Primera lectura
Lectura del llibre de Jeremies:
Vindran dies, diu l’oracle del Senyor, que pactaré amb el casal d’Israel i amb el casal
de Judà una aliança nova. No serà com l’aliança que vaig pactar amb els seus pares el
dia que els vaig donar la mà per fer-los sortir del país d’Egipte; aquella aliança, ells la
van trencar, tot i que jo era el seu amo, diu l’oracle del Senyor.
L’aliança que jo pactaré després d’aquells dies amb el casal d’Israel serà aquesta, diu
l’oracle del Senyor: Posaré la meva llei en el seu interior, l’escriuré en els seus cors.
Llavors jo seré el seu Déu, i ells seran el meu poble. No caldrà que s’instrueixin l’un a
l’altre dient: «Coneixeu qui és el Senyor», perquè tots em coneixeran; del més petit al
més gran, diu l’oracle del Senyor, ja que els perdonaré la culpa i no recordaré més el
seu pecat.
Salm responsorial
Compadiu-vos de mi, Déu meu,
vós que estimeu tant;
vós que sou tant bo, esborreu les meves faltes;
renteu-me ben bé de les culpes,
purifiqueu-me dels pecats.
R. Déu meu creeu en mi un cor ben pur.
Déu meu, creeu en mi un cor ben pur,
feu renéixer en mi un esperit ferm.
No em llenceu de la vostra presència,
ni em prengueu el vostre esperit sant. R.
Torneu-me el goig de la vostra salvació,
que em sostingui un esperit magnànim.
Ensenyaré els vostres camins als pecadors,
i tornaran a vós els qui us han abandonat. R.
Segona lectura
Lectura de la carta als cristians hebreus:
Germans, Jesús, durant la seva vida mortal, s’adreçà a Déu, que el podia salvar de la
mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i amb llàgrimes. Déu l’escoltà per la
seva submissió. Així, tot i que era el Fill, aprengué en els sofriments què és obeir, i un
cop consagrat sacerdot es convertí en font de salvació eterna per a tots els qui se li
sotmeten.
Evangeli
Lectura de l’evangeli segons sant Joan:
En aquell temps, alguns d’entre els grecs que havien pujat a Jerusalem per adorar Déu
en ocasió de la festa, anaren a trobar Felip, que era de Bet-Saida de Galilea i li
pregaven: «Senyor, voldríem veure Jesús». Felip anà a dir-ho a Andreu i tots dos ho
digueren a Jesús.
Jesús els respongué: «Ha arribat l’hora que el Fill de l’home serà glorificat. Us ho dic
amb tota veritat: si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor,
dóna molt de fruit. Els qui estimen la seva pròpia vida la perden; els qui no l’estimen
en aquest món, la guarden per a la vida eterna.
Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s’estarà on jo m’estic. El Pare
honorarà els qui es fan servidors meus.
En aquests moments em sento torbat. ¿Què he de dir? ¿Pare, salveu-me d’aquesta
hora? No, és per arribar en aquesta hora que jo he vingut. Pare, glorifiqueu el vostre
nom».
Una veu va dir del cel estant: «Ja l’he glorificat, però encara el glorificaré». La gent
que ho sentí deia que havia estat un tro; d’altres deien que un àngel li havia parlat.
Jesús els digué: «No és per mi que s’ha sentit aquesta veu, és per vosaltres. Ara és el
moment que aquest món serà condemnat. Ara el sobirà d’aquest món serà expulsat, i
jo, quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi». Deia això indicant
com havia de ser la seva mort.
