Diumenge de Rams

Lectura de l'evangeli segons sant Marc (Mc 11,1-10)

Quan s'acostaven a Jerusalem, vora Bet-Fagué i Bet-Hània, cap a la muntanya de les

Oliveres, Jesús envià dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec: «Aneu al poble

d'aquí al davant, i així que hi entrareu trobareu un pollí fermat, que ningú no ha muntat

encara. Deslligueu-lo i porteu-lo. Si algú us preguntava: ¿Per què ho feu?, digueu-li

que el Senyor l'ha de menester, i de seguida el tornarà aquí.»

Ells se n'anaren i trobaren un pollí fermat, fora, al portal d'una casa, i el deslligaren.

Alguns dels qui eren allà els deien: «¿Què feu, que deslligueu el pollí?» Ells

respongueren tal com els havia dit Jesús, i els deixaren fer. Porten a Jesús el pollí, el

guarneixen amb els seus mantells i ell hi puja.

Molts estenien els mantells pel camí, i d'altres, ramatge que collien dels camps, i els

qui el precedien o el seguien cridaven: «Hosanna. Beneït el qui ve en nom del Senyor.

Beneït el regne del nostre pare David, que està a punt d'arribar. Hosanna a dalt del

cel.»

o bé:

Lectura de l'evangeli segons sant Joan (Jo 12,12-26)

En aquell temps, la gentada que havia vingut a la festa, quan va saber que Jesús

arribava a Jerusalem, collí palmes i sortí a rebre'l cridant: «Hosanna. Beneït el qui ve

en nom del Senyor, el rei d'Israel.» Jesús trobà un pollí i va pujar-hi tal com diu

l'Escriptura: «No tinguis por, ciutat de Sió: Mira, el teu rei fa la seva entrada muntat en

un pollí d'ase.»

De moment els deixebles no en sabien res, d'això, però quan Jesús ja havia estat

glorificat, recordaren que l'Escriptura deia tot això d'ell, i que això mateix era el que

ells li havien fet.

SEMANA SANTA - DOMINGO DE RAMOS

LECTURES DE LA MISSA

Lectura del llibre del profeta Isaïes

El Senyor Déu m'ha donat una llengua de mestre perquè, amb la paraula, sàpiga

sostenir els cansats. Un matí i un altre, em desvetlla l'orella, perquè escolti com un

deixeble. El Senyor Déu m'ha parlat a cau d'orella i jo no m'he resistit ni m'he fet

enrera: he parat l'esquena als qui m'assotaven i les galtes als qui m'arrencaven la barba;

no he amagat la cara davant d'ofenses i escopinades. El Senyor Déu m'ajuda: per això

no em dono per vençut; per això paro com una roca la cara i sé que no quedaré

avergonyit.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips

Jesucrist, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat

amb Déu, sinó que es va fer no-res, fins a prendre la condició d'esclau. Havent-se fet

semblant als homes i començant a captenir-se com un home qualsevol, s'abaixà i es féu

obedient fins a acceptar la mort i una mort de creu. Per això Déu l'ha exalçat i li ha

concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè tothom, al cel, a la

terra i sota la terra, doblegui el genoll al nom de Jesús, i tots els llavis reconeguin que

Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare.

Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Marc

Discutien quina seria la manera més astuta d’apoderar-se de Jesús i matar-lo

[C. Quan faltaven dos dies per a la festa de la Pasqua i dels Àzims, els grans sacerdots

i els mestres de la Llei discutien quina seria la manera més astuta d’apoderar-se de

Jesús i de matar-lo. Deien: S. «No podem fer-ho en un acte de la festa; potser el poble

s’avalotaria».

S’ha anticipat a ungir el meu cos per al dia que seré amortallat

C. A Bet-Hània, a casa de Simó el leprós, mentre Jesús era a taula, vingué una dona

amb un gerret d’alabastre que contenia un perfum preuadíssim de nard autèntic. La

dona trencà l’alabastre i vessà el perfum sobre el cap de Jesús. Alguns s’ho miraren

malament i comentaven entre ells: S. «¿Per què malgastar el perfum d’aquesta

manera? S’hauria pogut vendre per més de tres-centes monedes de plata i donar-ho als

pobres». C. I estaven disgustats amb ella. Però Jesús digué: +.«Deixeu-la estar. ¿Per

què la inquieteu? Això que ha fet amb mi és molt bo. Els pobres els teniu sempre amb

vosaltres i els podreu fer bé sempre que voldreu, però a mi, no sempre em tindreu.

Aquesta dona ha fet el que ha pogut: s’ha anticipat a ungir el meu cos per al dia que

seré amortallat. Us ho dic amb tota veritat: Quan aquesta Bona Nova serà proclamada

a tot el món, també diran això que ha fet aquesta dona, perquè Déu li ho tingui

present».

Prometeren a Judes Iscariot de donar-li una paga

C. Judes Iscariot, un dels dotze, se n’anà a trobar els grans sacerdots per entregar-los

Jesús. Ells se n’alegraren i prometeren de donar-li una paga. I buscava com podria fer-

ho en un bon moment.

¿On m’allotjareu per poder menjar l’anyell pasqual amb els meus deixebles?

SEMANA SANTA - DOMINGO DE RAMOS

C. El primer dia dels Àzims, quan la gent immolava l’anyell pasqual, els deixebles

digueren a Jesús: S. «¿On voleu que anem a preparar-vos el lloc perquè puguem

menjar l’anyell pasqual?» C. Ell envià dos dels seus deixebles amb aquesta consigna:

+.«Aneu a la ciutat i us trobareu amb un home que duu una gerra d’aigua. Seguiu-lo, i

allà on entri digueu al cap de casa: El mestre pregunta on l’allotjareu per poder menjar

l’anyell pasqual amb els seus deixebles. Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran,

arreglada amb estores i coixins. Prepareu-nos allà el sopar». C. Els deixebles se

n’anaren. Arribant a la ciutat, ho trobaren tot com Jesús els ho havia dit i prepararen el

sopar pasqual.

Un de vosaltres em trairà, un que menja amb mi

C. Cap al tard, vingué Jesús amb els dotze. Posats a taula, Jesús digué tot menjant:

+.«Us ho dic amb tota veritat: Un de vosaltres em trairà, un que menja amb mi». C.

Ells es posaren tots tristos i començaren a dir-li, un per un: S. «¿No sóc pas jo?» C.

Jesús els digué: +.«Un dels dotze que suca amb mi en el mateix plat. El Fill de l’home

fa el camí que les Escriptures havien predit d’ell, però ai de l’home que el traeix: a

aquest home més li valdria no haver nascut».

Això és el meu cos. Això és la meva sang, la sang de l’aliança

C. I mentre menjaven, prengué el pa, digué la benedicció, el partí, els el donà i digué:

+.«Preneu-lo: això és el meu cos». C. Després prengué un calze, digué l’acció de

gràcies, els el donà i en begueren tots. I els digué: +.«Això és la meva sang, la sang de

l’aliança, vessada per tots els homes. Us ho dic amb tota veritat: Ja no beuré més

d’aquest fruit de la vinya fins al dia que en beuré de novell en el Regne de Déu».

Abans del segon cant del gall, m’hauràs negat tres vegades

C. Després de cantar l’himne, sortiren cap a la muntanya de les Oliveres. I Jesús els

digué: +.«Tots tindreu un desengany, perquè l’Escriptura diu: Mataré el pastor, i les

ovelles es dispersaran. Però, quan hauré ressuscitat, aniré davant vostre a Galilea». C.

Pere li digué: S. «Ni que tots es desenganyin, jo, no». C. Jesús li respongué: +.«T’ho

dic amb tota veritat: Avui, aquesta mateixa nit, tu, abans del segon cant del gall,

m’hauràs negat tres vegades». C. Però ell insistia: S. «Ni que hagi de morir amb vós,

no us negaré ». C. I tots els altres deien el mateix.

Començà a sentir-se esglaiat i abatut

C. Arribaren en una propietat anomenada Guet-Semaní, i Jesús diu als deixebles:

+.«Seieu aquí mentre jo prego». C. Prengué amb ell Pere, Jaume i Joan, i començà de

sentir-se esglaiat i abatut. I els digué: +.«Sento una tristor a l’ànima com per a morir-

ne. Quedeu-vos aquí i vetlleu». C. Ell s’avançà un tros enllà, es deixà caure a terra i

pregava que, si era possible, s’allunyés d’ell aquella hora. Deia: «Abbà, Pare, a vós tot

us és possible: allunyeu de mi aquest calze. Però que no es faci el que jo vull, sinó el

que vós voleu». C. Després va cap als deixebles i els troba adormits. Diu a Pere:

+.«Simó, ¿dorms? ¿No has estat capaç de vetllar ni una hora? Vetlleu i pregueu, que

SEMANA SANTA - DOMINGO DE RAMOS

no caigueu en la temptació. L’esperit està decidit a tot; però l’home és feble». C. Se

n’anà una altra vegada i pregà repetint les mateixes paraules. Després tornà i els trobà

adormits: és que els ulls els pesaven, i no sabien què respondre-li. Ve després per

tercera vegada i els diu: +.«Ja podeu dormir tranquils. És massa tard. Ha arribat l’hora,

el Fill de l’home és entregat a les mans dels pecadors. Aixequeu-vos, anem, que el qui

em traeix ja és aquí».

Deteniu-lo i emporteu-vos-el ben segur

C. Immediatament, quan encara Jesús parlava, es presentà Judes, un dels dotze.

L’acompanyava gent armada amb espases i garrots que venia de part dels grans

sacerdots i notables del poble. El qui el traïa els havia donat aquesta contrasenya: S.

«És aquell que jo besaré: deteniu-lo i emporteu-vos-el ben segur». C. Tot seguit se li

acosta i li diu: S. «Rabí». C. I el besà. Ells detingueren Jesús. Però un dels presents

desembeinà l’espasa i, d’un cop, tallà l’orella al criat del gran sacerdot. Jesús els

digué: +.«Heu vingut a agafar-me armats amb espases i garrots, com si fos un

bandoler. Cada dia em teníeu amb vosaltres al temple ensenyant i mai no em

detinguéreu. És que s’havien de complir les Escriptures». C. Llavors tots el deixaren

sol i fugiren. El seguia un jove cobert només amb un llençol, i el van agafar, ell deixà

el llençol i fugí tot nu.

¿Ets tu el Messies, el Fill d’aquell que és Beneït?

C. S’endugueren Jesús al palau del gran sacerdot, i s’hi reuniren tots els grans

sacerdots, els notables i els mestres de la Llei. Pere el seguia de lluny fins al pati

interior del palau del gran sacerdot, i s’estava assegut amb els guardes, escalfant-se

vora el foc. Els grans sacerdots amb tot el sanedrí buscaven alguna declaració contra

Jesús per condemnar-lo a mort, però no en trobaven cap, perquè, tot i que eren molts

els qui declaraven en fals contra ell, les seves declaracions no concordaven. També

s’alçaren alguns que presentaven aquesta falsa acusació: S. «Nosaltres vam sentir que

deia això: Jo destruiré aquest santuari, fet de mà d’homes, i en tres dies en reconstruiré

un altre, no fet de mà d’homes». C. Però ni així no concordava la seva declaració.

Llavors el gran sacerdot s’aixecà, es posà al mig i preguntà a Jesús: S. «¿No et vols

defensar de res? ¿Què ens dius de les acusacions que et fan aquests testimonis?» C.

Però ell callava i no es defensava de res. Llavors el gran sacerdot li va fer aquesta

pregunta: S. «¿Ets tu el Messies, el fill d’aquell que és Beneït?» C. Jesús respongué:

+.«Sí que el sóc, i veureu el Fill de l’home assegut a la dreta del Totpoderós, i venint

enmig dels núvols del cel». C. Però el gran sacerdot s’esquinçà els vestits tot dient: S.

«¿Quina falta ens fan els testimonis? Vosaltres mateixos heu sentit la blasfèmia. ¿Què

us en sembla?» C. Tots van sentenciar que mereixia pena de mort. Alguns començaren

a escopir-lo, a tapar- li la cara, a donar-li cops de puny i a dir-li: S. «Profetitza». C. I

els guardes li donaven bufetades.

No conec de res aquest home de qui parleu

SEMANA SANTA - DOMINGO DE RAMOS

C. Mentre Pere era a baix, al pati, ve una de les criades del gran sacerdot i, en veure’l

allà escalfant-se, se’l mira bé i diu: S. «Tu també hi anaves amb el Natzarè, amb

Jesús». C. Però ell ho negà i digué: S. «No sé res d’això que em parles». C. Sortí fora,

cap al vestíbul, i el gall cantà; i la criada, en veure’l, començà una altra vegada a dir

als qui eren allà: S. «Aquest home és d’ells». C. Pere tornà a negar-ho. Poc després els

qui eren allà li tornaren a dir: S. «Segur que ho ets. Se’t coneix fins i tot que ets

galileu». C. Ell es posà a proferir malediccions i juraments assegurant que no coneixia

de res aquell home de qui parlaven. En aquell moment el gall cantà una altra vegada, i

Pere es recordà que Jesús li havia dit: «Abans del segon cant del gall, m’hauràs negat

tres vegades », i esclatà en plors.

Voleu que us indulti el rei dels jueus?

C. Tot seguit,] de bon matí, els grans sacerdots amb els notables del poble i els mestres

de la Llei i tot el sanedrí, celebraren una sessió, encadenaren Jesús, el dugueren i

l’entregaren a Pilat. Pilat l’interrogà: S. «¿Ets tu el rei dels jueus?» C. Ell li respongué:

+.«Sí, teniu raó». C. Els grans sacerdots li feien moltes acusacions. Llavors Pilat li

preguntà altra vegada: S. «¿No et vols defensar de res? Mira quantes acusacions et

fan». C. Però Jesús ja no li respongué res més, tant, que Pilat n’estava sorprès. Cada

any, per la festa, Pilat els indultava el pres, que ells demanaven. Hi havia un tal Bar-

Abàs, empresonat amb els revoltosos que havien comès un assassinat durant els

disturbis. La gent, doncs, pujà i començà a demanar a Pilat que els concedís el que

solia fer. Pilat els digué: S. «¿Voleu que us indulti, el rei dels jueus?» C. Perquè

s’adonà que els grans sacerdots li havien entregat Jesús per enveja. Però els grans

sacerdots excitaren la gent perquè fessin indultar Bar-Abàs. Pilat tornà a parlar- los i

els deia: S. «I de Jesús que teniu per rei dels jueus, ¿què n’he de fer?» C. La gent cridà:

S. «Crucifiqueu-lo». C. Pilat, volent acontentar la gent, els deixà lliure Bar-Abàs, i

entregà Jesús, després de fer-lo assotar, perquè el crucifiquessin.

El coronaren amb una corona d’espines que havien teixit

C. Els soldats el conduïren a l’interior del pati del palau, que és el pretori, convocaren

tota la tropa, el vestiren de porpra, el coronaren amb una corona d’espines que havien

teixit i es posaren a saludar-lo: S. «Salve, rei dels jueus». C. Després li pegaven al cap

amb una canya, l’escopien i s’agenollaven com si li fessin homenatge. Acabada la

burla, li tragueren el vestit de porpra, li posaren els seus vestits i se l’endugueren fora

per crucificar-lo.

Portaren Jesús a l’indret del Gòlgota

C. I obligaren a carregar-se la creu de Jesús un tal Simó de Cirena, pare d’Alexandre i

de Rufus, que passava tornant del camp. Portaren Jesús a l’indret del Gòlgota, que,

traduït, vol dir lloc de la Calavera.

El van comptar entre els delinqüents

SEMANA SANTA - DOMINGO DE RAMOS

C. I li oferien vi adobat amb mirra, però no en va prendre. El crucificaren i es

repartiren els seus vestits i se’ls jugaren als daus, a veure què treia cadascun. Era mig

matí quan el crucificaren. En un rètol constava la causa de la seva condemna: «El rei

dels jueus». Juntament amb ell crucificaren dos bandolers, un a la seva dreta i un altre

a la seva esquerra.

Ell que salvava els altres, no és capaç de salvar-se ell mateix

C. Els qui passaven l’insultaven, movien el cap amb aire de mofa i deien: S. «Ah, tu

que vols destruir el santuari i reconstruir- lo en tres dies, salva’t tu mateix i baixa de la

creu». C. També se’n burlaven els grans sacerdots comentant amb els mestres de la

Llei: S. «Ell que salvava els altres, no és capaç de salvar-se ell mateix. El Messies, el

rei d’Israel, que baixi ara de la creu i nosaltres quan ho veurem, creurem en ell». C.

També li feien retrets els qui havien estat crucificats amb ell.

Jesús llançà un gran crit i expirà

C. Arribat el migdia s’estengué per tota la terra una fosca fins a mitja tarda. I a mitja

tarda Jesús cridà amb tota la força: +.«Elohi, Elohi, ¿lamà sabactani?» C. Que traduït

vol dir: +.«Déu meu, Déu meu, ¿per què m’heu abandonat?» C. Alguns dels qui eren

allí deien: S. «Mireu com crida Elies». C. Un corregué, xopà de vinagre una esponja,

la posà al capdamunt d’una canya perquè begués, i deia: S. «Deixeu, a veure si ve

Elies a desclavarlo ». C. Jesús llançà un gran crit i expirà. C. En aquell moment la

cortina que tancava el santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix. El centurió que

estava dret davant d’ell, quan veié com havia expirat digué: S. «És veritat; aquest

home era Fill de Déu». [C. També hi havia unes dones mirant-s’ho de lluny. Entre

elles hi havia Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume el menor i de Josep, i Salomé,

que havien seguit Jesús quan era a Galilea i el proveïen amb els seus propis recursos;

n’hi havia també moltes altres, que havien pujat amb ell a Jerusalem.

Josep féu rodolar una pedra per tancar l’entrada del sepulcre

C. Ja cap al tard, com que era divendres, a punt de començar el repòs del dissabte,

Josep d’Arimatea, membre honorable del sanedrí, que esperava també el Regne de

Déu, va atrevir-se a anar a trobar Pilat i a demanar-li el cos de Jesús. Pilat s’estranyà

que ja fos mort. Cridà el centurió per informar-se’n, i un cop ho sabé per ell, donà el

cos a Josep. Josep comprà un llençol, desclavà Jesús, l’amortallà amb el llençol, i el

posà en un sepulcre tallat a la roca. Després féu rodolar una gran pedra per tancar

l’entrada del sepulcre. Maria Magdalena i Maria de Josep miraven on l’enterraven.]