Primera lectura
Lectura dels Fets dels Apòstols
Durant la celebració de la diada de la Pentecosta, es trobaven tots junts en un mateix
lloc, quan, de sobte, se sentí venir del cel un so com si es girés una ventada violenta, i
omplí tota la casa on es trobaven asseguts.
Llavors se’ls aparegueren com unes llengües de foc, que es distribuïren i es posaren
sobre cadascun d’ells. Tots quedaren plens de l’Esperit Sant i començaren a expressar-
se en diversos llenguatges, tal com l’Esperit els concedia de parlar.
Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacionalitats que hi ha sota
el cel. Quan se sentí aquell so, la gent hi anà i quedaren desconcertats, perquè cadascú
els sentia parlar en la seva pròpia llengua. Estranyats i fora de si deien: «No són
galileus tots aquests que parlen? Doncs, ¿com és que cadascú de nosaltres els sentim
en la nostra llengua materna? Entre nosaltres hi ha parts, medes i elamites, hi ha
residents a Mesopotàmia, al país dels jueus i a Capadòcia, al Pont i a l’Àsia, a Frígia i
a Pamfília, a Egipte i a les regions de Líbia, tocant a Cirena, hi ha forasters de Roma,
hi ha jueus i prosèlits, hi ha cretencs i àrabs, però tots nosaltres els sentim proclamar
les grandeses de Déu en les nostres pròpies llengües.»
Salm responsorial
Beneeix el Senyor, ànima meva.
Senyor, Déu meu, que en sou de gran.
Que en són de variades, Senyor, les vostres obres
la terra és plena de les vostres criatures.
R. : Quan envieu el vostre alè, Senyor, renoveu la vida sobre la terra.
O bé: Al·leluia
Si els retireu l’alè expiren
i tornen a la pols d’on van sortir.
Quan envieu el vostre alè, reneix la creació,
i renoveu la vida sobre la terra. R.
Glòria al Senyor per sempre.
Que s’alegri el Senyor contemplant el que ha fet,
que li sigui agradable aquest poema,
són per al Senyor aquests cants de goig. R.
PENTECOSTÉS
Segona lectura
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, ningú no pot confessar que Jesús és el Senyor si no és per un do de l’Esperit
Sant. Els dons que rebem són diversos, però l’Esperit que els distribueix és un de sol.
Són diversos els serveis, però és un de sol el Senyor a qui servim. Són diversos els
miracles, però tots són obra d’un sol Déu, que els fa valent-se de cadascun de
nosaltres. Les manifestacions de l’Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots.
Perquè el Crist és com el cos humà: és un, encara que tingui molts membres, ja que
tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. Tots nosaltres, jueus o grecs,
esclaus o lliures, hem estat batejats en un sol esperit per formar un sol cos, i a tots ens
ha estat donat com a beguda el mateix Esperit.
Es pot substituir per
Segona lectura
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, els qui viuen d'acord amb les mires naturals no poden agradar a Déu. Però
vosaltres no viviu segons les mires naturals, sinó segons les de l'esperit, perquè
l'Esperit de Déu habita en vosaltres, i si algú de vosaltres no tingués l'Esperit de Crist,
no seria de Crist. Però si Crist està en vosaltres, encara que el cos hagi de morir per
culpa del pecat, com que sou justos, l'Esperit és la nostra vida. I si habita en vosaltres
l'Esperit d'aquell que va ressuscitar Jesús d'entre els morts, també, gràcies al seu
Esperit que habita en vosaltres, aquell que va ressuscitar el Crist d'entre els morts
donarà la vida als vostres cossos mortals.
Germans, nosaltres tenim un deute, però no amb la carn, que ens obligaria a viure com
demana la carn. Perquè si visquéssiu així, moriríeu; en canvi, si per l'Esperit feu morir
les obres pròpies de la carn, viureu.
Tots els qui viuen portats per l'Esperit de Déu són els fills de Déu. Perquè vosaltres no
heu rebut pas un esperit d'esclaus que us faci viure una altra vegada en el temor, sinó
un esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: «Abbà, Pare!» Així l'Esperit s'uneix
personalment al nostre esperit per donar testimoni que som fills de Déu. I si som fills,
també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist, ja que sofrim amb ell per arribar
a ser glorificats amb ell.
PENTECOSTÉS
SEQÜÈNCIA
Veniu, oh Esperit Sant,
des del cel al nostre pit
amb un raig de llum divina.
Pare dels pobres, veniu,
deu-nos els dons que teniu,
oh Sol que el cor il·lumina.
Vós sou el consolador,
de l’ànima Habitador,
i dolcíssim refrigeri.
En els treballs sou confort,
en les penes sou conhort,
en la calor sou temperi.
Oh divina Claredat,
visiteu la intimitat
del cor que ja us ansia.
Res tindrà l’home si vós
no li deu vostre socors
divinal, que bé li sia.
Tot el que no és net renteu;
tot el que ja és sec regueu;
cureu tota malaltia.
Tot l’indòmit endolciu;
tot el fred encalentiu;
regiu el qui s’esgarria.
Deu als fidels confiats
dels vostres dons esperats
la sacrosanta Setena;
el mèrit de la virtut,
el camí de la salut,
la joia immortal i plena.
PENTECOSTÉS
Evangeli
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades
per por dels jueus, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després
els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els
tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a
vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots
aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els
perdoneu, quedaran sense perdó.»
