Salm responsorial
Feliç tu, fidel del Senyor,
que vius seguint els seus camins.
Menjaràs del fruit del teu treball,
seràs feliç i tindràs sort. R.
R. Feliços els fidels del Senyor, que viuen seguint els seus camins.
La teva esposa fruitarà com una parra
dins la intimitat de casa teva;
veuràs els fills com plançons d’olivera
al voltant de la taula. R.
És així com els fidels del Senyor
seran beneïts.
Que el Senyor et beneeixi des de Sió.
Que tota la vida puguis veure prosperar Jerusalem. R.
O bé:
Salm responsorial
Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom,
feu conèixer entre els pobles les seves gestes.
Dediqueu-li càntics, acompanyeu-los amb cítares,
feu l’elogi de les seves meravelles.
El Senyor, el nostre Déu recorda sempre l’aliança.
Glorieu-vos del seu nom sagrat,
alegreu-vos els qui busqueu el Senyor.
Penseu en el Senyor i en el seu poder,
busqueu sempre la seva presència. R.
Recordeu les meravelles que ell obrà,
els seus prodigis i les seves decisions.
Descendents d’Abraham, el seu servent,
fills de Jacob, el seu elegit. R.
Recorda sempre l’aliança,
la promesa feta per milers de generacions,
l’aliança pactada amb Abraham,
el jurament fet a Isahac. R.
LECTURA de la carta de sant Pau als cristians de Colosses (Col 3,12-21)
Germans, tingueu els sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats:
sentiments de compassió, de bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència; suporteu-
vos els uns als altres, i si alguns tinguéssiu res a dir contra un altre, perdoneu-vos-ho.
El Senyor us ha perdonat; perdoneu també vosaltres. I com a coronament de tot això
estimeu-vos, que l’amor tot ho lliga i perfecciona. Que la pau de Crist coroni en els
vostres cors els combats que manteniu; recordeu que en aquesta pau heu estat cridats a
formar un sol cos. I sigueu agraïts.
Que la paraula de Crist tingui estada entre vosaltres en tota la seva riquesa; instruïu-
vos i amonesteu-vos els uns als altres amb tota mena de doctrina; agraïts a Déu,
canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l’Esperit; tot allò que feu,
sigui de paraula, sigui d’obra, feu-ho en nom de Jesús, adreçant per ell a Déu, el Pare,
una acció de gràcies.
Dones, cal que sigueu submises al marit en el Senyor. Marits, estimeu l’esposa, no us
malhumoreu amb ella. Fills, creieu en tot els pares; això agrada al Senyor. Pares, no
importuneu els vostres fills, que no es desanimin.
O bé:
LECTURA de la carta als cristians hebreus (He 11,8.11-12.17-19)
Germans, gràcies a la fe, Abraham, quan Déu el cridà, obeí a la invitació d’anar-se’n a
la terra que havia de posseir en herència. Sortí del seu país sense saber on aniria.
Gràcies a la fe, igual que Sara, que era estèril, Abraham obtingué la capacitat de fundar
un llinatge, tot i la seva edat avançada; i és que va creure en la fidelitat de Déu que li
ho havia promès. Per això d’un sol home, ja caduc, en nasqué una descendència tan
nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de les platges de la mar.
Gràcies a la fe, Abraham, posat a prova, oferí el seu fill Isahac. I era el seu fill únic
que oferia, el que havia rebut les promeses. Déu havia dit d’ell: Per Isahac tindràs la
descendència que portarà el teu nom. Però Abraham confiava que Déu seria prou
poderós per ressuscitar un mort. Per això recobrà el seu fill, com una prefiguració
d'aquesta veritat.
LECTURA DE L’EVANGELI segons sant Lluc (Lc 2,22-40)
Passats els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, els pares de
Jesús el portaren a Jerusalem per presentar-lo al Senyor, [complint el que prescriu la
Llei, que tot noi fill primer sigui consagrat al Senyor. També havien d’oferir en
sacrifici «un parell de tórtores o dos colomins», com diu la Llei del Senyor.
Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era un home just i pietós,
que esperava l’hora en què Israel seria consolat, i tenia en ell l’Esperit Sant. En una
revelació, l’Esperit Sant li havia promès que no moriria sense haver vist el Messies del
Senyor. Anà, doncs, al temple, guiat per l’Esperit Sant, i quan els pares entraven amb
el nen Jesús, per complir en ell el que era costum segons la Llei, Simeó el prengué en
braços i beneí Déu dient: «Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent se’n vagi en pau,
com li havíeu promès. Els meus ulls han vist el Salvador que preparàveu per presentar-
lo a tots els pobles; llum que es reveli a les nacions, glòria d’Israel, el vostre poble.» El
seu pare i la seva mare estaven meravellats d’això que es deia d’ell.
Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare: «Aquest noi serà motiu que molts
caiguin a Israel i molts d’altres s’alcin; serà una senyera combatuda, i a tu mateixa una
espasa et traspassarà l’ànima; així es revelaran els sentiments amagats als cors de
molts.»
Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Era d’edat
molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, però havia quedat vídua fins
aleshores, als vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple, dedicada nit i dia al
culte de Déu amb dejunis i oracions. Ella, doncs, que es trobava allà a la mateixa hora,
donava gràcies a Déu i parlava del nen a tots els qui esperaven el temps en què
Jerusalem seria redimida.]
I quan hagueren complert tot el que ordenava la Llei del Senyor, se’n tornaren a
Galilea, al seu poble de Natzaret. El noi creixia i es feia fort, era entenimentat i Déu li
havia donat el seu favor.
