Primera lectura
Lectura del llibre de Job
Job digué als seus amics: «L’home a la terra, ¿no està sotmès a servitud, no passa la
vida com un jornaler? Com un esclau es deleix per asseure’s a l’ombra, espera l’hora
de cobrar com el treballador. Però a mi, m’ha tocat per herència passar mesos en va, la
paga que em donen són les nits en blanc. Així que em fico al llit ja penso: ¿Quan serà
de dia perquè em pugui llevar? I estic neguitós del vespre a la matinada. Els meus dies
han corregut més que una llançadora; ja s’acaben, ja no hi queda fil. Recordeu que la
meva vida no és sinó un respir: els meus ulls no tornaran a veure la felicitat.»
Salm responsorial
Lloeu el Senyor, dóna bo de cantar!
Lloeu el nostre Déu, que és agradós de lloar-lo!
El Senyor reconstrueix Jerusalem
i aplega els dispersats d’Israel.
R. Lloeu el Senyor que conforta els cors desfets.
O bé: Al·leluia.
Conforta els cors desfets
i embena les ferides.
Té comptat el nombre dels estels,
els crida cadascun pel seu nom. R.
És gran el Senyor, i és molt poderós,
és infinita la seva saviesa.
El Senyor sosté els desvalguts
i abat els injustos fins a la terra. R.
Segona lectura
Lectura de la primera carta de sant pau als cristians de Corint
Germans, jo no puc gloriar-me d’anunciar l’Evangeli: hi estic obligat, i pobre de mi,
que no ho fes! Si jo m’ho hagués buscat, podria esperar-ne una recompensa, però no
havent-ho buscat, per a mi és un encàrrec que he rebut de Déu. ¿Per quin motiu puc
esperar una recompensa? Doncs que jo, quan treballo a difondre l’evangeli, no el
converteixi en cosa costosa, sinó que renunciï al dret que em dóna el meu servei. Jo
sóc lliure: no era esclau de ningú, però m’he fet esclau de tots per guanyar-ne tants
com pugui. Per guanyar els febles, m’he fet feble com ells. M’he fet tot amb tots per
guanyar-ne alguns, sigui com sigui. Tractant-se de l’evangeli, estic disposat a fer tot el
que calgui per poder-hi tenir part.
Evangeli
Lectura de l’evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús, sortint de la sinagoga, se n’anà amb Jaume i Joan a casa de
Simó i Andreu. La sogra de Simó era al llit amb febre, i llavors mateix ho digueren a
Jesús. Ell li va donar la mà, i la va fer llevar; la febre li desaparegué i ella mateixa els
serví a la taula.
Al vespre, quan el sol s’havia post, li portaren tots els malalts i els endimoniats. Tota
la ciutat s’havia aplegat davant la porta, i ell va curar molts malalts de diverses
malalties; va treure molts dimonis, i no els deixava parlar, perquè sabien qui era.
De bon matí, quan encara era fosc, es llevà, se n’anà en un lloc solitari i s’hi quedà
pregant. Simó amb els seus companys sortí a buscar-lo. Quan el trobaren, li digueren:
«Tothom us està buscant.» Ell els digué: Anem a d’altres llocs, als pobles veïns, i
també hi predicaré, que aquesta és la meva missió.» I anà per tot Galilea, predicant a
les sinagogues de cada lloc, i traient els dimonis.
