Diumenge de Rams

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu (Mt 21,1-11)

Quan eren prop de Jerusalem, arribaren a Bet-Fagué, a la muntanya de les Oliveres. Allà

Jesús envià dos deixebles amb aquest encàrrec: «Aneu al poble d'aquí al davant, i

trobareu tot seguit una somera fermada, amb el seu pollí. Deslligueu-la i porteu-me'ls. Si

algú us deia res, responeu-li que el Senyor els ha de menester, però els tornarà de

seguida.» Tot això va succeir perquè es complís el que el Senyor havia anunciat pel

profeta: «Digueu a la ciutat de Sió: Mira, el teu rei fa humilment la seva entrada, muntat

en una somera, en un pollí, fill d'un animal de càrrega.» Els deixebles hi anaren, feren el

que Jesús els havia manat, portaren la somera i el pollí, els guarniren amb els seus

mantells, i ell hi pujà. Molta gent entapissava el camí amb els seus mantells, altres

tallaven branques dels arbres per encatifar el terra i la gent que anava al davant i la que el

seguia cridava: «Hosanna al Fill de David. Beneït el qui ve en nom del Senyor. Hosanna

a dalt del cel.»

Quan hagué entrat a Jerusalem, s'agità tota la ciutat. Molts preguntaven: «¿Qui és

aquest?» La gent que anava amb ell responia: «És el profeta Jesús, de Natzaret de

Galilea.»

LECTURES DE LA MISSA

Lectura del llibre del profeta Isaïes (Is 50,4-7)

El Senyor Déu m'ha donat una llengua de mestre perquè, amb la paraula, sàpiga sostenir

els cansats. Un matí i un altre, em desvetlla l'orella, perquè escolti com un deixeble. El

Senyor Déu m'ha parlat a cau d'orella i jo no m'he resistit ni m'he fet enrera: he parat

l'esquena als qui m'assotaven i les galtes als qui m'arrencaven la barba; no he amagat la

cara davant d'ofenses i escopinades. El Senyor Déu m'ajuda: per això no em dono per

vençut; per això paro com una roca la cara i sé que no quedaré avergonyit.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips (Fl 2,6-11)

Jesucrist, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat

amb Déu, sinó que es va fer no-res, fins a prendre la condició d'esclau. Havent-se fet

semblant als homes i començant a captenir-se com un home qualsevol, s'abaixà i es féu

obedient fins a acceptar la mort i una mort de creu. Per això Déu l'ha exalçat i li ha

concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè tothom, al cel, a la terra

i sota la terra, doblegui el genoll al nom de Jesús, i tots els llavis reconeguin que Jesucrist

és Senyor, a glòria de Déu Pare.

Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Mateu (Mt 26,14-27.66)

C. En aquell temps, [un dels dotze, 1'anomenat Judes Iscariot, se n'anà a trobar els

grans sacerdots i els digué: S. «Estic disposat a entregar-vos Jesús. ¿Que em voleu

donar?» C. Ells li pagaren trenta mones de plata, i des d'aleshores buscava una ocasió

per entregar-lo.

C. El primer dia dels Àzims, els deixebles preguntaren a Jesús: S. «¿On voleu que us

preparem el sopar per menjar l’anyell pascual?» C. Ell respongué: + «Aneu a la ciutat,

a casa de tal, i digueu: El mestre diu: El meu moment s'acosta: faré el sopar pasqual

amb els meus deixebles a casa teva». C. Els deixebles compliren el que Jesús els havia

manat i prepararen el sopar pasqual.

C. Cap al tard, es posa a taula amb els dotze. I digué tot menjant: + «Us ho dic amb

tota veritat: Un de vosaltres em trairà». C. Ells començaren a dir-li, un per un, molt

entristits: S. «¿No sóc pas jo, Senyor?» C. Jesús contestà: + «El qui posa amb mi la mà

al mateix plat per sucar-hi és el qui em trairà. El Fill de l'home fa el camí que les

Escriptures havien predit d'ell, però ai de l'home que el traeix: a aquest home més li

valdria no haver nascut». C. Judes, el qui el traïa, li preguntà: S. «¿No sóc pas jo,

rabí?» C. Jesús li contestà: + «Sí que ho ets».

C. Mentre menjaven, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i digué tot donant-lo

als deixebles: + «Preneu i mengeu-ne; això és el meu cos». C. Després prengué un

calze, digué l'acció de gràcies i els el donà tot dient: + «Beveu-ne tots, que això és la

meva sang, la sang de l'aliança, vessada per tots els homes en remissió dels pecats. Us

asseguro que des d'ara no beuré d'aquest fruit de la vinya fins el dia que en beuré de

novell amb vosaltres en el Regne del meu pare». C. Després de cantar l'himne, sortiren

cap a la muntanya de les Oliveres.

C. Llavors Jesús els digué: + «Aquesta nit tots tindreu de mi un desengany, perquè

l'Escriptura diu: "Mataré el pastor, i les ovelles del ramat es dispersaran". Però, quan

hauré ressuscitat, aniré davant vostre a Galilea». C. Pere li digué: S. «Ni que tots es

desenganyin de vós, jo, mai». C. Jesús li respon: + «T'ho dic amb tota veritat: Aquesta

mateixa nit, abans no canti el gall, m'hauràs negat tres vegades». C. Li diu Pere: S. «Ni

que hagi de morir amb vós, no us negaré». C. I tots els deixebles digueren el mateix.

C. Llavors Jesús arribà amb els seus deixebles a una propietat anomenada Guet-Semaní,

i els diu: + «Seieu aquí mentre vaig allà a pregar». C. Prengué Pere i els dos fills de

Zebedeu, i es posà tot trist i abatut. Llavors els digué: + «Sento una tristor a l'ànima com

per a morir-ne. Quedeu-vos aquí i vetllen juntament amb mi». C. Ell s'avançà un tros

enllà, es prosternà amb el front a terra i pregava: + «Pare meu, si és possible, que aquest

calze s'allunyi de mi. Però que no es faci com jo vull, sinó com vós voleu». C. Després

va cap als seus deixebles i els troba adormits. Diu a Pere: + «¿Així no heu estat capaços

de vetllar una hora amb mi? Vetlleu i pregueu, que no caigueu en la temptació. L'esperit

està decidit a tot, però l'home és feble». C. Se n'anà per segona vegada i pregà: + «Pare

meu, si aquest calze no pot passar sense que jo el begui, que es faci la vostra voluntat».

C. Després tornà i els trobà adormits: és que els ulls els pesaven. Els deixà, doncs, i se

n'anà a pregar per tercera vegada, tot repetint la mateixa súplica. Se'n va després cap als

deixebles i els diu: + «Ja podeu dormir tranquils. Ha arribat l'hora. El Fill de l'home és

entregat en mans dels pecadors. Aixequeu-vos, anem, que el qui em traeix ja és aquí».

C. Encara parlava Jesús quan arribà Judes, un dels dotze, amb molta gent, armada

d'espases i garrots. Venien de part dels grans sacerdots i dels notables del poble. El qui

el traïa els havia donat aquest senyal: S. «Es aquell que jo besaré: deteniu-lo». C.

Immediatament s'acostà a Jesús i li digué: S. «Déu vos guard, rabí». C. I el besà. Però

Jesús li contestà: + «Company, estigues pel que has vingut a fer». C. Llavors detin-

gueren Jesús, i un dels qui anaven amb ell desembeinà l'espasa i, d'un cop, tallà l'orella

del criat del gran sacerdot. Jesús li digué: + «Torna a embeinar l’espasa: tots els qui

empunyen l'espasa, per l’espasa moriran. ¿Et penses que no puc demanar ajut al meu

Pare? Ara mateix m'enviaria més de dotze legions d'àngels. Però llavors, ¿com es

compliria el que anuncien les Escriptures afirmant que ha de ser així?» C. Llavors Jesús

s'adreçà a la gent i els digué: + «Heu vingut a agafar-me, armats amb espases i garrots,

com si fos un bandoler. Cada dia em teníeu assegut al temple ensenyant, i mai no em

detinguéreu. Però tot ha passat així perquè es complís el que havien escrit els profetes».

C. Llavors tots els deixebles el deixaren sol i fugiren.

C. Els qui havien detingut Jesús se l'endugueren al palau del gran sacerdot Caifàs; on

s'havien reunit els mestres de la Llei i els notables. Pere el seguia de lluny fins que arribà

al palau del gran sacerdot. Entrà al pati i s'assegué entre els guardes, esperant el

desenllaç. Els grans sacerdots amb tot el sanedrí buscaven alguna falsa declaració

contra Jesús per poder-lo condemnar a mort, però no en trobaven cap, tot i que

s'havien presentat molts testimonis que declaraven en fals. Finalment se'n presentaren

dos amb aquesta acusació: S. «Aquest ha dit: "Jo podria destruir el santuari de Déu i

reconstruir-lo en tres dies"». C. El gran sacerdot s'aixecà i preguntà a Jesús: S. «¿No et

vols defensar de res? Què en dius de les acusacions que et fan aquests testimonis?» C.

Però Jesús callava. El gran sacerdot li digué: S. «Et conjuro pel Déu viu que ens diguis

si tu ets el Messies, el Fill de Déu». C. Jesús li respon: + «Sí, teniu raó. Us asseguro

que des d'ara veureu el Fill de l'home assegut a la dreta del Totpoderós, i venint enmig

dels núvols del cel». C. Llavors el gran sacerdot s'esquinçà els vestits tot cridant: S.

«Ha blasfemat! ¿Quina falta ens fan els testimonis? Vosaltres mateixos acabeu de

sentir la blasfemia. ¿Què us en sembla?» C. Ells respongueren: S. «Mereix pena de

mort». C. Llavors li escopien a la cara i li pegaven; altres el bufetejaven i li deien: S.

«Profetitza, Messies; endevina qui t'ha pegat».

C. Mentrestant Pere s'estava assegut fora, al pati. Una criada se li acostà per dir-li: S.

«Tu també hi anaves amb Jesús, el Galileu». C. Però ell ho negà davant de tothom i li

digué: S. «No sé de què em parles». C. Quan Pere sortia cap al portal, una altra criada

s'hi fixà i digué als qui eren allí: S. «Aquest anava amb Jesús, el Natzarè». C. Pere ho

tornà a negar i jurava que no coneixia aquell home. Al cap de poc els qui eren allà

s'acostaren i digueren a Pere: S. «Es veritat que hi anaves amb ells; se't nota fins i tot

en el parlar». C. Ell es posà a proferir malediccions i juraments assegurant que no

coneixia de res aquell home. En aquell moment cantà el gall i Pere es recordà que

Jesús li havia dit: «Abans no canti el gall, em negaràs tres vegades», i així que va ser

fora, va plorar amargament.

C. Quan s'hagué fet de dia, tots els grans sacerdots i els notables del poble tingueren

sessió contra Jesús per decretar la seva mort. Se l'endugueren encadenat i 1'entregaren

a Pilat, el governador romà.

C. Quan Judes, el qui l'havia traït, veié que l'havien condemnat, es penedí del que

havia fet. Retornà les trenta monedes als gran sacerdots i als notables i els digué: S.

«He pecat entregant a la mort un home innocent». C. Ells, per tota resposta, li

digueren: S. «¿A nosaltres ens véns amb això? Tu t'arreglaràs». C. Ell llençà els diners

al santuari, sortí fora, se'n va anar i es va penjar. Els grans sacerdots recolliren els

diners, però es deien: S. «No podem posar-los amb el diner de les ofrenes, perquè són

el preu d'una vida». C. Després de discutir-ho, van comprar amb aquells diners el

camp del Terrisser per sepultar els forasters. Per això encara avui s'anomena camp de

Sang. Així es complí el que diu el profeta Jeremies: «Prengueren les trenta monedes, el

preu d'un esclau, tal com l’avaluaven els israelites, i les donaren a canvi del camp del

Terrisser, tal com el Senyor m'havia indicat».]

¿Ets tu el rei dels jueus?

Jesús comparegué davant el governador. El governador l'interrogà: «¿Ets tu el rei dels

jueus?» Jesús li digué: «Sí, teniu raó.» Però Jesús no contestava res a les acusacions que

li feien els grans sacerdots i els notables del poble. Llavors Pilat li diu: «¿No sents

quantes acusacions presenten contra tu?» Però Jesús no li respongué ni una paraula, tant

que el governador n'estava tot sorprès. Cada any, per la festa, el governador tenia el

costum d'indultar un pres, el que la gent volia. Llavors hi havia un pres famós, un tal Bar-

Abàs. Quan la gent es reuní, Pilat els digué: «¿Qui voleu que indulti, Bar-Abàs o Jesús,

tingut per Messies?» Perquè s'adonava que li havien entregat Jesús per enveja. Mentre

Pilat seia al tribunal, la seva esposa li féu arribar aquest encàrrec: «No vulguis saber res

d'aquest innocent; aquesta nit, en somni, he sofert molt per ell.» Mentrestant els grans

sacerdots i els notables havien convençut la gent que demanessin l'indult de Bar-Abàs i la

mort de Jesús. Quan Pilat els preguntà quin dels dos volien que els indultés, ells li

respongueren: «Bar-Abàs.» Pilat els diu: «I de Jesús tingut per Messies, ¿què n'he de

fer?» Tots li respongueren: «Que el crucifiquin.» Digué Pilat: «¿Per què? ¿Quin mal ha

fet?» Ells cridaven més fort encara: «Que el crucifiquin.» Quan Pilat s'adonà que era

inútil el seu intent i que més aviat crearia un avalot, es rentà amb aigua les mans davant

la gent i els digué: «Jo no sóc responsable de la sang d'aquest home; arregleu-vos

vosaltres.» Tot el poble respongué: «Que la responsabilitat d'aquesta sang caigui sobre

nosaltres i sobre els nostres fills.» Llavors els deixà lliure Bar-Abàs i entregà Jesús,

després de fer-lo assotar, perquè el crucifiquessin.

Salve, rei dels jueus

Els soldats del governador s'endugueren Jesús a l'interior del pretori, reuniren al seu

voltant tota la tropa, li tragueren els vestits, el cobriren amb un mantell de color grana, i li

posaren al front una corona d'espines que havien teixit, i a la mà dreta, li posaren una

canya. Després, per burlar-se'n, s'agenollaven davant d'ell i li deien: «Salve, rei dels

jueus.» També l'escopien i li prenien la canya per pegar-li al cap. Acabada la burla, li

tragueren el mantell, li posaren els seus vestits i se l'endugueren per crucificar-lo.

Dos bandolers foren crucificats juntament amb ell

Quan sortien, trobaren un home de Cirena, que es deia Simó, i l'obligaren a carregar-se la

creu de Jesús. Arribaren a un indret anomenat Gólgota, que vol dir lloc de la Calavera. Li

oferiren una beguda de vi barrejat amb fel; ell el tastà, però no en volgué beure. Després

de crucificar-lo, es repartiren els seus vestits i se'ls jugaren als daus. I s'assegueren allà

per fer la guàrdia. Sobre el seu cap, havien posat escrita la causa de la seva condemna:

«Aquest és Jesús, el rei dels jueus.» Dos bandolers foren crucificats juntament amb ell,

l'un a la dreta i l'altre a l'esquerra.

Si ets el Fill de Déu, baixa de la creu

Els qui passaven l'insultaven, movien el cap amb aires de mofa i deien: «Tu que vols

destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva't tu mateix; si ets el Fill de Déu,

baixa de la creu.» També se'n burlaven els grans sacerdots amb els mestres de la Llei i els

notables. Deien: «Ell que salvava els altres, no és capaç de salvar-se ell mateix! Ell que

és el rei d'Israel, que baixi ara de la creu i creurem en ell. Confiava en Déu: que l'alliberi,

doncs, si tant se l'estima, ell que deia: Sóc Fill de Déu.» Els bandolers que havien estat

crucificats amb ell també li feien els mateixos retrets.

Eli, Eli, lema sabactani?

Des del migdia fins a mitja tarda s'estengué una foscor sobre tota la terra. Cap a mitja

tarda Jesús cridà amb tota la força: «Eli, Eli, ¿lema sabactani?» Que vol dir: «Déu meu,

Déu meu, ¿per què m'heu abandonat?» Alguns dels qui eren allí deien: «Ara crida Elies.»

Un d'ells anà corrents a prendre una esponja xopa de vinagre i la posà al capdamunt d'una

canya perquè begués. Però els altres li deien: «Deixa'l estar. A veure si ve Elies a salvar-

lo.» Jesús tornà a cridar amb tota la força i expirà.

(pausa, agenollats)

En aquell moment la cortina que tancava el santuari s'esquinçà en dos trossos de dalt a

baix, la terra tremolà, les roques s'esberlaren, els sepulcres s'obriren i ressuscitaren molts

cossos dels sants que hi reposaven; després de la resurrecció de Jesús sortiren dels

sepulcres, anaren a la Ciutat Santa i s'aparegueren a molts. Quan el centurió i els soldats

que guardaven Jesús veieren el terratrèmol i tot el que havia passat, s'esveraren molt i

deien: «És veritat: Aquest home era Fill de Déu.»

[C. També moltes dones eren allà mirant-s'ho dé lluny. Havien seguit Jesús des de

Galilea i el proveïen amb els seus propis recursos. Entre elles hi havia Maria

Magdalena, Maria, mare de Jaume i de Josep, i la mare dels fills de Zebedeu.

C. Cap al tard vingué un home ric d'Arimatea, que es deia Josep, i era també dels

seguidors de Jesús. Aquest home anà a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jesús. Pilat

manà que li donessin el cos. Josep el prengué, l'amortallà amb un llençol, i el posà en

el sepulcre nou que ell s'havia fet tallar a la roca. Després féu rodolar una gran pedra,

per tancar l'entrada del sepulcre, i se n'anà. Maria Magdalena i l’altra Maria eren allà,

assegudes davant el sepulcre.

C. L'endemà, que era ja dissabte, els grans sacerdots i els fariseus anaren en corporació

a trobar Pilat per dir-li: S. «Senyor, ens hem recordat que aquell impostor quan encara

vivia va dir: "Al cap de tres dies ressuscitaré”. Doneu ordre de guardar el sepulcre fins

al tercer dia, no fos cas que els deixebles anessin a robar-lo i diguessin al poble: Ha

ressuscitat d'entre els morts; seria una impostura pitjor que la primera».

C. Pilat els digué: S. «Podeu disposar d'una guàrdia. Feu guardar el sepulcre tan bé

com sapigueu». C. Ells anaren al sepulcre i l'asseguraren segellant-ne l’entrada i

posant hi guàrdia.]