda pobra és la que ha donat més de tots; els altres han donat del
que els sobrava, però ella, que ho necessitava per viure, ha donat tot el que tenia.»
