Primera lectura
Lectura del llibre de l’Èxode
En aquells dies, el Senyor digué a Moisès i a Aharon mentre eren al país d’Egipte:
«Per a vosaltres, aquest mes serà el primer de tots els mesos de l’any. Digueu a tota la
comunitat del poble d’Israel: “El dia deu d’aquest mes, que cada família, cada casa,
prengui un anyell o un cabrit. Si una família fos massa petita, que el prengui junt amb
la família del veí més pròxim, fins a completar el nombre de persones. Compteu
quants en calen per menjar-se’l. Que sigui mascle, sense tara, i que no tingui més d’un
any. Podeu prendre igual un anyell que un cabrit. L’heu de guardar fins al dia catorze
del mes, i que tots els qui formen part de la comunitat del poble d’Israel el degollin al
capvespre d’aquell dia, que prenguin de la seva sang i en posin als dos muntants i a la
llinda de les cases on se’l menjaran. Aquella mateixa nit han de menjar-ne la carn,
rostida a la brasa, amb pans sense llevat i herbes amargues. Per a menjar-vos-el, aneu
cenyits, amb les sandàlies posades i el bastó a la mà, i us l’heu de menjar a corre-
cuita: aquesta víctima és la Pasqua, és a dir, el “pas” del Senyor. Aquella nit passaré
pel país d’Egipte i faré morir tots els primogènits d’Egipte, tant els dels homes com els
dels animals, i faré justícia contra les divinitats d’Egipte. Jo sóc el Senyor. La sang
serà un senyal a les cases on vosaltres viviu. Quan veuré la sang “passaré” enllà i, al
moment que jo castigui el país d’Egipte, no caurà damunt vostre la plaga de
l’extermini. Tingueu aquest dia com un memorial, i celebreu- lo amb un pelegrinatge
en honor del Senyor. Que totes les generacions el celebrin com una institució
perpètua”».
Salm responsorial
R/ El calze de la benedicció és comunió amb la sang de Crist. ¿Com podria retornar al
Senyor tot el bé que m’ha fet? Invocant el seu nom, alçaré el calze per celebrar la
salvació. R.
Al Senyor li doldria la mort dels qui l’estimen. Ah, Senyor, sóc el vostre servent, ho
sóc des del dia que vaig néixer, vós em trencàreu les cadenes. R.
Us oferiré una víctima d’acció de gràcies, invocant el vostre nom, compliré les meves
prometences, ho faré davant el poble. R.
Segona lectura
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, aquesta tradició que jo he rebut i que us he transmès a vosaltres, ve del
Senyor. Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat prengué el pa, i, dient l’acció
de gràcies, el partí i digué: «Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Feu això per
celebrar el meu memorial». Igualment prengué el calze, havent sopat, i digué: «Aquest
calze és la nova aliança segellada amb la meva sang. Cada vegada que en beureu, feu-
ho per celebrar el meu memorial». Així, doncs, cada vegada que mengeu aquest pa i
beveu aquest calze anuncieu la mort del Senyor fins que torni.
Evangeli
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
Eren ja les vigílies de la festa de la Pasqua. Jesús sabia que havia arribat la seva hora,
la de passar d’aquest món al Pare. Ell que sempre havia estimat el seus en el món, ara
els demostrà fins a quin punt els estimava. Durant el sopar, quan el diable ja havia
posat en el cor de Judes, fill de Simó Iscariot, la resolució de trair-lo, Jesús, conscient
que el Pare li havia deixat a les mans totes les coses, conscient que venia de Déu i a
Déu tornava, s’aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola; després
tirà aigua en un gibrell i es posà a rentar els peus als deixebles i a eixugar-los-els amb
la tovallola que duia a la cintura. Quan anava a rentar Simó Pere, aquest li diu:
«Senyor, ¿vós voleu rentar-me els peus a mi?» Jesús li respon: «Ara no entens això
que faig; ho entendràs després». Pere li diu: «Mai de la vida! Vós no em rentareu els
peus». Jesús li contestà: «Si no et rento, tu no ets dels meus». Li diu Simó Pere: «Si és
així, Senyor, no em renteu només els peus: renteu-me també les mans i el cap». Jesús
li respon: «Qui s’ha banyat només necessita rentar-se els peus; ja està net tot ell. I
vosaltres ja esteu nets, encara que no tots». Jesús sabia qui l’havia de trair; per això
deia que no tots estaven nets. Després de rentar-los els peus, quan s’hagué posat el
mantell i assegut a taula, els digué: «¿Enteneu això que us acabo de fer? Vosaltres em
dieu “Mestre” i “Senyor”, i feu bé de dir-ho, perquè ho sóc. Si, doncs, jo, que sóc el
Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us ho heu de fer els uns als
altres. Us he donat exemple perquè vosaltres ho feu tal com jo us ho he fet».
