Primera lectura
Lectura del llibre del Gènesi:
Al principi Déu creà el cel i la terra. [La terra era un món buit i sense cap ordre, tota la
superfície de l’oceà era coberta de foscor i un vent de Déu batia les ales sobre les
aigües. Déu digué: «Que existeixi la llum». I la llum existí. Déu veié que la llum era
bona de debò. Déu la separà de la foscor i donà a la llum el nom de «dia», i a la foscor,
el de «nit». Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia. Déu digué: «Que hi hagi
un firmament entremig de les aigües per separar unes aigües de les altres». I va ser
així. Déu va fer el firmament i separà les aigües que hi ha sota, de les de sobre el
firmament. Déu veié que el firmament era bo, i li donà el nom de «cel». Hi hagué un
vespre i un matí, i fou el segon dia. Déu digué: «Que les aigües de sota el cel es
reuneixin totes en un indret i apareguin els continents». I va ser així. I Déu donà als
continents el nom de «terra», i a les aigües, el de «mar». Déu ho veié, i era bo. Déu
digué: «Que la terra produeixi la vegetació: herbes que facin llavor i arbres fruiters de
tota mena que donin fruit amb la seva llavor per tota la terra». I va ser així. La terra
produí la vegetació, les herbes de tota mena que fan la seva llavor i els arbres de tota
mena que donen fruit amb la seva llavor. Déu ho veié i era bo. Hi hagué un vespre i un
matí, i fou el tercer dia. Déu digué: «Que hi hagi al firmament del cel uns llumeners
que separin el dia de la nit, i assenyalin les festivitats, els dies i els anys i, des del
firmament del cel, il·luminin la terra». I va ser així. Déu va fer els dos astres gegants:
un de més gran que regnés sobre el dia, i un de més petit, que governés la nit; va fer
també les estrelles. Déu els col·locà al firmament del cel perquè il·luminessin la terra,
regnessin sobre el dia i la nit i separessin la llum de la foscor. Déu ho veié i era bo. Hi
hagué un vespre i un matí, i fou el quart dia. Déu digué: «Que les aigües produeixin
éssers vius que hi nedin, i animals alats que volin sobre la terra, ran del firmament del
cel». I va ser així. Déu creà els grans monstres marins, éssers vius de tota mena que
neden dins de l’aigua i totes les menes de bestioles alades. Déu ho veié, i era bo.
Llavors Déu els beneí dient-los: «Sigueu fecunds, multipliqueu- vos i ompliu les
aigües dels mars, i que els ocells i les bestioles alades es multipliquin a la terra». Hi
hagué un vespre i un matí, i fou el cinquè dia. Déu digué: «Que la terra produeixi
éssers vius de tota mena: bestioles i tota mena d’animals domèstics i feréstecs». I va
ser així. Déu va fer tota mena d’animals feréstecs i domèstics i tota mena de cucs i
bestioles. Déu ho veié, i era bo.] Déu digué [també]: «Fem l’home a imatge nostra,
semblant a nosaltres, i que tingui sotmesos els peixos del mar, els ocells i els animals
domèstics i feréstecs i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra». Déu creà l’home
a la seva imatge, el creà a imatge de Déu; creà l’home i la dona. Déu els beneí dient-
los: «Sigueu fecunds, multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; tingueu sotmesos
els peixos del mar, els ocells del cel i tots els animals que s’arrosseguen per terra».
Déu digué encara: «Us dono totes les herbes que granen per tota la terra, i tots els
arbres que donen fruit amb la seva llavor; seran el vostre aliment. I a tots els animals
feréstecs, a tots els ocells del cel i a totes les bestioles que s’arrosseguen per terra, a
tots els éssers vius, els dono l’herba verda per aliment ». I va ser així. Déu veié tot el
que havia fet, i era bo de debò. [Hi hagué un vespre i un matí, i fou el sisè dia. Així
quedaren acabats el cel i la terra amb tots els estols que s’hi mouen. Déu acabà la seva
obra al sisè dia, i al dia setè reposà de tota l’obra que havia fet.]
Salm responsorial
R/ Quan envieu el vostre alè, reneix la creació, i renoveu la vida sobre la terra.
Beneeix el Senyor, ànima meva. Senyor, Déu meu, que en sou de gran. Aneu vestit
d’esplendor i de majestat, us embolcalla la llum com un mantell. R.
Assentàreu la terra sobre uns fonaments, incommovible per segles i segles. La cobríreu
amb el mantell dels oceans, les aigües sepultaven les muntanyes. R.
De les fonts, en feu brollar torrents, que s’escolen entre les muntanyes; a les seves
ribes nien els ocells, refilen entre les branques. R.
Des del vostre palau regueu les muntanyes, sacieu la terra de pluges del cel; feu néixer
l’herba per al bestiar que treballa al servei de l’home. R.
Que en són de variades, Senyor, les vostres obres, i totes les heu fetes amb saviesa. La
terra és plena de les vostres criatures. Beneeix el Senyor, ànima meva. R.
O també pot fer-se: 32
R/ Senyor, la terra és plena del vostre amor.
La paraula del Senyor és sincera, es manté fidel en tot el que fa; estima el dret i la
justícia, la terra és plena del seu amor. R.
La paraula del Senyor ha fet el cel, amb l’alè de la boca ha creat l’estelada; com dins
un odre recull l’aigua del mar, reté l’oceà en el seu llit. R.
Feliç la nació que té el Senyor per Déu, feliç el poble que ell s’ha escollit per heretat.
El Senyor guaita des del cel observant un per un tots els homes. R.
Tenim posada l’esperança en el Senyor, auxili nostre i escut que ens protegeix. Que el
vostre amor, Senyor, no ens deixi mai; aquesta és l’esperança que posem en vós. R.
Segona lectura
Lectura del llibre del Gènesi:
En aquells dies, Déu, per posar a prova Abraham, el cridà: «Abraham». Ell respongué:
«Aquí em teniu». Déu li digué: «Pren, si et plau, Isahac, el teu fill únic, que tant
estimes, vés-te’n al país de Morià i allà, dalt de la muntanya que jo t’indicaré,
sacrifica’l en holocaust». [Abraham es llevà de bon matí, guarní l’ase, prengué dos
mossos i el seu fill Isahac, estellà la llenya per al foc de l’holocaust i es posà en camí
cap a l’indret que Déu li havia dit. Al tercer dia Abraham alçà els ulls i veié de lluny
l’indret. Llavors digué als mossos: «Quedeu-vos aquí amb l’ase; jo i el noi ens
arribarem allà, i tornarem quan haurem adorat ». Abraham carregà la llenya de
l’holocaust a les espatlles del seu fill Isahac, i ell portava el foc i el ganivet. I
començaren tots dos a caminar. Isahac digué a Abraham el seu pare: «Escolta, pare».
Abraham respongué: «¿Què vols, fill meu?» Li diu Isahac: «Tenim el foc i la llenya
per a l’holocaust, però, ¿l’anyell on és?» Abraham li respon: «Déu mateix es proveirà
d’anyell per a l’holocaust, fill meu». I continuaren caminant tots dos.] Arribats a
l’indret que Déu havia indicat a Abraham, hi aixecà l’altar, apilà la llenya, lligà el seu
fill, Isahac, i el posà a l’altar, sobre la llenya. Llavors Abraham agafà el ganivet per
degollar el seu fill. Però l’àngel del Senyor el cridà des del cel: «Abraham, Abraham».
Ell li respongué: «Aquí em teniu». L’àngel li digué: «Deixa estar el noi, no li facis res.
Ja veig que reverencies Déu, tu que no m’has refusat el teu fill únic». Llavors
Abraham alçà els ulls i veié un moltó agafat per les banyes a una bardissa. Hi anà, el
prengué i el sacrificà en holocaust en lloc del seu fill. A aquell indret, Abraham li donà
el nom de «El-Senyor- es-proveeix». Per això, encara avui, la gent diu: «A la
muntanya el Senyor es proveeix ». L’àngel del Senyor tornar a cridar Abraham des del
cel i li digué: «Escolta l’oracle del Senyor: “Ja que has fet això de no refusar-me el teu
fill únic, juro per mi mateix que t’ompliré de benediccions i faré que la teva
descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de
les platges de la mar; els teus descendents heretaran les ciutats dels seus enemics, i tots
els nadius del país, per beneir- se, es valdran de la teva descendència, perquè has obeït
el que jo t’havia manat”».
Salm responsorial
R/ Guardeu-me, Déu meu, en vós trobo refugi.
Senyor, heretat meva i calze meu, vós m’heu triat la possessió. Sempre tinc present el
Senyor; amb ell a la dreta, mai no cauré. R.
El meu cor se n’alegra i en faig festa tot jo, fins el meu cos reposa confiat: no
abandonareu la meva vida enmig dels morts, ni deixareu caure a la fossa el qui us
estima. R.
M’ensenyareu el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir a la vostra presència; al
costat vostre, delícies per sempre. R.
LECTURA TERCERA Ex 14,15—15,1a
Lectura del llibre de l’Èxode:
En aquells dies, el Senyor digué a Moisès: «¿Per què aquests crits d’auxili? Ordena als
israelites que es posin en marxa, i tu alça la vara, estén la mà cap al mar i es partirà en
dos perquè els israelites caminin per terra eixuta, enmig del mar. Jo faré que els
egipcis s’obstinin a penetrar-hi darrera d’ells. I mostraré el meu poder sobre el Faraó i
sobre tot el seu exèrcit, sobre els seus carros de guerra i els seus soldats. I Egipte sabrà
que sóc el Senyor, quan la meva glòria s’haurà manifestat en el Faraó, en els seus
carros i en els seus soldats». L’àngel de Déu que caminava davant la formació d’Israel
es posà a caminar al seu darrera, i també la columna que tenien al davant es posà al
darrera i se situà entre la formació dels egipcis i la d’Israel. Hi havia el núvol i la
fosca, però el núvol il·luminà la nit. En tota la nit les dues formacions no s’acostaren
l’una a l’altra. Moisès estengué la mà cap al mar, i el Senyor, amb un vent fortíssim de
llevant, que durà tota la nit, va fer retirar la mar i la convertí en terra eixuta. Les aigües
es partiren i els israelites entraren caminant per terra eixuta enmig del mar, amb
l’aigua com una muralla a dreta i esquerra. Els egipcis intentaren perseguir-los, i tota
la cavalleria del Faraó, amb els carros i els guerrers, entraren darrera d’ells en el llit de
la mar. A la matinada, el Senyor, des de la columna de foc i de núvol, posà la mirada
sobre la formació dels egipcis i hi sembrà la confusió: encallà les rodes dels carros i
feia que les tropes avancessin a pas feixuc. Els egipcis digueren: «Fugim del combat!
El Senyor lluita a favor d’Israel contra els egipcis». Llavors el Senyor digué a Moisès:
«Estén la mà cap al mar: que se’n tornin les aigües i cobreixin els egipcis, els seus
carros i els guerrers». Moisès estengué la mà cap al mar i de bon matí, quan el mar
se’n tornava al seu lloc de sempre, es trobà amb els egipcis que fugien, i el Senyor
precipità els egipcis al mig del mar. Les aigües que se’n tornaven cobriren els carros
amb els seus guerrers. De totes les tropes del Faraó que havien penetrat darrera els
israelites en el llit de la mar no en quedà ni un sol home. Però els israelites havien
caminat per terra eixuta enmig del mar, amb l’aigua com una muralla a dreta i
esquerra. Aquell dia el Senyor salvà Israel de les mans dels egipcis i els israelites
veieren els egipcis morts a la platja. Quan els israelites veieren la gran gesta que el
Senyor havia obrat contra Egipte, tot el poble sentí un gran respecte pel Senyor i
cregueren en ell i en el seu servent Moisès. Llavors Moisès i els israelites entonaren
aquest càntic en honor del Senyor.
Salm responsorial
R/ Cantem al Senyor que s’ha cobert de glòria.
Cantem al Senyor, que s’ha cobert de glòria, ha tirat al mar cavalls i cavallers. Del
Senyor em ve la glòria i el triomf, és ell qui m’ha salvat. És el meu Déu, i jo l’he de
lloar; és el Déu del meu pare, i jo l’he d’enaltir! R.
El Senyor és un gran guerrer, el seu nom és Jahvè! Ha tirat al mar els carros del Faraó,
els millors combatents s’han enfonsat al Mar Roig. R.
Els han cobert les onades i han baixat al fons com un roc. La vostra dreta, Senyor, té
un poder magnífic, la vostra dreta, Senyor, ha desfet l’enemic. R.
Feu entrar el vostre poble a la muntanya, planteu-lo a la vostra heretat, al lloc on heu
posat el vostre tron, al santuari que han construït les vostres mans. El Senyor serà rei
per sempre més. R.
LECTURA QUARTA Is 54,5-14
Lectura del llibre d’Isaïes:
El teu creador s’ha fet el teu marit, el seu nom és El-Senyor-de-l’univers; t’ha
rehabilitat el Sant d’Israel, anomenat Déu-de-tota-la-terra. El Senyor t’ha cridat com
qui crida l’esposa abandonada que s’enyora. ¿Pot ser repudiada l’esposa de la
joventut?, diu el teu Déu. Jo t’havia abandonat per poca estona, però ara et recobro
amb un efecte immens. En una flamarada d’indignació t’havia amagat un moment la
meva mirada, però ara t’estimo amb un amor etern, diu el Senyor, el qui t’ha reclamat.
Faré com vaig fer en els dies de Noè: Llavors vaig jurar que l’aiguat de Noè no
inundaria mai més la terra; ara juro que no m’irritaré ni t’amenaçaré mai més. Ni que
desapareguin les muntanyes i se somoguin els turons, no desapareixerà l’amor que jo
et tinc ni se somourà el meu pacte de pau, diu el Senyor, el qui t’estima. Oh pobra,
batuda per les tempestes, desolada. Faré reposar els teus carreus sobre una roca
d’antimoni, i et donaré uns fonaments de safir; faré de robins els teus merlets, les teves
portes de carboncle i tot el teu recinte de pedres precioses. Tots els qui et reconstruiran
treballaran instruïts pel Senyor i serà gran el benestar dels teus fills. Quedaràs
sòlidament restaurada, voltada d’estimació, lluny de tota amenaça: no hauràs de témer
per res; lluny de tot terror: no s’acostarà vora teu.
Salm responsorial
R/ Amb quin goig us exalço, Senyor.
Amb quin goig us exalço, Senyor! M’heu tret a flor d’aigua quan m’ofegava, i no heu
permès que s’alegrin els enemics. Senyor, m’heu arrencat de la terra dels morts, quan
ja m’hi enfonsava, m’heu tornat la vida. R.
Canteu al Senyor els qui l’estimeu, enaltiu la seva santedat! El seu rigor dura un
instant; el seu favor, tota la vida. Cap al tard tot eren plors, l’endemà són crits de
joia.R.
Escolteu, Senyor, compadiu-vos de mi; ajudeu-me, Senyor. Heu mudat en joia les
meves penes. Senyor, Déu meu, us lloaré per sempre. R.
LECTURA CINQUENA Is 55,1-11
Lectura del llibre d’Isaïes:
Això diu el Senyor: «Oh, tots els assedegats, veniu a l’aigua, veniu, els qui no teniu
diners, compreu i mengeu, compreu llet i vi sense diners, sense pagar res. ¿Per què
perdeu els diners comprant un pa que no alimenta, i malgasteu els vostres guanys en
menjars que no satisfan? Escolteu bé, i tastareu cosa bona, i us delectareu assaborint el
bo i millor. Estigueu atents, veniu a mi, i us saciareu de vida. Pactaré amb vosaltres
una aliança eterna, els favors irrevocables promesos a David. Vaig fer-lo testimoni
davant els pobles, sobirà i legislador de nacions. Cridaràs una nació que tu no
coneixies, i aquesta nació, sense conèixer- te, vindrà corrents, buscant el Senyor el teu
Déu, el sant d’Israel, que t’ha honorat. Cerqueu el Senyor, ara que es deixa trobar,
invoqueu-lo ara que és a prop. Que els injustos abandonin els seus camins, i els homes
malèfics, els seus propòsits; que es converteixin al Senyor i s’apiadarà d’ells, que
tornin al nostre Déu, tan generós a perdonar. Perquè els meus pensaments no són els
vostres, i els vostres camins no són els meus, diu l’oracle del Senyor. Els meus camins
i els meus pensaments estan per damunt dels vostres, tant com la distància del cel a la
terra. Així com la pluja i la neu cauen del cel i no hi tornen, sinó que amaren la terra,
la fecunden i la fan germinar, fins que dóna el gra per a la sembra i el pa per a menjar,
així serà la paraula que surt del meus llavis: no tornarà infecunda, sense haver fet el
que jo volia i haver complert la missió que jo li havia confiat».
Salm responsorial
R/ Cantant de goig sortirem a buscar l’aigua de les fonts de salvació.
El Senyor és el Déu que em salva, confio, no m’espanto. D’ell em ve la força i el
triomf, és ell qui m’ha salvat. R.
Cantant de goig sortirem a buscar l’aigua de les fonts de salvació. Enaltiu el Senyor,
proclameu el seu nom, feu conèixer entre els pobles les seves gestes. Recordeu que el
seu nom és Excels. R.
Canteu al Senyor que ha fet coses glorioses. Que ho publiquin per tota la terra. Poble
de Sió, aclama’l ple de goig, perquè el Sant d’Israel és gran a la teva ciutat. R.
LECTURA SISENA Ba 3,9-15.32—4,4
Lectura del llibre de Baruc:
Escolta, Israel, els preceptes de vida, estigues atent i aprendràs la prudència. ¿Què ho
fa, Israel, que et trobes en país enemic i t’has fet vell en una terra que no és teva, que
tothom evita el teu contacte, com evitaria el contacte d’un difunt, i et tracta igual que si
fossis al país dels morts? És que has abandonat la font de la Saviesa. Si haguessis
seguit el camí de Déu, hauries viscut en pau per sempre. Aprèn on es troba la
prudència, on és el vigor, on és la intel·ligència, i coneixeràs al mateix temps on es
troba la vida llarga i bona, on és la llum dels ulls i la pau. Però, ¿qui ha descobert
l’indret de la prudència? ¿Qui ha penetrat a les cambres on guarda els tresors? Només
la coneix el qui ho sap tot. És ell qui l’ha trobada amb el seu enteniment. Ell ha
agençat la terra per sempre i l’ha poblada d’animals; quan envia la llum, ella se’n va,
quan la crida, ella l’obeeix tremolant; les estrelles brillaven al lloc on es ponen,
celebrant allà la seva festa; ell les cridà i li respongueren: «Aquí ens teniu», i amb
alegria brillaven pel seu creador. Ell és el nostre Déu, ningú no se li pot comparar. I és
ell qui ha descobert tots els camins de la Saviesa i l’ha donada a Jacob, el seu servent,
a Israel, el seu estimat. Després d’això s’aparegué aquí a la terra, on convisqué amb els
homes. És això el llibre dels manaments de Déu, la llei que perdura per sempre més.
Tots els qui la guarden s’encaminen a la vida, però els qui l’abandonen moriran.
Retorna, poble de Jacob, i apodera-te’n, avança pel camí que condueix a la claror de la
seva llum. No donis a un altre poble la teva glòria, no cedeixis el teu privilegi a una
gent forastera. Que en som de feliços nosaltres, poble d’Israel! Nosaltres coneixem
com hem d’agradar a Déu.
Salm responsorial
R/ Senyor, vós teniu paraules de vida eterna.
És perfecta la llei del Senyor, i l’ànima hi descansa; és ferm el que el Senyor disposa,
dóna seny als ignorants. R.
Els preceptes del Senyor són planers, omplen el cor de goig; els manaments del Senyor
són transparents, il·luminen els ulls. R.
Venerar el Senyor és cosa santa, es manté per sempre; els determinis del Senyor són
ben presos, tots són justíssims. R.
Són més desitjables que l’or fi, més que l’or a mans plenes; són més dolços que la mel
regalimant de la bresca. R.
LECTURA SETENA Ez 36,16-17a.18-28
Lectura de la profecia d’Ezequiel:
El Senyor em va fer sentir la seva paraula i em digué: «Fill d’home, quan la casa
d’Israel habitava el seu territori, el profanà amb el seu comportament i amb tot el que
feia. Llavors vaig abocar sobre ells el meu rigor per la sang que havien vessat sobre
aquella terra que ells havien profanat amb els seus ídols. Els vaig dispersar entre els
pobles estrangers, els vaig escampar per diversos països en pena del seu comportament
i de tot el que feien. Entre els pobles estrangers on anaren profanaren el meu nom, fent
que diguessin d’ells: “Aquest era el poble del Senyor, i s’ha vist obligat a abandonar el
seu país”. Llavors m’ha dolgut de veure el meu sant nom profanat per la casa d’Israel
entre els pobles estrangers on anaren. Per això digues a la casa d’Israel: Això diu el
Senyor el teu Déu: “No obraré perquè vosaltres ho hàgiu merescut, casa d’Israel, sinó
per consideració al meu sant nom, que vosaltres heu profanat entre els pobles
estrangers on anàreu. Jo santificaré el meu nom, que ha quedat profanat entre els
pobles estrangers, després que vosaltres l’heu profanat entre ells. I quan jo manifestaré
en vosaltres la meva santedat, als ulls dels pobles estrangers, sabran que jo sóc el
Senyor Déu. Us prendré d’entre els pobles estrangers, us aplegaré de tots els països i
us faré venir a la vostra terra. Abocaré sobre vosaltres aigua pura perquè sigueu purs
de tota màcula i de tots els vostres ídols. Us donaré un cor nou i posaré un esperit nou
dins vostre; trauré de vosaltres aquest cor de pedra i us en donaré un de carn. Posaré
dins vostre el meu esperit i faré que seguiu els meus decrets, que compliu i observeu
les meves decisions. Habitareu el país que vaig donar als vostres pares. Vosaltres sereu
el meu poble, i jo seré el vostre Déu”».
Salm responsorial
R/ Com la cérvola es deleix per l’aigua viva, també em deleixo jo per vós, Déu meu.
Tot jo tinc set de Déu, del Déu que m’és vida; ¿quan podré veure Déu cara a cara? R.
Recordo com en altres temps venia amb colles d’amics cap a la casa de Déu, enmig
d’un aplec festiu, amb crits d’alegria i de lloança. R
Envieu-me la llum i la veritat; que elles em guiïn, que em duguin a la muntanya
sagrada, al lloc on residiu. R. I m’acostaré a l’altar de Déu, a Déu que és la meva
alegria; ho celebraré i us lloaré amb la cítara Senyor, Déu meu. R.
O també pot fer-se: 50
R/ Déu meu, creeu en mi un cor ben pur.
Déu meu, creeu en mi un cor ben pur, feu renéixer en mi un esperit ferm. No em
llanceu de la vostra presència, ni em prengueu el vostre esperit sant. R
Torneu-me el goig de la vostra salvació, que em sostingui un esperit magnànim.
Ensenyaré els vostres camins als pecadors, i tornaran a vós els qui us han abandonat.R.
Les víctimes no us satisfan, si us oferia un holocaust, no me’l voldríeu. La víctima que
ofereixo és un cor penedit; un esperit que es penedeix, vós, Déu meu no el
menyspreeu. R.
EPÍSTOLA Rm 6,3-11
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma:
Germans, tots els qui hem estat batejats en Jesucrist, hem estat submergits en la seva
mort. Pel baptisme hem estat sepultats amb ell en la mort, perquè, tal com Crist,
gràcies al poder admirable del Pare, va ser ressuscitat d’entre els morts, també
nosaltres emprenguem una nova vida. I si nosaltres hem estat plantats vora d’ell per
aquesta mort semblant a la seva, també hem de ser- ho per la resurrecció. Queda ben
clar: l’home que érem abans ha estat crucificat amb ell, perquè el cos pecador perdi el
seu domini, i d’ara endavant no sigueu esclaus del pecat: els qui són morts queden
desvinculats del pecat. I si hem mort amb Crist, creiem que també viurem amb ell. I
sabem que Crist, un cop ressuscitat d’entre els morts, ja no mor més, la mort ja no té
cap poder sobre d’ell. Quan ell morí, morí al pecat una vegada per sempre, però ara
que viu, viu per a Déu. Igualment vosaltres, penseu que sou morts pel que fa al pecat,
però viviu per a Déu en Jesucrist.
Evangeli
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
Passat el dissabte, quan ja clarejava el matí del diumenge, Maria Magdalena i l'altra
Maria anaren a veure el sepulcre. De cop i volta se sentí un gran terratrèmol: un àngel
del Senyor, baixat del cel, havia fet rodolar la pedra i s'hi havia assegut. Resplendia
com un llamp i el seu vestit era blanc com la neu. Va ser tan gran el sobresalt dels
guardes, que de l'esglai quedaren com morts. L'àngel del Senyor digué a les dones:
«No tingueu por, vosaltres. Sé que busqueu Jesús, el crucificat. No hi és aquí. Ha
ressuscitat tal com ho havia predit. Veniu a veure el lloc on havia estat posat, i aneu de
seguida a dir als deixebles: Ha ressuscitat d'entre els morts i anirà davant vostre a
Galilea; allà el veureu. Mireu que jo us ho he dit». Immediatament elles, amb por, però
amb una gran alegria, se n'anaren corrents del sepulcre per anunciar-ho als deixebles.
Jesús els sortí al pas i les saludà dient-los: «Déu vos guard». Elles se li acostaren, se li
abraçaren als peus i l’adoraren. Jesús els digué: «No tingueu por. Aneu a dir als meus
germans que vagin a Galilea i que allà em veuran».
