Salm responsorial
Canteu al Senyor un càntic nou:
ha fet obres prodigioses,
la seva dreta i el seu braç sagrat
han sortit victoriosos. R.
R. D’un cap a l’altre de la terra tothom ha vist la salvació del nostre Déu.
El Senyor ha revelat la seva ajuda
i els pobles contemplen la salvació.
L’ha mogut l’amor que ell guarda fidelment
a la casa d’Israel. R.
Tothom ha vist d’un cap a l’altre de la terra
la salvació del nostre Déu.
Aclameu el Senyor arreu de la terra,
esclateu en cants i en crits d’alegria. R.
Canteu al Senyor les vostres melodies,
canteu-les al so de les cítares;
aclameu el rei, que és el Senyor,
amb trompetes i tocs de corn. R.
NATIVIDAD DEL SEÑOR
LECTURA de la carta als cristians hebreus (He 1,1-6)
En diverses ocasions i de moltes maneres Déu antigament havia parlat als pares per
boca dels profetes; però ara, en aquests dies que són els darrers, ens ha parlat a
nosaltres en la persona del Fill, que ell ha constituït hereu de tot, per mitjà del qual ja
havia creat el món. Ell, que és resplendor de la glòria de Déu i empremta del seu
mateix ésser, i que sosté l’univers amb el poder de la seva paraula, acabada l’obra de
purificació dels pecats s’ha assegut a les altures, a la dreta de la majestat divina, i
ocupa un lloc tant més superior als àngels com més incomparable és el títol que
posseeix en herència. Perquè, a quin dels àngels Déu ha dit mai: «Ets el meu Fill, avui
t’he engendrat»? I encara: «Jo seré el seu pare, i ell serà el meu Fill»? Diu també quan
presenta al món el seu primogènit: «Que es prosternin davant d’ell tots els àngels de
Déu.»
LECTURA DE L’EVANGELI segons sant Joan (Jn 1,1-18)
Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu.
Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha
vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum
dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la.
[Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la
Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a
donar-ne testimoni.]
Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes.
Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha
vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui
creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per
descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix.
El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem
contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de
veritat.
[Donant testimoni d’ell, Joan cridava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de
mi m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.» De l’abundància de la seva
plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia. Perquè la Llei, Déu la donà per
Moisès, però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist.
Déu ningú no l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha
revelat.]
